La meva vida (com moltes altres) va a ràfagues... Temporades marcades per diferents obsessions i costums... És com una espècie de vaixell a la deriva que es mou a mercè dels vents canviants i les corrents capritxoses.
La lectura és una de les meves obsessions actuals. Ho heu notat alguns, no?
I el cinema...
Però la música... La música i jo sempre hem tingut una relació molt delicada. Els meus pares no han sigut uns grans amants de la música mai. La meva mare només amb 3 segons d'estar en un lloc on hi ha música ja posa mala cara i li entra el mal de cap. I li surt un fill enamorat de tota la música del món (amb reserves).
La meva inclinació per la música no té una explicació clara. Recordo que vaig començar a intimar amb ella per fugir de les conversacions dels pares al cotxe... Conversacions on no podia entrar... No podia interropre ni comentar... La solució primer va ser una Game Boy amb cascos i més envant va ser un walkman.
El walkman així es va convertir en un annexe del meu cos... Evolucionant al mateix temps que la tecnologia, el discman va substituir el walkman i ara més recentment l'iPod (un mega mp3) ha substituit el discman...
Potser també ha influit en el meu gust per la música clàssica els 6 anys que vaig dedicar a fer violí i solfeig... Sense èxit, però de ben segur que m'ha quedat una marca d'aquells anys.
I... Què volia dir? Ah! Que últimament estic estrany.
Molta gent associa les cançons a bons i mals moments de la seva vida i quan les escolta recorda aquells moments. A mi també em passa, però la qüestió és que ara ja fa un més que em passa molt més... Exageradament, una pluja de meteorits en forma de records i d'imatges, de cares, de sentiments i de persones...
Les persones. Amics i amigues i amades i amants i ... Molta gent que no saps on és... Que no sé què fa... Que només m'han deixat un granet de sorra, guardat ara gelosament en algun lloc de la meva ànima.
I la música que protegeix l'ànima i tots els granets de sorra...
Piercing em va obrir els ulls fa 7 anys: les persones que coneixes, que t'influencien, que et contaminen amb una mica d'elles mateixes... és com si et deixessin un granet de sorra cadascuna. I tots portem una motxilla amb tots els granets de sorra.
I la motxilla cada cop és més gran i pesa més. Però l'alegria de pensar en tots els granets que portes compensa l'esforç i la pena de suportar el pes.
Potser també ha influit en el meu gust per la música clàssica els 6 anys que vaig dedicar a fer violí i solfeig... Sense èxit, però de ben segur que m'ha quedat una marca d'aquells anys.
I... Què volia dir? Ah! Que últimament estic estrany.
Molta gent associa les cançons a bons i mals moments de la seva vida i quan les escolta recorda aquells moments. A mi també em passa, però la qüestió és que ara ja fa un més que em passa molt més... Exageradament, una pluja de meteorits en forma de records i d'imatges, de cares, de sentiments i de persones...
Les persones. Amics i amigues i amades i amants i ... Molta gent que no saps on és... Que no sé què fa... Que només m'han deixat un granet de sorra, guardat ara gelosament en algun lloc de la meva ànima.
I la música que protegeix l'ànima i tots els granets de sorra...
Piercing em va obrir els ulls fa 7 anys: les persones que coneixes, que t'influencien, que et contaminen amb una mica d'elles mateixes... és com si et deixessin un granet de sorra cadascuna. I tots portem una motxilla amb tots els granets de sorra.
I la motxilla cada cop és més gran i pesa més. Però l'alegria de pensar en tots els granets que portes compensa l'esforç i la pena de suportar el pes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada