Un món en contínua evolució

- Tot depèn, sap?, del partit que un vulgui treure a la vida. De si els desigs d'un són prou forts; això és el que importa. És per això que molta gent fa diners sens saber el que en volen fer! Com a resultat d'això, s'emboliquen en el que un podria anomenar la màquina de fer diners. Són uns esclaus. Han d'anar a les seves oficines d'hora i sortir-ne tard; mai no es paren a descansar. I què en treuen? Cotxes més grans, cases més grans, amants o mullers més costoses... I, deixi'm-ho dir, maldecaps també més grans! S'inclinà endavant.

- Només l'obtenció de diners. Això és, en realitat, tota la vida i tota la fi de la majoria d'homes rics. Reinvertint-ho en empreses més grans, fer més diners encara. Però, per què? Es paren mai a preguntar-se ells mateixos per què? No ho saben pas.

- I vostè? - li vaig preguntar.

- Jo... - l'home féu un somriure-. Jo sabia el que volia. Un temps lliure infinit durant el qual contemplar les coses boniques d'aquest món, les naturals i les artificials. I com que anar a veure-les en els seus entorns naturals m'ha estat denegat els últims anys, me les he portades de tot el món només per a mi.

- Però, encara així, s'han de tenir diners abans que això pugui passar.

- Sí, un ha de planejar els seus cops... i això suposa un bon munt de planificació. Però no hi ha necessitat, realment cap necessitat, avui en dia, de fer cap aprenentatge sòrdid.

- No sé si l'entenc del tot.

- Vivim en un món en contínua evolució, Easterbrook. Sempre ho ha estat... però ara els canvis venen més ràpidament. El ritme s'ha accelerat... Un n'ha de treure un avantatge, d'això.

- Un món en contínua evolució- vaig dir pensarós.

- Això obre les portes a nous panorames.

Vaig dir, excusant-me:

- Em temo, sap?, que vostè està parlant amb un home la cara del qual està fixada en la direcció oposada... cap al passat... no pas cap al futur.

En Venables tornà a encongir les espatlles.

- El futur? Qui pot preveure-ho, això? Jo parlo d'avui, d'ara, del moment immediat! No tinc en compte res més. Les noves tecnologies estan aquí per fer-les servir. Ja tenim màquines que ens poden substituir per respondre a preguntes en segons... comparat amb les hores o els dies de treball humà.

- Ordinadors? Cervells electrònics?

- Coses així.

- Eventualment, les màquines prendran el lloc als homes?

- Dels homes, sí. Dels homes que només són unitats de mà d'obra... sí. Però de l'Home, no. Hi ha d'haver l'Home que Controli, l'Home que Pensi, l'Home que Elabori les preguntes que s'han de fer a les màquines.

Vaig fer uns cops de cap, dubitativament.

- L'Home, el Superhome? - vaig posar una tènue inflecció de ridícul a la meva veu.

- Per què no, Easterbrook? Recordi que sabem (o estem començant a saber) algunes coses sobre l'animal humà que és l'Home. La pràctica del que algunes vegades, incorrectament, ha estat anomenat rentat de cervell ha obert enormement possibilitats interessants en aquest sentit. No tan sols el cos, la ment d'un home també respon a certs estímuls.

- Una doctria perillosa – vaig dir.

- Perillosa?

- Perillosa per als experts.

- Tota la vida és perillosa. Ho oblidem, nosaltres que hem estat educats dins d'un dels racons de la civilització. Perquè això és tot el que és, en realitat, la civilització, Easterbrook. Nuclis petits i aïllats d'homes aquí i allà, que s'han ajuntat per protegir-se mútuament i, d'aquesta manera, ser capaços de burlar i controlar la naturalesa. Han vençut la jungla... però aquesta victòria és tan sols temporal. En qualsevol moment, la jungla aconseguirà agafar el comandament una vegada més. Ciutats orgulloses que eren, són ara uns simples munts de terra, tapats per una vegetació exuberant, i els pobres casots dels homes que tot just arriben a mantenir-se vius; res més. La vida sempre és perillosa; no ho oblidi mai, això. A la fi, potser no únicament les grans forces naturals, sinó el treball de les nostres pròpies mans pot destruir-la. Ara estem a prop d'aquest esdeveniment.

Agatha Christie

« El misteri del Pale Horse »

1960