Principio del email repetitivo

No por mucho reenviar
se resuelve más temprano.

Versión 2:

No por mucho reenviar
te contestan más temprano.

Sabiduría popular laboral

Història d'un creuer: Fiords Noruecs (Part VII - Final)

El final arribava... O ja havia arribat. No ho sé.

Després d'uns dies d'activitat intensa arribava un dia de navegació...

El dia que deixàvem Geiranger el més impactant va ser que a la 1 de la nit encara era realment de dia. Si no mireu-ho a la foto. 

I aquesta vista seria tot el que veuríem tot el dia.
Però això tampoc és tan horrible... varem descansar, relaxar-nos. Viure una altra perspectiva de les vacances: no fer res... I clar, preparar-nos per a l'últim esdeveniment preparat pels creuers: el sopar de gala.

Com ja vaig dir al primer capítol d'aquesta aventura, els sopars eren un ritual fix, ja que compartiem sempre la mateixa taula amb el mateix grup de persones...

A la foto podeu veure el variat grup amb vestits de gala. La veritat és que varem riure molt tots plegats.

Els sopars, inclosos al preu del creuer (excepte les begudes) eren bons i interessants. I aquest en concret era el sopar de gala: havíem d'anar mudats. I els cambrers varen fer una autència exhibició servint els plats... Amb complexes coreografies preparades i assatjades. Nosaltres teníem el nostre propi cambrer...

 El més impressionant va ser sense cap dubte el postre: un curiós souflé flammant... Mai millor dit!

El dia següent seria una dia de comiats, i de retorns...
L'arribada a Copenhague tenia un regust de final... Però el que més greu ens sabia es haver passat per una ciutat com Copenhague sense haver-la pogut visitar. Clar a la meva amiga li era igual... Ella ja hi havia estat de petita... Però a mi em feia molta ràbia...

El primer que se'ns va ocòrrer va ser mirar si alguna de les excursions ens anava bé, d'horaris i de que ens oferís la possibilitat d'apropar-nos a l'aeroport... Però no n'hi havia cap de compatible... L'hora del nostre avió era horrible... Eren les 9 del matí i fins les 16 no sortia l'avió o alguna cosa semblant. Molt de temps per trescar però pocs recursos.

A la fi aconseguírem pensar. Anàrem a l'aeroport amb l'autobús dels creuers. Facturàrem l'equipatge. Obtinguèrem les tarjetes d'embarcament. I agafarem els tapins i partirem cap al centre de la ciutat en transport públic (metro).

Mesuràrem el temps emprat pel trajecte en metro per tal de saber a quina hora havíem de partir per anar bé de temps. I amb un mapa de la ciutat que aconseguírem a l'aeroport, ens marcàrem un fantàstic itinerari...

I així a les 10 ja estàvem trescant Copenhague... Kobenhavn.
La primera parada va ser el City Hall o Radhus. Aquest edifici inaugurat a inicis del segle XX es la seu del Consell Municipal i de l'Ajuntament de la ciutat.

Varem continuar en nostre passeig i un majestuós edifici cridà la meva atenció: la Ny Calsberg Glyptotek, un museu fundat pel fill del responsable de Calsberg (la cervesa). No teniem temps per visitar aquest museu d'art. Pero l'edifici es molt atractiu... Pel meu gust és clar!

Caminant caminant pels carrers d'aquesta peculiar ciutat em cridà l'atenció el jardí d'un edifici no especialment atractiu tot i la seva pinta d'edifici majestuós, històric i important. D'aquí que fes aquesta fotografia... Fins a descobrir un temps més tard que es tractava del Museu Jueu Danés de Copenhaguen...
La veritat és que l'arquitectura de la ciutat es una barreja molt cuidada i equilibrada d'arquitectura antiga i tradicional barrejada amb alguns edificis d'arquitectura puntera contemporànea... Però per alguna raó jo em vaig sentir més atret aquell dia per captar els edificis més històrics... Clar que em va quedar una clara i senzilla sensació de que tornaré aviat a Copenhaguen.

Un altre edifici que em va cridar l'atenció és l'edifici de la vella borsa de la capital danesa (The Old Stock Exchange).  Un altre edifici amb molta personalitat, imponent i molt 'danés'. (És del segle XVII)

Un altre edifici molt característic de la ciutat és l'Esglèsia del Nostre Salvador (Church of our Saviour) que, al igual que la vella borsa, destaca per la seva torreta puntiaguda (això sí, amb un estil completament diferent del barroc edifici capitalista).

Com no podia ser d'altra manera, també passejàrem per Nyhavn, la marina del Copenhague del segle XVII. Un colorit passeig amb velers i barques de tot tipus (però sempre amb molta classe) atracats complementant de forma extraordinaria la vista. Un lloc ideal per prendre's un gelat i descobrir que els danesos poden tenir gustos peculiars pel que fa als dolços.

El següent edifici que cridà la meva atenció fou l'Esglèsia de Marbre també coneguda com Friederiks-kirken (o Frederick's Church), prou coneguda per la seva imponent torre de marbre coronada per una volta enorme.

També tinguèrem temps de passar, en el nostre passeig, pel costat de la font de Gefion, de la que els danesos en presumeixen anomenant-la "la Fontana di Trevi" danesa. Sense desmerèixer res, més aviat jo l'anomenaría "la Cibeles" danesa. I no és per ofendre!. 

La Sireneta! La estàtua més famosa de la ciutat també va rebre una visita per part nostra... I he de reconèixer que va ser la caminada més llarga del dia... Un di amarcat per la enorme caminada que varem fer... Acabarem amb les cames destrossades! A l'avió dormirem com bebés després del rot.

Encara no he decidit quina estàtua és més emblemàtica, aquesta o el Manneken Pis belga. 

El darrer passeig del dia abans d'agafar el metro cap a l'aeroport ens va portar al curiós Kastellet, una de les fortificacions més ben conservades del Nort d'Europa. Del castellet el que més il·lusió em va fer va ser el molí (tan del nort) que d'alguna manera semblava que ens deia adéu amb les seves aspes, sabedor insconscient de que en qüestió de dues hores seríem en un avió camí de Barcelona...

Un cop a Barcelona, hi passaria una nit i agafaria un altre avió que em portaria a Madrid de nou. No sense deixar enrera la sensació d'haver invertit uns diners de forma espléndida, en un dels millors viatges de la meva vida adulta.

Història d'un creuer: Fiords Noruecs (Part VI - Hellesylt / Geiranger)

Poc a poc el nostre viatge-aventura estava arribant a la seva fi. Els dos darrers ports havíen estat realment fantàstics... Plens de paisatges impactants, i d'activitats entretengudes i divertides. I és que de vegades mola ser un 'borrego' més... No haver de pensar, d'estar pendent de les coses. De vegades mola.

La nostra següent escala era certament curiosa. Haviem de desembarcar a Hellesylt. i mentre nosaltres ens dedicàvem a fer les nostres excursions, el creuer marxava cap a Geiranger per a recollir-nos allà.  

Fa una mica d'impressió pensar que el vaixell es mou mentres tu vas d'excursió. I si li passa alguna cosa a l'autobús i no podem arribar al destí? Tanmateix la gràcia de les excursions oficials... Que tenen més garanties d'estar pendent de tu que si es tracta d'una excursió pel teu compte.

Hellesylt ens rebé amb bon temps. El sol, acompanyat d'algun núvol solitari ens oferien vistes dignes de postals... On les ombres dels núvols formen part d'una posada en escena involuntària de la natura.

En aquesta ocasió, el minúscul port de Hellesylt no disposava d'un calat suficient per a que atraqués. Per tant desembarcàrem en petites barcasses en grups petits en diferent ordre segons la excursió escollida. Un cop al port, comprovàrem la inmensitat del paratge tot comparant la petitesa del nostre inmens creuer a dins les aigues de l'impactant Sunnylvsfjord. 

En aquesta ocasió ens resultà facilíssim escollir la excursió que voliem realitzar: la visita al glaciar de Briksdal.

Diu el poema de Kavafis "Viatge a Ítaca" que en tot viatge el destí és el menys important. Que la major riquesa es allò que aprens en el camí. Evidentment visitar un glaciar és quelcom únic, però certament, el camí ens deixà imatges també impactants i formidables. Com rierols... 

 Llacs...

 De cop l'autocar s'aturà a un pàrquing d'una atracció turística i ens deixà baixar. Per arribar al nostre nou destí calia caminar.

A la foto podeu veure que no estavem precisament al costat del nostre destí: el glaciar de Briksdal.
Un glacial (wikipedia) es una capa de gel molt gruixuda que es forma a la superfície terrestre per l'acumulació de quantitats enormes de neu per períodes molt llargs de temps. La quantitat de neu caiguda excedeix a la que es fon, i després, pel pes de la mateixa, les capes inferiors es feren compactes i es formaren les gran masses de gel. En l'actualitat, els glacials representen una superfície de més de 10 millons de km2 , dels que la majoría es troben en els pols. La resta, com el de Briksdale es troben repartits a les muntanyes.

El glacial de Briksdal es un dels glaciars més accessibles i més coneguts braços del glacial de Jostedal.
Així que varem partir caminant pel camí indicat. I a la primera de canvi vaig trobar la ocasió perfecta! Per seguir amb la costum adquirida recentment vaig aprofitar a la primera de canvi per posar els peus en remull... I us puc jurar que l'aigua era realment fredíssima! Venia del mateix glaciar així que ja us ho podeu imaginar.
A la primera foto a sobre la meva espatlla es pot veure el glaciar...

 Potser en aquesta foto es pot apreciar molt millor.

Jo.

Els peus en remull.

I al fons el blanc del glaciar guaitant sobre el llom de la muntanya.

De nou els paisatges eren espectaculars. Barrejant verds, blancs, marrons i grisos amb blaus... Un vertader orgasme de colors. 

I així de mica en mica anarem pujant i apropant-nos al famós glaciar. 

La massa de gel compacte es vertaderament impactant.

Encara que a la foto pugui semblar petit, la veritat és que és realment inmens. 

I a la següent oportunitat vaig tornar a remullar-me els peus en aigua realment congelada...

Eventualment, ja havíem arribat al nostre destí.... La baixada va ser força més sencilla que no pas la pujada. I així varem tornar a pujar a l'autobús que servilment ens portaría al nostre següent destí. 

El nostre proper destí no era altre que el mont Dalsnibba.

Si fa bon temps, el mont Dalsnibba ofereix una impactant panorámica de Geiranger, el lloc on es suposa que està fondejat el creuer esperant que els seus passatgers retornin paulatinament de les seves excursions.

Però per desgràcia... No feia massa bon temps...

 Les perspectives que anavem captant pel camí ja ens indicaven que la vista no ens depararia grans sorpreses.

Aixó si... la neu cada vegada s'anava fent més freqüent. Com aquest bloc de gel que tot i ser Juliol encara  surava a la deriva...

Com es podia preveure la vista un cop a la cima del Dalsnibba no era especialment esperançadora.
Vaja que no es veia absolutament res.
La veritat és que fins ara el clima s'havia portat molt bé amb el nostre viatge... Era previsible que en qualsevol moment la sort ens donés l'esquena.

Per sort aquests operadors turístics se les saben totes per tenir contents als clients... I es veu que quan el clima tapa el mont Dalsnibba, hi ha un mirador uns kilómetres més avall que sol quedar per sota els núvols. I des d'aquests vàrem poder veure una magnífica vista panorámica de Geiranger on, per la nostra tranquil·litat, el nostre creuer allà estava... Fondejat. Esperant-nos.

En realitat a mi no m'agrada massa sortir a les fotos. I clar sempre hi haurà algú que dirà... Segur que les fotos les ha agafat d'internet i ell no hi ha anat no al viatge... La foto següent crec que esborra qualsevol dubte que hi pugui haver...

Amb aquestes que l'autobús ens tornà al port, i despres de fer un petit tomb, ens tornàren a embarcar amb les barcasses que ens havíen desembarcat. Els ànims lleugerament afectats per la cruel sensació d'estar acabant un formidable viatge... Ara només quedava un dia senser de navegació camí a Copenhague. 

Però deixarem aquests darrers detalls per a l'últim capítol d'aquesta aventura...

.

errors

- Com és que has fets tants errors,
al llarg de la teva vida?
- Realment no són errors:
són l'impost que es paga a compte
per tornar inteligents.
Si no els fas, ets idiota.
És la regla universal,
a què tots hem de sotmetre'ns

Certituts Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Editorial Empúries

Fête

Feu d'artifice en acier
Qu'il est charmant cet éclairage
    Artifice d'artificier
Mêler quelque grâce au courage

Deux fusants
Rose éclatement
Comme deux seins que l'on dégrafe
Tendent leurs bouts insolemment
IL SUT AIMER
                    quelle épitaphe

Un poète dans la forêt
Regarde avec indifférence
     Son revolver au cran d'arrêt
Des roses mourir d'espérance


Il songe aux roses de Saadi
Et soudain sa tête se penche
Car une rose lui redit
La molle courbe d'une hanche

L'air est plein d'une terrible alcool
Filtré des étoiles mi-closes
Les obus caressent le mol
Parfum nocturne où tu reposes
     Mortification des roses

Fête - Calligrammes

Guillaume Apollinaire - Gallimard

Gaspar Hauser núm. 2

Que cadascú, a partir dels divuit anys,
es deixi créixer els cabells durant dos anys,
es deixi créixer la barba durant cinc anys,
es deixi créixer les ungles durant set anys,
abans de dir salvatge a un home
i abans de dir salvatge a un salvatge.
Que cadascú sigui titular de la seva vida.
Qué cadascú sigui aguantat just pels seus dos-cents ossos.
Qué cadascú visqui sense demanar permís per a viure.
Qué cadascú, si no fa comptes de tenir un fill,
faci l’amor amb qui sigui, sia pr la geogfrafia que sia,
abans de dir home a un salvatge
i abans de dir salvatge a un salvatge.
Qué cadascú aboqui l’odi damunt tothom qui odia.
Qué cadascú defensi just el que li és rendable.
Qué cadascú sigui el seu propi emperador.
Qué cadascú decideixi fins quan ha de durar la pau,
abans de dir home a un salvatge
i abans de dir salvatge a una salvatge.
Que, quan et moris d’amor, t’hagis de casar.
Que, per a poder viure, t’hagis de fer una assegurança
[de vida
Que, quan tinguis set d’aigua, et facin fer un clot.
Que, quan siguis lliure, hi hagi un bombardeig.
Que, quan a l’hivern et vegin nu, et donin un tassó [d’aigua.
Que, quan demanis notícies, t’enterrin.
Que, del pa, just en coneguis el forner,
si dius home a un salvatge
i si diu salvatge a un salvatge.
Que ningú no digui “l’altre” a un altre.
Que ningú no digui “jo” al seu nom.
Que ningú no posi el sue nom sota un acte que li han [obligat a fer.
Que ningú no digui “seu” al seu amo.
Que ningú no digui “meu” al seu amor.
Que ningú no digui “teu” al seu amor.
Que ningú no digui “pare” a ningú.
Que tothom digui “mare” a la seva mare,
abans de dir salvatge a un home
i abans de dir salvatge a un salvatge.
Cap moble no té permís per a tenir pols.
Cap home no està autoritzat per a deixar de ser la bellesa.
Ningú no està autoritzat per a no tenir autoritat pròpia.
Cap abric no té permís per a prescindir d’un sol botó.
Cap home no és tan indigne com per a aguantarse [recolzat en un altre
Ningú no té permís per a semblar un altre.
Tothom és prou documentat com per a poder anar [indocumentat.
Ningú no té permís per a creure que sigui veritat
el que un carnet d’identitat diu d’una persona.
Cap home no està autoritzat per a dir “llibertat” a la seva [llibertat.
Ningú no té permís per a encendre un ciri quan fa sol.
Tothom està obligat a dir que la creu és un instrument de [tortura.
i a no dir home a un salvatge
i sobretot a no dir salvatge a un salvatge.

Blai Bonet

De Els fets

História d'un creuer: Fiords Noruecs (Part V - Flaam)

A les 8 del matí, amb una mica de son i en ple éxtasi del viatge descobríem aquest paisatge tan aterridor. Ens despertavem en un creuer enorme enmig d'un estret fiord de Noruega.

El temps no era ideal. Però no desmereixia gens. Jo soc d'aquests que sap veure la bellesa dels blancs i grisos d'un dia ennuvolat... Sobretot si estic a un paratge d'insomni com aquest.

El que realment feia por es veure que estavem completament enrevoltats per les parets enormes dels fiords. Sense veure una sortida a mar oberta en cap moment. I navegant endins, mentre el fiord que navegavem anava tornant més i més estret.

A les 9 arrivabem a Flaam o Flöm o Flåm... Un llogaret de només 500 habitants situat al Aurlandsfjorden, que és un braç del Sognefjord o Fiord de Sogne, el segon fiord més gran del món. 

Vista de Flaam des del creuer

El paratge no podia ser més especta-cular... Alts turons envoltant el fiord, decorats per cascades i verds boscatges. Petites casetes precioses i perfectament integrades amb l'entorn. 

I puntualment alguna resta de neu que encara no ha decidit fondre's tot i ser ja al juliol.

La combinació de tots aquests elements es fusiona d'una forma tan espectacular com es mostra en aquesta foto.

En aquesta ocasió la excursió que varem elegir tenia un nom com "En tren a la descoberta dels paisatges noruecs". La veritat és que el nom no acaba de ser una joia del márketing. Encara no havíem baixat de l'embarcació i ja estavem flipant amb els paisatges. Què dic! Portàvem ja un parell de dies flipant amb els paisatges. I tren... què vols que et digui, he pujat a molts. Però de totes les excursions era la que més atractiva ens resultava.

L'itinerari tenia dues parts. La primera, en autobús i la segona, combinant dos trens.

El trajecte en autobús ens anava deixant, de mica en mica, vistes espectaculars... Flaam es famós per estar situat a una vall, la vall de Flaam, com es pot veure a les fotografies.

L'indret es un paradís de catarates, cascades o com es vulgui que es diguin...

Clar que a l'hivern no crec que el lloc sigui tan increible com a l'estiu... Almenys per a un mallorquí com jo, amant de la calor i de les temperatures raonables.

Pero al Juliol la temperatura es increiblement suau (tirant a freda) i la vegetació és espesa, d'un verd intens que fon els nervis fins a acabar amb l'últim bri d'estrés.

L'excursió amb autobús va tenir una primera parada per veure d'aprop (i fotografiar, com no podia ser d'altra manera) una de les principals atraccions de la zona: les 'famoses' catarates Twinde, nom que prové d'una antiga paraula Noruega que significa doble.

Com ja relatava a l'apunt anterior d'aquesta serie sobre els Fiords Noruecs, el dia anterior se m'havia passat pel cap la idea de posar els peus en remull a tots els llocs on es pogués. I a aquesta parada l'ocasió era inmillorable.

Després de la parada per remullarme a les catarates Twinde, seguírem el nostre trajecte en autobús fins a l'estació del famós tren de la vall de Flaam, que arriben fins a 867 metres per sobre del nivell del mar durant 20 kilòmetres del seu recorregut. A l'estació de Mydral canviàrem de tren i pujàrem en un altre d'aspecte més tradicional (que és el que de fet ens portava de tornada al port de Flaam).


Els paisatges d'aquests recorreguts...

En la mateixa tónica...

Aquest segon tren tenía una aturada técnica per admirar (i, de nou, fotografiar) una altra cataracta impactant de la zona: la cascada de Kjosfossen... Una cataracta de la que tinc video! (Uns 9 segons:

)

Després de la cataracta pujàrem de nou al tren que finalment ens retornaria al port i al creuer.

Mentre pujàvem al vaixell tots els passatgers, i el vaixell salpava, el temps va anar empitjorant... Tot i que això no va ser excusa per al·lucinar de nou amb l'increible sensació de navegar pel l'enorme fiord de Sogne... Amb la constant sensació que el nostre destí estava a sobre les parets d'aquest increible fenòmen de la natura...

Pero malgrat el clima i la sensació, el temps de navegació va proporcionar una visió del paisatge completament diferent al que havíem vist durant el dia i també molt interessant, clar que molt més nostàlgica. però en qualsevol cas, la imatge final que un recorda de Flaam es aquesta:

Continuará : Hellesylt / Geiranger

Història d'un creuer: Fiords Noruecs (Part IV - Stavanger)

El dia 07 de Juliol de 2009 a les 12 del matí l'immens hotel flotant de MSC on estàvem instal·lats després de 4 dies arribava a Stavanger,

Ver mapa más grande

Sense cap dubte, Stavanger era la primera aturada realment interessant del nostre viatge. I en aquesta ocasió ens havíem inscrit a l'excursió més llarga de totes, i que alhora era la més interessant: un passeig en barca pel Fiord de Lyse (Lysefjord) que significa Fiord Clar i que és realment fantàstic. En aquest apunt seré més escuet ja que crec que les imatges parlen per si soles.

És impressionant, no creieu?

A més d'aquests paisatges espléndids, hom hi pot veure la petjada de l'home, com aquest pont que permet que els vehicles creuin el fiord.

O fenòmens naturals com aquesta olla fruit de l'erosió provocada per una roca atrapada en un recipient natural de pedra. Al llarg del temps la roca, i el gel, i l'aigua... Tot plegat va anar rosegant la roca amb aquesta forma d'olla que hom pot apreciar a la fotografia (abaix a la dreta encara es pot veure la roca que possiblement va produïr aquest fenòmen).

Això sí, tot envoltat per una intensa vegetació que combina a la perfecció amb les tonalitats grises de la roca.

El nostre tour incluía una aturada per degustar els típics Waffles noruecs a un encantador paratge a la riba del Fiord amb unes vistes com aquesta.

I aquí vaig començar amb un repte: posar els peus en remull a tota aigua que es posés a tir. I l'aigua del Fjord de Lyse va ser a primera.

Tot són aficions. ;)
I em podeu creure! No feia calor! Si no mirau-me! Anava amb màniga llarga!

Una altra de les atraccions més famoses és la roca del púlpito (Preikestolen), un cortado espectacular que hay sobre el fiordo de Lyse, un mirador natural cuya forma recuerda a los púlpitos que hay en las iglesias, de ahí su nombre. En su punto más alto es una caída libre directa sobre el fiordo de 604 m. 

En un paratge així no pot faltar un salt d'aigua, i els simpátics guies del tour 'tourístic' en barca es varen apropar a un d'aquests salts d'aigua (el de la foto) amb l'objectiu de agafar-ne un parell de litres amb un recipient especial i oferir a tots els passatgers uan degustació d'aigua natural 'noruega'. 

L'atracció inesperada del dia va ser l'aparició d'un parell de foques d'aigua dolça (o nútries, encara no ho sé molt bé, no em va quedar clar). Encara que a la fotografia no s'hi veu clar, n'hi havia dues, presumiblement mare i fill. 

La nostra última parada abans d'iniciar el retorn a la nostra nau, va ser portar un parell de branques d'un arbre concret (un menjar exquisit, es veu) a un parell de cabres monteses que s'han convertit en una atracció molt peculiar. Elles tenen la dura tasca de ser una atracció turística que viu de les branques que els operadors de les barques agafan especialment per a elles i així satisfer als seus passatgers. Un negoci rodó per a tots.

El trajecte de tornada fins al creuer ens va deixar més de 50 fotografies impressionants, de les quals n'he seleccionat algunes que expressen la sensació d'inmensitat, i alhora la sensació d'estar en un lloc tancat: encara que sembli mentida, cap allà al fons hi ha la sortida a la mar gran.

També es pot veure que el dia que va fer no fou precisament assoleiat, però val a dir que l'escala de tonalitats blanques i grises fa del paisatge una obra d'art sublim on l'elecció dels colors no és aleatòria.

A qui no li agradaria tenir una caseta d'estiu en aquesta riba? Clar que a l'hivern ja a no faria tanta gràcia!

Abans de tornar a embarcar tinguèrem la oportunitat de passejar pels colorits carrers d'Stavanger a la recerca d'una connexió a Internet per tal d'actualitzar el blog i enviar un email als parents per avisar-los de que tot anava bé.

I així va arribar la nit, després d'un dia molt intens, molt relaxant i formidablement interessant.

A les 18h el MSC Orquestra salpava en direcció a Flaam (o Flöm). Entre sopar, el teatre i uns còctels amb els nostres amics del sopar, vàrem esgotar les poques piles que ens quedàven i decidírem deixar que la nit ens portés al següent punt del nostre itinerari.

CONTINUARÁ