La veritat és que l'acab de veure i no sé per on començar. I en aquests casos el recurs fàcil és l'Internet Movie Data Base i parlar del principal referent d'aquesta película: el director Tim Burton.
La primera gran influència de Tim Burton a la meva vida va ser Beetlejuice (1988), un conte original i diferent en el qual, en contra de les convencions del gènere fantàstic, s'aboga per la convivència en comptes de la lluita/brega... Una mítica escena musical, (Oh mama me wanna go home), a ritme de calypso. La segona gran influència, va ser-ho, en el bo i en el dolent (sobretot en el bo) també per a tots els amants del món del cómic i en particular dels superherois en dirigir Batman (1989), la primera versió de la mítica saga del popular superheroi. Un Michael Keaton que ja havia destacat de Beetlejuice va tornar a fer-ho de Batman, enfrontat a Jack Nicholson i a Kim Basinger.
El següent pas va ser dirigir a Jonnhy Depp a Eduardo Manostijeras (Edward Scissorhands, 1990). Una altra fàbula on ja no va sorprendre la estètica obscura i inspirada en el món del circ que tant ha caracteritzat les seves obres. Un científic mor abans d'acabar la seva obra: un autòmata humanoide amb sentiments pero sense mans. Un nen atrapat en un cos de 20 anys ple d'imperfeccions. La veritat és que la vaig veure massa jove, perquè em va traumatitzar molt!
A la segona part de Batman, Batman Returns (1992) va repetir una excelent tasca aquest cop amb Danny DeVito i Michelle Pfeiffer enfrontant-se a Michael Keaton.
Un cop consolidat Burton ja com a director de culte, va continuar prodigant la seva estética tan personal alternant-la amb noves experiències.
Una nova experiència va ser la sàtira de les pelicules de 'marsianos' que va fer a Mars Attakcs! (1996). Moltes persones no l'han entesa. Si l'intenteu veure no cometeu l'error de prendre-us-la seriosament... Ni tan sols ho intenteu!
També ho provà amb històries més comercials, això si, per norma general fidel a la seva estètica, aquest és el cas de Sleepy Hollow (1999), una oscura història d'un fantasma assassí i com intenten acabar amb ell... Com deia el trailer: "Rodaran Cabezas".
Potser un dels seus fallos més importants va ser El planeta de los simios (Planet of the Apes, 2001), un per a mi fallit remake de la clàssica película protagonitzada en el seu moment per Charlton Heston, tot i que els més fanàtics del director diuen que no els va desagradar... Com ja sabeu tot són gustos.
Però dos anys després, va arribar el que molt consideren la seva millor obra: Big Fish (2003). No tinc comentaris sobre aquesta película. És inexcusable. S'ha de veure. Pot no agradar-te... Però crec que s'ha de veure.
I ara aquest any ha aparegut amb dues interessants películes... Però com que m'he allargat... Ho deixo per demà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada