Em fa vergonya dir, per començar, que Buenafuente té molta part de responsabilitat en que jo hagi vist aquesta película. Per què?
Ara fa uns mesos, Isabel Coixet em va decebre a My life without Me (Mi vida sin mi). La veritat és que segurament la Isabel (la directora) no en té cap culpa. La película estava bé. Però a mi personalment el tema de la infidelitat em posa nerviós... I clar... Millor estar tranquil que estar nerviós. Em semblava massa incoherent l'actitud de la protagonista (no l'explico per als que no l'hagueu vist). Em semblava incoherent el caràcter, no l'actriu que era potser la nota més positiva.
D'altra banda, Dijous passat vaig anar a veure la Galàctica The Secret Life Of Words (La vida secreta de las palabras) que a més de repetir directora, també repeteix actriu protagonista, la remarcable Sarah Polley que obté una merescuda rèplica d'un actor gegant (en dimensions i en carisma): Tim Robins.
Justament aquests tres varen anar al show del Buenafuente a promocionar la peli i a mi em van convèncer per anar-hi. També els breus fragments de película varen ser molt influents.
Parlo de la història? Els que no volgeu detalls deixeu de llegir:
Tranquils no són massa detalls, són comentaris però per si de cas.
Personalment una de les coses que m'és m'ha cridat l'atenció és el romanticisme de la ubicació, dels personatges encallats en tal ubicació i els motius que els empenyen a fugir.
Potser dues persones són més semblants quan les diferències que tenen amb la resta de la humanitat són més semblants. Units per les diferències. Units pel dolor. Per l'intent de fugir, de marxar de la vida.
La vida és estranya, crec que diu un dels personatges.
La vida és difícil i estranya, dic jo.
I aquesta película és entranyable.
Una película d'autora: Isabel Coixet, aquest cop sí!
JO LA RECOMANO
ResponEliminaCrec que la pel.lícula es trenca en un moment. Intentaré no carregar-me la pel.li per si algú llegeix això i encara no l'ha vist. Personalment, no m'acaba d'agradar com està resolt el final, pot ser perquè no accepto la crua realitat i m'agrada més que les coses es maquillin amb la mentida, sempre piadosa, al més pur estil "amelie". "My life without me" té també aquest maquillatge que tan m'enganxa, pero em fa questionar moltes coses:es com si la mort ho justifiqui tot.Les infidelitats deixen de ser-ho, també les mentides i s'accepta una doble vida amb total naturalitat... El tall per mi està en el moment en que ella es sincera. Malgrat això, la segona part conté una frase que em va fer sortir les llagrimes, i mai millor o pitjor dit. Quan ell la busca i ella es nega i argumenta que "tenc por que un dia pugui plorar i que les llagrimes siguin tantes i el plor tan llarg que no pugui parar i ens ofeguem els dos"-diu això o algo semblant. Puntuaria per separat la primera i la segona part des del punt de trencament (9 per la primera, 6 per la segona).