Si bé la época negra (link) va ser la seva millor época per a mi a nivell de qualitat i d'originalitat creativa, els anys compresos entre 1967 i 1971 suposaren la seva ascenció al lloc més alt. De la mà de la seva esposa i Eve Productions fins que es divorciaren i Russ fitxà per la FOX, Meyer creà tota una sèrie de títols de notable interés.
El primer de tots, fou Common Law Cabin (aka How much loving does a normal couple need?) l'any 1967. Una película curiosament sense un grau especialment alt de nuesa. Però amb una atractiva tendència a fotografiar i parodiar els elements més lamentables de la societat.Utilitzant i reutilizant un elenc d'actors que l'han acompanyat recurrentment a les seves diverses películes, Common Law Cabin presenta la concurrència geográfica de diversos individus dignes d'un zoológic d'éssers humans. L'amo d'un xiringuito turístic en decadència a la vora d'un riu (els rius són un element recurrent de la filmografia d'un home enamorat de la pesca fluvial). L'home està acompanyat de la seva filla, per la qui sent una malaltissa atracció degut al seu parescut amb la seva finada dona. I la seva acompanyant actual que viu a l'ombra de l'extranya relació que hi ha entre pare i filla.
El vell que porta els clients de la gran ciutat. I els clients... Una dona insatisfeta sexualment i en crisi matrimonial amb el seu marit poca-cosa. Un corpulent polícia corrupte i malvat que està a la fuga mentre intenta fer malbé tot allò que toca, i també passar-se per la pedra a totes les noies del seu voltant... Només li falta a la película un jove príncep milionari a la fuga per tal que la jove filla de l'amo se'n hi pugui enamorar i fugir a complir els seus anhels de veure món.
He llegit que aquesta película és una de les grans olvidades de Meyer. I puc estar-hi molt d'acord. Sense abandonar la seva estética i moviment kamp & sexplotaition, i el particular sentit de l'humor de Meyer, així com el seu "gust" per mostrar dones forçades sexualment, dins un guió força interessant.
El mateix any, 1967, va estrenar una altra película: Good Morning... and Goodbye! (Bon dia..., i adéu). Una película que mostra un amalgama de personatges i els seus conflictes sexuals.Burt, un home que no és capaç de satisfer la seva jove dona, que s'hi va casar pels diners, i que aprofita totes les oportunitats que té per satisfer les seves necessitats. La filla de Burt, que no acaba d'entendre's amb el seu xicot. Ella vol marxa, i el seu xicot no acaba de donar el pas. I l'amant de la seva madrastra que no en deixa passar cap. I enveja. I tristesa. I ràbia. I venjança. I un final massa optimista i místic per al nostre bon Russ Meyer, que s'inventa una fada misteriosa interpretada per una de les seves muses, Haji, fantàsticament.
Una película que es deixa veure molt bé... Dins la línea més pura Russ Meyer, que després de la seva época negra deixa lleugerament de costat la violència per parlar més dels conflictes relacionals entre les persones, com demostren les dues películes de 1967: Common Law Cabin i Good Morning... and Goodbye!
L'any 1968 també va ser un any amb dues películes 'By Russ Meyer'. A aquesta época Meyer va ser molt prolífic, tot i que les seves obres potser perderen una mica d'instint respecte la seva época negra.
Finders Keepers, Lovers Weepers! una película interessant en la seva línea de películes on colisionen els problemes de relació i sentimentals-sexuals dels protagonistes amb malvades intencions d'individus perillosos però tan cutres que són molt reals.El títol d'aquesta película és quelcom com:
"Qui l'agafa es seva,
i els amants plorant "
L'amo d'un bar. La seva dona abandonada. El seu soci enamorat d'ella. Els instints strippers d'ella. I dos homes misteriosos que es miren amb atenció la caixa forta.
Sexe. Violéncia. Acció. Misteri.
Russ Meyer en estat pur. Insisteixo, sense el toc obscur de la etapa negra, peró certament interessant.
Es podria dir que Russ té tres películes de culte.
La primera, Faster, Pussycat! Kill! Kill!
De la tercera en parlarem més endavant.
La segona és Vixen! (1969 - Filmaffinity), subtitulada "És uan dona o un animal". Vixen és la dona d'un aviador que viu del seu servei de taxi aeri amb la seva avioneta. Pero Vixen no perd excusa i aprofita les seves absències per fer-li el salt amb tot el que troba, fins i tot ho intenta amb el seu germà! (Com li agrada a Meyer caricaturitzar la perversió més recòndita). A més Vixen es una racista recalcitrant, fet que demostra sense embuts al davant de l'amic del seu germà.Fins i tot amb els clients del seu marit, una jove parella que s'hospeda a casa seva durant un viatge turístic, aprofita les oportunitats d'intercambiar experiències sexuals... Crec que el subtítol (animal o dona) va en aquest sentit. Els problemes arriben quan un sospitós personatge contracta al marit per un vol que pot ser l'últim...
Vixen va ser una revolució tant al cinema de Meyer com al cinema en general. I encara molts la tenen com una película de culte.
Vixen suposa la demostració de la progressiva evolució de Meyer, que de mica en mica s'anava desencadenant dels fermalls de la censura. A més va sumar-se a la revolució del 68 per ampliar la seva temàtica i augmentar la seva tendència a mostrar nuesa. Les películes d'aquesta época suposen la seva ascenció a l'olimp dels directors... Però també besllumen l'inici de la seva agradable decadència.
Per a mi l'inici de la seva decadència passa per la película que va fer just abans de fitxar per la multinacional hollywoodiana FOX.
La seva última película amb Eve Productions, i com a marit de Eve Meyer, va ser la horrible película de 1969: Cherry, Harry and Rachel (filmaffinity).L'enfermera Cherry, el policia Harry i Rachel, d'ofici públic, tenen un trío amorós. El ric i minusválid client de Cherry i Rachel, soci de Harry, i Harry tenen un negoci ilegal: tráfic de marihuana.
Això els passarà factura... Perquè un indi ho descobrirà i decidirà acabar amb les seves vides, una a una.
Personalment a mi aquesta película em va decebre força. I l'intent raro-moralista anti?-marihana... Tampoc. L'ingredient 'dona-voluptuosa' hi és. I que no falti!
Però per a mi marca un avís de la seva etapa decadent. Aixó sí, abans havia de fitxar per la FOX, en el que fou el seu únic reconeixement per part de Hollywood, que fins aleshores havia renegat d'ell, per considerar-lo un atac a la moral i a la decéncia nord-americana.
Amb la FOX va firmar per dues películes.
La primera fou Beyond the Valley of Dolls (El valle de los placeres - 1970), una espécie extranya de falsa seqüela de la película Valley of the Dolls de 1967 que narrava l'ascensió i el declivi de tres noies que treballaven al món de l'espectacle. El valle de los placeres, seguint amb la línea, narrava l'evolució d'un grup d'amics (un noi i 3 noies), membres d'una banda de música rock, que igualment troba l'éxit després de ser descoberta. L'éxit es barreja amb sexe, drogues, violéncia... I acaba amb el talent i la amistat. O aixó vol donar a entendre aquesta película de Russ Meyer, considerada com la número tres en la seva llista de películes de culte. Continua mostrant nuesa però, suposo que per imperatiu de la FOX, la deixa en un segon pla. Però per als que coneixen la trajectória cinematográfica de Meyer, hom pot comprovar que continua recorrent als seus actors de sempre, juntament amb algunes estrelles i cares més famoses. (Llegir més sobre aquesta película)
La seva última película d'aquesta época i per la FOX va ser The Seven Minutes (1971), una película també polémica...Tant, que la FOX no s'ha atrevit a editar-la en DVD.
Actualment és impossible de trobar.
Está basada en un llibre molt polémic.
I el seu subtítol, interessant: "Per què són els set minuts l'experiència més excitant a la vida d'una dona?"
A la espera de que algún dia aparegui aquesta película i la pugui veure, tanco l'extens apunt d'avui....
Però tranquils, que continuará.... Encara queda l'agradable decadència de Russ Meyer.
- 1971 - The Seven Minutes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada