Camino per la ciutat amb determinació i violència. Cal administrar el dolor i la soledat. Camino buscant evadir-me. La música penetra els meus timpans. Només Bad Manners m'anima.
Camino en contra de la resistència de l'aire, del mateix oxigen que em permet caminar.
Camino i el dolor es fa insuportable, tan insuportable...
Camino per la ciutat com beuen els qui volen oblidar. Buscant desaparèixer. Esperant que l'aire que topa amb la meva cara em dissolgui... Disoldre'm en l'aire i desaparèixer de tothom. Desaparèixer d'aquest món i desaparèixer de mi mateix.
Camino per disoldre'm en l'aire i desaparèixer de mi mateix. I no sentir el dolor. La solitud és una amiga molesta, però l'única certa.
Els sentiments no són impermeables. Cal administrar el dolor.
Camino en contra de la resistència de l'aire, del mateix oxigen que em permet caminar.
Camino i el dolor es fa insuportable, tan insuportable...
Camino per la ciutat com beuen els qui volen oblidar. Buscant desaparèixer. Esperant que l'aire que topa amb la meva cara em dissolgui... Disoldre'm en l'aire i desaparèixer de tothom. Desaparèixer d'aquest món i desaparèixer de mi mateix.
Camino per disoldre'm en l'aire i desaparèixer de mi mateix. I no sentir el dolor. La solitud és una amiga molesta, però l'única certa.
Els sentiments no són impermeables. Cal administrar el dolor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada