Alien a Cotobongo

Dijous passat va tenir lloc una festa ja mítica: la festa Interresidències que es celebra amb motiu de la competició esportiva que enfronta la residència més emblemàtica de Barcelona, el CMU Penyafort-Montserrat a altres residències relativament importants de Barcelona, com són la Ramon Llull, la Sant Jordi i la Muñoz Grandes.
Certament Cotobongo em va semblar millor que Pachà... Similar a Costa Breve. (Em van dir que són del mateix amo). Es varen enrollar molt.
Hi havia molta gent. Molta gent i jo, un alien.
Un alien... Me n'adono que no pertanyo a aquest mon... Un ball de feromones i avaricia ple de degradació. I jo no hi pertanyo. Em costaria molt imaginar-me revolotejant al voltant d'una persona com si d'un voltor es tractàs (buitrus comunis) amb l'objectiu de guanyar-me el seu afecte per uns minuts. I menys encara anar canviant d'objectiu en cas de fracàs.
Soc un alien, en un món que no compren i que en certa manera enveja però al qual mai pertanyerà.
Un alien però que en un moment determinat, en un instant de lucidesa compren perquè és allà. Perquè intenta submergir-se en la febre discotequera dels dijous: pels amics.
Potser aquest dia en concret l'Àngel no hi és... Però...
Orrom si que hi és. Un ésser incomprés. Una bona persona en un mon cruel.
I en Txaqui! Quina taja! Però ell rient i aliè a la misèria humana.
Merodeador que merodee, buen Merodeador será!!!!!!!!!
I altres... Leba, Mart, Monto...

Al final, tanco els ulls, sento la presència dels amics, em centro en la música i en ballar i aconsegueixo passar-m'ho bé les dues últimes horetes.
Al final, Mago de Oz, càntics contra el Penya (l'enveja!) i tornar a casa...