SMS Enganyosos - Part IV

Si reps un SMS com aquest: (18/03/06 a les 0:13) :

"Bna nit peterro meu!jo a vgades tb pnso qm passaria tota la vida al teu costat..compartintho tot"

Ni es passaria tota la vida al teu costat...
Ni ho compartirá tot...

Simplement un dia et trucará i et dirà que ja n'hi ha prou. :)

Weakness

One of the weaknesses of young, highly educated people today (...) is that they are satisfied to be versed in one narrow specialty and affect a contempt for the other areas.

The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business (2005)

SMS Enganyosos - Part III

Rebre un SMS com aquest (18/03/06 a les 0:13) :

"Bna nit peterro meu!jo a vgades tb pnso qm passaria tota la vida al teu costat..compartintho tot"

Si et diuen això... Jo de tu desconfiaria... Alguna se'n porta de cap la teva noia...

Chicken a la Carte

View this movie at cultureunplugged.com

Contributed by Huracà

Llar de foc

A l'hivern no hi ha res millor que la llar de foc de la meva casa de Portocolom!!!!

Moixa!!!

SMS enganyosos - Part II

Rebre un SMS com aquest: (24/12/05 a les 0:12)

"Jo tb tenyoro poeta dls meus somnis..star am tu es l millor qm pot pasar, x la complicitat, la curiositat, la llibertat, la tndresa qm fas emergir. X tot axo i+ tstim"

...no és un motiu suficient com per imaginar-te que la noia realment t'estima i continuará amb tu...

My Generation - The Who

Un temazo de los The Who. Aunque no es mi preferido de los temas del grupo, sí que puedo decir que está considerada entre las mejores canciones de la história (wiki).





Publicada dentro del álbum homónimo (The Who sings My Generation) fué un éxito tremendo hasta en los EEUU.

A parte del video de un directo the los The Who de Youtube, os copio la letra:

People try to put us d-down (Talkin' 'bout my generation)
Just because we get around (Talkin' 'bout my generation)
Things they do look awful c-c-cold (Talkin' 'bout my generation)
I hope I die before I get old (Talkin' 'bout my generation)

This is my generation
This is my generation, baby

Why don't you all f-fade away (Talkin' 'bout my generation)
And don't try to dig what we all s-s-say (Talkin' 'bout my generation)
I'm not trying to cause a big s-s-sensation (Talkin' 'bout my generation)
I'm just talkin' 'bout my g-g-g-generation (Talkin' 'bout my generation)

This is my generation
This is my generation, baby

Why don't you all f-fade away (Talkin' 'bout my generation)
And don't try to d-dig what we all s-s-say (Talkin' 'bout my generation)
I'm not trying to cause a b-big s-s-sensation (Talkin' 'bout my generation)
I'm just talkin' 'bout my g-g-generation (Talkin' 'bout my generation)

This is my generation
This is my generation, baby

People try to put us d-down (Talkin' 'bout my generation)
Just because we g-g-get around (Talkin' 'bout my generation)
Things they do look awful c-c-cold (Talkin' 'bout my generation)
Yeah, I hope I die before I get old (Talkin' 'bout my generation)

This is my generation
This is my generation, baby

...universal genius...

A senior executive, we are told, should have extraordinary abilities as an analyst and as a decision-maker. He or she should be good at working with people and at understanding organization and power relations, be good at mathematics, and have artistic insights and creative imagination. What seems to be wanted is universal genius, and universal genius has always been in scarce supply.

The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business (2005)

SMS enganyosos - Part I

Rebre un SMS com aquest (13/12/05 a les 23:56)

"Tu si que ets increible..!em fascines..quan stic am tu tot es+facil,m sento tan estimada..se q puc comptar amb tu x TOT i axo m fa sentir la+afortunada dl mon. Tstim"

... no és excusa per a il·lusionar-se amb una noia... Segurament et deixará tard o d'hora.

Un món en contínua evolució

- Tot depèn, sap?, del partit que un vulgui treure a la vida. De si els desigs d'un són prou forts; això és el que importa. És per això que molta gent fa diners sens saber el que en volen fer! Com a resultat d'això, s'emboliquen en el que un podria anomenar la màquina de fer diners. Són uns esclaus. Han d'anar a les seves oficines d'hora i sortir-ne tard; mai no es paren a descansar. I què en treuen? Cotxes més grans, cases més grans, amants o mullers més costoses... I, deixi'm-ho dir, maldecaps també més grans! S'inclinà endavant.

- Només l'obtenció de diners. Això és, en realitat, tota la vida i tota la fi de la majoria d'homes rics. Reinvertint-ho en empreses més grans, fer més diners encara. Però, per què? Es paren mai a preguntar-se ells mateixos per què? No ho saben pas.

- I vostè? - li vaig preguntar.

- Jo... - l'home féu un somriure-. Jo sabia el que volia. Un temps lliure infinit durant el qual contemplar les coses boniques d'aquest món, les naturals i les artificials. I com que anar a veure-les en els seus entorns naturals m'ha estat denegat els últims anys, me les he portades de tot el món només per a mi.

- Però, encara així, s'han de tenir diners abans que això pugui passar.

- Sí, un ha de planejar els seus cops... i això suposa un bon munt de planificació. Però no hi ha necessitat, realment cap necessitat, avui en dia, de fer cap aprenentatge sòrdid.

- No sé si l'entenc del tot.

- Vivim en un món en contínua evolució, Easterbrook. Sempre ho ha estat... però ara els canvis venen més ràpidament. El ritme s'ha accelerat... Un n'ha de treure un avantatge, d'això.

- Un món en contínua evolució- vaig dir pensarós.

- Això obre les portes a nous panorames.

Vaig dir, excusant-me:

- Em temo, sap?, que vostè està parlant amb un home la cara del qual està fixada en la direcció oposada... cap al passat... no pas cap al futur.

En Venables tornà a encongir les espatlles.

- El futur? Qui pot preveure-ho, això? Jo parlo d'avui, d'ara, del moment immediat! No tinc en compte res més. Les noves tecnologies estan aquí per fer-les servir. Ja tenim màquines que ens poden substituir per respondre a preguntes en segons... comparat amb les hores o els dies de treball humà.

- Ordinadors? Cervells electrònics?

- Coses així.

- Eventualment, les màquines prendran el lloc als homes?

- Dels homes, sí. Dels homes que només són unitats de mà d'obra... sí. Però de l'Home, no. Hi ha d'haver l'Home que Controli, l'Home que Pensi, l'Home que Elabori les preguntes que s'han de fer a les màquines.

Vaig fer uns cops de cap, dubitativament.

- L'Home, el Superhome? - vaig posar una tènue inflecció de ridícul a la meva veu.

- Per què no, Easterbrook? Recordi que sabem (o estem començant a saber) algunes coses sobre l'animal humà que és l'Home. La pràctica del que algunes vegades, incorrectament, ha estat anomenat rentat de cervell ha obert enormement possibilitats interessants en aquest sentit. No tan sols el cos, la ment d'un home també respon a certs estímuls.

- Una doctria perillosa – vaig dir.

- Perillosa?

- Perillosa per als experts.

- Tota la vida és perillosa. Ho oblidem, nosaltres que hem estat educats dins d'un dels racons de la civilització. Perquè això és tot el que és, en realitat, la civilització, Easterbrook. Nuclis petits i aïllats d'homes aquí i allà, que s'han ajuntat per protegir-se mútuament i, d'aquesta manera, ser capaços de burlar i controlar la naturalesa. Han vençut la jungla... però aquesta victòria és tan sols temporal. En qualsevol moment, la jungla aconseguirà agafar el comandament una vegada més. Ciutats orgulloses que eren, són ara uns simples munts de terra, tapats per una vegetació exuberant, i els pobres casots dels homes que tot just arriben a mantenir-se vius; res més. La vida sempre és perillosa; no ho oblidi mai, això. A la fi, potser no únicament les grans forces naturals, sinó el treball de les nostres pròpies mans pot destruir-la. Ara estem a prop d'aquest esdeveniment.

Agatha Christie

« El misteri del Pale Horse »

1960

Documental sobre el CMU Penyafort (Gran Angular)

Avui escric per recomanar-vos aquest documental de La2 de Televisió Espanyola.
Dóna una imatge molt fidedigna del que és la vida a un Col·legi Major Universitari, curiosament el que em va allotjar durant 6 anys. El CMU Penyafort-Montserrat...

Per què serà que surto als agraïments?

El documental el podreu trobar a aquesta web:

PRIMERES VOLADES - GRAN ANGULAR

Un documental molt simpàtic i agradable.

Crónica de la presentació del llibre Amorrats al teclat

El setmanari Felanitx va publicar una crònica de la presentació del llibre 'Amorrats al Teclat' de Llorenç Valverde, qui per casualitat és el meu pare.
A la crónica menciona la meva intervenció com d'advocat del diable... I si bé és cert... També és matissable!

De fiesta con los colegas...

Un par de fotis de los colegas de fiesta...

Cenamos un poquito en casa de NOJ.

Y luego Iceman nos metió en Serrano 41, una discoteca en plan medio terraza muy pija pero muy guay, y llena de chicas impresionantes....

Como de costumbre dormí más solo que la una.

Lo importante es tener buenos amigos...

(Las fotos són del año pasado, del verano pasado, pero estoy mudando la información de mi viejo iBook G4 PPC a mi nuevo y flamante y rapidísimo MacBook Pro, y estoy encontrando cosillas que me había olvidado de colgar en el blog).

Fotos remember (horrible!!)

En 2004. Una fiesta en Pachá... Tres chicas preciosas...

Y una especie de monstruo... Yo... Cuando pasaba de los 115 kg de peso...
Menos mal que adelgacé.

Odio las cámaras digitales. :)

...effectiveness...

Intelligence, imagination, and knowledge are essential resources, but only effectiveness converts them into results. By themselves, they only set limits to what can be attained.
(...) effectiveness is the specific technology of the knowledge worker within an organization.

The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business (2005)

Art? 2 - Realitat

Més investigacions meves amb el GIMP, intentant trobar sempre noves formes d'expressar-me....
Per desgràcia o dissort sempre he tengut molta necessitat comunicativa, mola necessitat d'expressar-me...
A aquesta imatge la vaig anomenar realitat...
I evidència clarament algunes carències técniques meves... Jejeje...

Art?

Una de les meves investigacions amb el photoshop... Potser mai es subastarà per 10 milions de euros però a mi em va entretenir molt fer-ho... Ara ja fa uns 10 anys... Aquesta ja està feta amb el GIMP....

Aquesta és una obra inèdita. Jajajaja :)

Detalls de la meva web antiga

A la meva web antiga hi tenia ilustracions notables... Fruit de la meva afició a passar hores aprenent a dominar al Photoshop.
Aquesta icona la vaig agafar d'un CD amb imatges en blanc i negre i jo me'n vaig encarregar de donar-li color. Em va quedar molt xulo, amb arbusts de diferents colorets i molt xulo. O no?

La pàgina web antiga

Avui comparteixo una capçalera que vaig fer per la meva web antiga, hostatjada primer a readysoft i després a Geocities, que per cert ha tancat recentment el seu servei de pàgines personals.

La història de la meva página web és ben llarga ja. L'any 1995 vaig tenir acabada la primera versió de la meva web que va existir pràcticament fins l'any 1998 (regularment actualitzada).

En aquella época tenia molt temps lliure i em podia permetre el luxe de passar-me hores fent capçaleres tan currades com aquesta de Cartoon Zone (una secció dedicada al món del cómic i dels dibuixos animats). En sabia molt de Photoshop.

Gràcies a l'Internet Archive Wayback Machine encara estàn disponibles algunes versions antigues de la meva web:

Juny 1997
Agost 1997
Abril 2001
Setembre 2001
Octubre 2002
Març 2003
Juny 2003
Setembre 2003

Vida, feina i felicitat més enllà de la Universitat

Avui penjo la conferència que vaig fer al C.M.U. Penyafort el 16 de Març de 2009...
Estic desitjant que em tornin a convidar com més aviat millor. :)

Conferència 16 Març C.M.U. Penyafort:
Vida, feina i felicitat més enllà de la Universitat

...this...

This is nothing but elementary marketing (...), to start out with the customer's utiilty,m with what the costumer buys, with what the realities of the customer are and what the customer's values are (...). But why, after forty years(??) of preaching marketing, teaching marketing, profession marketing, so few suppliers are willing to follow, I cannot explain.

The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business (2005)

Ken Zazpi - Zu ez Zaudenean

Letra:
Dena ilun ikusten den
egun hoietan
noraezean lainotan
galtzen naizenean
nola begiratzen nauzu
zure keinu horrekin
kezka denak
uxatuak soilik irri batekin.
Negar erreza daukazu
haserratzean
pentsatu gabe elkarri
min ematean
emeki hurbiltzen zara
isilaraziz dena
musu baten deseginez
arrazoian bidena.
Nirekin ez bazeuden
pentsatzen itotzen naiz
bakarrik aurkitzean
ta hitz egiten dizut
biok soilik dakigu
hizkuntza honetan.
Noizbait ukatzen bazaizkit
zure laztanak
hasperen batean galduta
ilusio danak
gatibu geldituko naiz
amets bako gauetan
beldurrak izozten diren
ordu bako egunetan.
Nirekin ez bazeuden….
kantu hau idazten mila aldiz
hitz bakoitzarekin
zu guk ito nahirik.
Segundu bakoitzak
zu ez zaudenean
zentzu apurren bat
niretzat har dezan
zu ez zaudenean.
Kantu hau idazten mila aldiz
hitz bakoitzarekin
zu guk ito nahirik.
Segundu bakoitza…
nota bakoitzean
zu sentitu nahirik
hitz bakoitzarekin
zu laztandu nahirik
zu ez zaudenean.

Traducción:
En esos días
Sin dirección en las nubes
Cuando me pierdo
Como me miras
Con ese gesto tuyo
Todas las dudas
Espantadas con una sola sonrisa
Tienes un llanto fácil
Al enfadarte
Sin pensarlo haciéndonos
Daño los dos
Te acercas pausadamente
Silenciándolo todo
Con el desecho de un beso
La razón en camino
Si no estas conmigo
Pensando me ahogo
Al encontrarme solo
Y te hablo
En este idioma
Que solo los dos sabemos
Si algún día me niegan
Tus caricias
Perdido en un suspiro
Todas las ilusiones
Me voy a quedar preso
En las noches sin sueños
En esos días sin horas
en que se congelan los miedos
si no estas conmigo...
escribiendo esta canción mil veces
con cada palabra
tu intentándonos ahogar a los dos
en cada momento
cuando tu no estas
un poco de sentido
necesito para mi
cuando tu no estas
escribiendo esta canción mil veces
con cada palabra
tu intentándonos ahogar a los dos
cada segundo...
en cada nota
intentando sentirte
con cada palabra
intentando acariciarte
cuando tu no estas.

Animals i Animació

En el món del cinema animat, usualment dirigit a un públic infantil, sempre ha estat habitual el recurs d'emprar animals personificats (es a dir amb característiques pròpies dels éssers humans, com per exemple caminar sobre dues potes o amb personalitat i parla) per tal d'excitar la imaginació dels petits alhora que es capta la seva atenció.

Sense anar més lluny, uns dels personatges animats històrics més coneguts arreu del món són Tom i Jerry. Tom és aquell patètic gat obsessionat amb capturar i engullir el simpàtic i macabre i despietat ratolí Jerry. (Wikipèdia).

La divertida però abundant (i potser inapropiada) violència existent a la sèrie, a més de ser un símbol d'identitat sempre ha estat criticada i fins i tot parodiada a sèries mítiques com els Simpsons i els seus "Rasca y Pica" (Itchy and Scratchy).

Però malgrat tot gent com jo ha crescut amb aquesta sèrie. A la fitxa de Filmaffinity (Tom & Jerry) hi ha un detallat pero completísim resum de la història d'aquests personatges lligats a uns mestres clàsics de l'animació com són Hanna-Barbera, creadors entre altres de sèries mítiques com Els Supersónicos, Els Picapiedra, l'Ós Yogi, els Barrufets, Scooby-Doo, Johnny Quest, La Formiga Atómica, Els Autos Locos, Els Snorkels... Vaja... Quasi bé res!

Potser per influència de Jerry o simplement per algun motiu que desconec, ja sigui per una certa simpatia o per la seva omnipresència a la vida real, les rates i els ratolins són uns dels animals més emprats per a les películes d'animació. En aquest aspecte podem posar d'exemple Ratónpolis (2006) (Filmaffinity). Ratónpolis és la història d'un ratolí, mascota d'un nen riquíssim, acostumat a viure amb tots els luxes d'una casa d'alt estanding, fins que un dia, una visita indesitjable l'exilia per la tassa del vàter cap a un món ple de perills i aventures: el clavegueram. Un indret que amaga una ciutat completament diferent a sota de la ciutat dels humans. Gangsters, matons, granotes, ratolins, un pijo i una noia independent i tot plegat i res de nou, però conjuntament és una película bona. No es excel·lent... Però és entretenguda i no té res que es pugui considerar especialment cantós. Té molta acció, aixó sí. Però sempre en una direcció coneguda (mai gratuïtament).

Una coproducció anglo-americana, produïda pels mateixos responsables d'una altra película d'animació i animals prou coneguda, la segona part de la qual va ser estrenada recentment: Madagascar (2005) (Filmaffinity).

Madagascar fou una película interessant del 2005 (quan he vist de quin any era m'he espantat de redescobrir com d'aviat passa el temps...!!!!). Un lleó, una jirafa, un hipotòtam i una zebra decideixen escoltar el càntic de la selva del seus orígens i emprendre un perillós viatge de retorn... Després de diversos problemes, es troben a una illa desconeguda (per a ells, és clar) plenes de especies terribles i sobretot, d'una tribu de lemurs ben extraordinària. Tanmateix la película no aporta res, ideológicament deixa molt que desitjar, i a part d'alguns tocs graciosos (Com el Me gusta marcha marcha (I Like to move it move it)) o un comando de pingüins la película és bastant decepcionant. Però suficientment entretenguda i valorada com perquè n'hagin fet una nova entrega. Madagascar 2 (2008) (Filmaffinity).

A aquesta, que parteix cronológicament just després de la primera, amb els 4 amics convivint amb els Lémurs a Madagascar. De cop se n'adonen que es senten extranys i solitaris... Necessiten més gent de la mateixa expècie per poder sentir-se menys sols. I amb això i amb l'ajuda d'uns lemurs que volen conquerir més territoris, parteixen amb un simulacre d'avió pilotat per uns conspiradors pingüins (sí, el comando de la primera) cap a Àfrica. I sembla ser que hi arriben i que hi passen moltes coses, clar que no tenc interés de contar-vos-les totes ara!

Escape a África, subtítol que rebé aquesta segona part, va rebre molt més bones crítiques en general que la primera, tot i que al meu entendre tampoc hi ha massa diferència, si bé potser és cert que té una mica més de coherencia i algún concepte ideológic amb més sentit que la primera. Al capdavall, és una película entretenguda, un producte de gama-mitjana de DreamWorks, que últimament crec que està creant menys productes de qualitat que les seves competidores en el món de la animació: Pixar/Disney (genials Wall-e i Up... d'aquesta última ja en parlarem) o Fox Animation.

Precisament dels estudis d'animació de la Twentieth Century Fox és la última película d'avui.
L'Edat de Gel 3: L'origen dels dinosaures. O en castellà: La edad de hielo 3: el origen de los dinosaurios (2009).

L'Edat de Gel és la tercera part d'una nissaga de películes d'animació que ja vaig descriure a l'apunt corresponent a la segona entrega de la mateixa: Ice Age 2 (veure apunt).

Sense anar més lluny, i intentant resumir-ho al màxim per tal de que l'apunt no esdevingui massa llarg, podria resumir-se que L'Edat de Gel es una nissaga molt afortunada. La primera entrega, amb un bonic missatge conciliador i de perdò, totalment contrari a la llei del talió. La segona entrega, més centrada en desenvolupar les relacions de l'extranya tribu formada per un Dents de Sabre, un Peresós i un Mamut, als que se'ls uniràn uns nous i divertits personatges...

Doncs la tercera part, en realitat, només és una excusa de la distribuidora per a publicar un títol d'animació a les sales 3D. Però això no li treu mèrit a la película. El rigor històric tampoc no s'entén massa... Però bé... Crec que cap persona mentalment normal busca rigor històric a absolutament tot el que l'envolta... S'ha de deixar un lloc per a la imaginació, per a la fantasia, per a la creativitat. I la película en sí té tot el que una persona qualsevol pugui desitjar: acció, aprofundiment en les relacions entre els membres de a tribu, especialment entre els mamuts... I una sèrie de desconcertants dinosaures que seran introduïts pel personatge més fantàstic i fresc d'aquesta pel·lícula.

Tanmateix no hem d'oblidar el vertader protagonista i heroi absolut de la trilogia de l'Edat de Gel: l'esquirol Scratch... Un dels ésses més desafortunats que conec, juntament amb mi i pocs més... En aquesta tercera entrega, l' "homenet" es trobarà amb l'orma de la seva sabata... Però com home sabi que és, a l'hora de triar... El sap el que és fa.

I dit això, fins a la propera!

El meu regal - el meu PFC

Avui és el dia de reis, i per tant em correspón fer-vos un regal...
I el meu regal es posar a la vostra disposició el meu PFC (Projecte de Final de Carrera).

Contribució al Canal Multitonal (DMT): comparació de dos models
Annex A
Annex B
Annex C

Annex D
Presentació

Els posaré com enllaços permanents al blog... )

Una de dones determinades i fortes

Avui, l'apunt de cinema va dedicat a 5 películes que están protagonitzades per personatges femenins històrics per la seva determinació i sensibilitat, per la seva rebel·lia, per la seva força i instint de supervivència o per la seva capacitat d'anar contra-corrent.

L'any 1939 és l'any de Lo que el viento se llevó (Gone with the Wind) que va guanyar 9 o 10 Óscars... Filmaffinity. Dirigida per un director 100% Hollywoodià de l'época (el Victor Fleming de El Mago de Oz, entre altres), narra les desventures de Scarlett O'Hara, una bellísima però capritxosa i egoista dona enamorada d'un home que pertany a una altra dona, íntegra i entregada. Scarlett maldarà per sobreviure la guerra entre nord i sud, alhora que intentarà robar el cor a l'home que pertany a una altra dona, i en el camí, poc a poc, ho perdrà tot menys la dignitat i l'orgull de ser una dona forta. Un drama excessiu que va marcar una época... I ens va deixar frases del nivell: " A Dios pongo por testigo..." que popularment han estat completades per "...que este culitono volverá a pasar hambre"... Molta Vivian Leigh per massa poc Clark Gable...

El més trist, que és cert que les dones solen ser capritxoses, irracionals i que això els porta més problemes que beneficis...

Però potser per això ens agraden tant als homes... En això radica el seu atractiu...

Per cert, la vaig veure per primer cop a la meva vida a l'Octubre de 2009. Si, és fort... He estat 28 anys de la meva vida tranquil sense veure aquesta película... I no et creguis... Tampoc és per tant... Una dona capritxosa que no valora allò que té... I al final sempre acaba tornant a començar des de zero sense res.

Una altra dona de película, famosa per la seva sensibilitat, i passió (per no dir-ne obsessió adolescent estúpida) és la protagonista de Carta de una desconocida (1948, Max Ophuls, Filmaffinity). Una noieta adolescent que s'enamora d'un músic egoïsta i vividor... Un músic que fracassa... Un músic que viu un dia amb ella molt especial i després se'n va sense tornar a mirar enrera... Fins que una carta desvetlla el secret, l'amor estúpid peró pur i sincer d'una noia impresionable cap a un músic talentós, que la porta a deixar-ho tot per seguir-lo (mai millor dit).

I el músic, un tant idiota (supòs que més o menys com la majoria d'homes d'éxit) arriba a la consciència d'allò que sempre havia tingut però que desconeixia que tenia. Allò que sempre creia que li havia faltat... La típica història en la que la pobra ánima del protagonisma descobreix que ha trobat el que li faltava quan ja era massa tard... Una película classica perfecta de forma, però amb un fons que em posa de mal humor. Suposo que especialment per l'absurda (per a mi) devoció d'ella cap a l'ideal que el músic representa. D'una pasta completament diferent està feta la protagonista real de Jules y Jim (1961, filmaffinity), una obra del mestre Truffaut, que narra l'amor de dos amics de l'ànima per una dona rebel i avançada al seu temps, Catherine, que juga, fa i desfà, munta i desmunta als dos amics, que malgrat tot consegueixen que la seva amistat sigui la única cosa que quedi completament indemne a l'escomesa de la pertorbadora Catherine. Un dels millors diàlegs és quan ella reconeix a un dels amics que han intentat canviar les regles del joc, de començar de nou, de rebelar-se contra allò establert, i malgrat tot, han perdut.

Impactant Jeanne Morreau.
Mestre Truffaut.

De 1970 és La hija de Ryan (filmaffinity) de David Lean (Lawrence de Arabia, Dr. Zhivago, etc...), una película que té com a rerafons els dies previs a l'alçament dels Irlandesos en contra els Anglesos. I en aquest context un mestre d'escola ja maduret decideix casar-se amb la filla de Ryan, el propietari de la taberna del poble... L'inconvenient és que ell li dobla l'edat. I quan ella s'enamora d'un jove soldat anglés progressivament el merder està servit. Un reflex de les tonteries de joventut, de l'amor incondicional, i de la impredictibilitat de l'amor. I el transfons polític brillant emprat com a element decoratiu. Potser no és la película de l'estil que més m'hagi agradat... De fet es molt lenta... Però té dos Oscars i presenta una història ben original.

I d'un mestre del cel·luloide anem a un altre mestre: Martin Scorsese. L'any 1974 Scorsese va estrenar Alicia ya no vive aquí (filmaffinity) l'any 1974. Alicia és una dona de casa, casada i amb un fill, i un marit que la tracta com merda. Però el marit mor en un accident de camió i el món d'ella es desmunta més encara. Agafa el nen malcriat, s'ho ven tot i se'n va a l'aventura, en busca d'una vida millor i un home que li doni calor, la que ella necessita... Una road-movie diferent que intentava reivindicar la dona. Ellen Bustyn va guanyar un óscar per la seva actuació, però la película va resultar fallida... No és prou consistent, però si que es mereix un racó a la memória...

¿Tienes ya un Jaume Matas en tu nevera?

The Fun Theory (iii)

Innovation: Delivering value to the customer

The last of these innovative strategies delivers what is "value" to the costumer rather than what is "product" to the manufacturer. It is actually one step beyond the strategy of accepting the customer's reality as part of the product and part of what the customer buys and pays for.

The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business (2005)

Feliz año nuevo / Happy new year

Feliz año nuevo a todos

Happy New Year

Bonne année