dijous, de gener 07, 2010

Animals i Animació

En el món del cinema animat, usualment dirigit a un públic infantil, sempre ha estat habitual el recurs d'emprar animals personificats (es a dir amb característiques pròpies dels éssers humans, com per exemple caminar sobre dues potes o amb personalitat i parla) per tal d'excitar la imaginació dels petits alhora que es capta la seva atenció.

Sense anar més lluny, uns dels personatges animats històrics més coneguts arreu del món són Tom i Jerry. Tom és aquell patètic gat obsessionat amb capturar i engullir el simpàtic i macabre i despietat ratolí Jerry. (Wikipèdia).

La divertida però abundant (i potser inapropiada) violència existent a la sèrie, a més de ser un símbol d'identitat sempre ha estat criticada i fins i tot parodiada a sèries mítiques com els Simpsons i els seus "Rasca y Pica" (Itchy and Scratchy).

Però malgrat tot gent com jo ha crescut amb aquesta sèrie. A la fitxa de Filmaffinity (Tom & Jerry) hi ha un detallat pero completísim resum de la història d'aquests personatges lligats a uns mestres clàsics de l'animació com són Hanna-Barbera, creadors entre altres de sèries mítiques com Els Supersónicos, Els Picapiedra, l'Ós Yogi, els Barrufets, Scooby-Doo, Johnny Quest, La Formiga Atómica, Els Autos Locos, Els Snorkels... Vaja... Quasi bé res!

Potser per influència de Jerry o simplement per algun motiu que desconec, ja sigui per una certa simpatia o per la seva omnipresència a la vida real, les rates i els ratolins són uns dels animals més emprats per a les películes d'animació. En aquest aspecte podem posar d'exemple Ratónpolis (2006) (Filmaffinity). Ratónpolis és la història d'un ratolí, mascota d'un nen riquíssim, acostumat a viure amb tots els luxes d'una casa d'alt estanding, fins que un dia, una visita indesitjable l'exilia per la tassa del vàter cap a un món ple de perills i aventures: el clavegueram. Un indret que amaga una ciutat completament diferent a sota de la ciutat dels humans. Gangsters, matons, granotes, ratolins, un pijo i una noia independent i tot plegat i res de nou, però conjuntament és una película bona. No es excel·lent... Però és entretenguda i no té res que es pugui considerar especialment cantós. Té molta acció, aixó sí. Però sempre en una direcció coneguda (mai gratuïtament).

Una coproducció anglo-americana, produïda pels mateixos responsables d'una altra película d'animació i animals prou coneguda, la segona part de la qual va ser estrenada recentment: Madagascar (2005) (Filmaffinity).

Madagascar fou una película interessant del 2005 (quan he vist de quin any era m'he espantat de redescobrir com d'aviat passa el temps...!!!!). Un lleó, una jirafa, un hipotòtam i una zebra decideixen escoltar el càntic de la selva del seus orígens i emprendre un perillós viatge de retorn... Després de diversos problemes, es troben a una illa desconeguda (per a ells, és clar) plenes de especies terribles i sobretot, d'una tribu de lemurs ben extraordinària. Tanmateix la película no aporta res, ideológicament deixa molt que desitjar, i a part d'alguns tocs graciosos (Com el Me gusta marcha marcha (I Like to move it move it)) o un comando de pingüins la película és bastant decepcionant. Però suficientment entretenguda i valorada com perquè n'hagin fet una nova entrega. Madagascar 2 (2008) (Filmaffinity).

A aquesta, que parteix cronológicament just després de la primera, amb els 4 amics convivint amb els Lémurs a Madagascar. De cop se n'adonen que es senten extranys i solitaris... Necessiten més gent de la mateixa expècie per poder sentir-se menys sols. I amb això i amb l'ajuda d'uns lemurs que volen conquerir més territoris, parteixen amb un simulacre d'avió pilotat per uns conspiradors pingüins (sí, el comando de la primera) cap a Àfrica. I sembla ser que hi arriben i que hi passen moltes coses, clar que no tenc interés de contar-vos-les totes ara!

Escape a África, subtítol que rebé aquesta segona part, va rebre molt més bones crítiques en general que la primera, tot i que al meu entendre tampoc hi ha massa diferència, si bé potser és cert que té una mica més de coherencia i algún concepte ideológic amb més sentit que la primera. Al capdavall, és una película entretenguda, un producte de gama-mitjana de DreamWorks, que últimament crec que està creant menys productes de qualitat que les seves competidores en el món de la animació: Pixar/Disney (genials Wall-e i Up... d'aquesta última ja en parlarem) o Fox Animation.

Precisament dels estudis d'animació de la Twentieth Century Fox és la última película d'avui.
L'Edat de Gel 3: L'origen dels dinosaures. O en castellà: La edad de hielo 3: el origen de los dinosaurios (2009).

L'Edat de Gel és la tercera part d'una nissaga de películes d'animació que ja vaig descriure a l'apunt corresponent a la segona entrega de la mateixa: Ice Age 2 (veure apunt).

Sense anar més lluny, i intentant resumir-ho al màxim per tal de que l'apunt no esdevingui massa llarg, podria resumir-se que L'Edat de Gel es una nissaga molt afortunada. La primera entrega, amb un bonic missatge conciliador i de perdò, totalment contrari a la llei del talió. La segona entrega, més centrada en desenvolupar les relacions de l'extranya tribu formada per un Dents de Sabre, un Peresós i un Mamut, als que se'ls uniràn uns nous i divertits personatges...

Doncs la tercera part, en realitat, només és una excusa de la distribuidora per a publicar un títol d'animació a les sales 3D. Però això no li treu mèrit a la película. El rigor històric tampoc no s'entén massa... Però bé... Crec que cap persona mentalment normal busca rigor històric a absolutament tot el que l'envolta... S'ha de deixar un lloc per a la imaginació, per a la fantasia, per a la creativitat. I la película en sí té tot el que una persona qualsevol pugui desitjar: acció, aprofundiment en les relacions entre els membres de a tribu, especialment entre els mamuts... I una sèrie de desconcertants dinosaures que seran introduïts pel personatge més fantàstic i fresc d'aquesta pel·lícula.

Tanmateix no hem d'oblidar el vertader protagonista i heroi absolut de la trilogia de l'Edat de Gel: l'esquirol Scratch... Un dels ésses més desafortunats que conec, juntament amb mi i pocs més... En aquesta tercera entrega, l' "homenet" es trobarà amb l'orma de la seva sabata... Però com home sabi que és, a l'hora de triar... El sap el que és fa.

I dit això, fins a la propera!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada