Gran película de Won Kar-Wai, director xinés que comença a ser conegut pel gran públic, jo inclós: ahir vaig veure per primer cop una pel·lícula seva. I la veritat és que m'han quedat ganes de veure'n més.
Pels entesos una película esteta, fregant el món kitsch, on l'absència de diàlegs dota de gran intensitat la gran tasca directiva i interpretativa. Pels entesos, en aquesta pel·lícula es percep la influència dels grans clàssics melodrames nordamericans...
Per a mi una película sensible, plena de sentiments i sensacions. Una bellíssima manera de tractar el tema de la infidelitat, el tema més cruu: els enganyats.
Dues vides que es topen quan lloguen habitacions contigües en el mateix edifici... Que comparteixen el dolor de la solitud, de veure's abandonats pels respectius cónjugues... Que es van acostant de mica en mica per sobreposar-se a la solitud... Que descobreixen que els seus cònjugues estan liats i que intenten recrear, imaginar el per què, el procés, la oportunitat... Per entendre-ho, per sobreviure-ho...
Dues persones dolgudes que no es volen convertir en el dolor... Recrear però no imitar. Acaben convertint-se en allò que els ha fet mal! És pot desitjar? O cal imitar per assolir el desig?
En paraules d'algú... Tota una imatge d'un temps que potser, -POTSER- no va arribar a existir mai.
Una gran oportunitat de poder assistir gratuïtament a aquest acte al CMU Penyafort-Monserrat!
Pels entesos una película esteta, fregant el món kitsch, on l'absència de diàlegs dota de gran intensitat la gran tasca directiva i interpretativa. Pels entesos, en aquesta pel·lícula es percep la influència dels grans clàssics melodrames nordamericans...
Per a mi una película sensible, plena de sentiments i sensacions. Una bellíssima manera de tractar el tema de la infidelitat, el tema més cruu: els enganyats.
Dues vides que es topen quan lloguen habitacions contigües en el mateix edifici... Que comparteixen el dolor de la solitud, de veure's abandonats pels respectius cónjugues... Que es van acostant de mica en mica per sobreposar-se a la solitud... Que descobreixen que els seus cònjugues estan liats i que intenten recrear, imaginar el per què, el procés, la oportunitat... Per entendre-ho, per sobreviure-ho...
Dues persones dolgudes que no es volen convertir en el dolor... Recrear però no imitar. Acaben convertint-se en allò que els ha fet mal! És pot desitjar? O cal imitar per assolir el desig?
En paraules d'algú... Tota una imatge d'un temps que potser, -POTSER- no va arribar a existir mai.
Una gran oportunitat de poder assistir gratuïtament a aquest acte al CMU Penyafort-Monserrat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada