ÍNDIA XXIV: La tornada

Tornar a casa... Érem a Jim Corbett, tot just després d'un Safari més que apassionant. Cansats. Destrossats. Desfets. I amb unes bones jornades per davant.

Primer, una passejada ornitológica pels voltants de l'hotel...

Mira'ns! Els dos artistes! :) Es notaven els graus de frescor, d'un Octubre que ja estaba pràcticament acabat i d'uns metres addicionals d'altitud i d'uns graus de latitud. Somrients, però conscients de que tot allò ja estava pràcticament acabat. Però conscients de la nostra sort, i contents d'haver gaudit d'una oportunitat així i haver-la aprofitat tan bé.

El passeig va ser prou interessant. Un guía propi de l'hotel que ja ens havia acompanyat al primer safari en Jeep. També ens acompanyava una parella de vells australians. Sí! Els vells que ja ens havien acompanyat al Safari en elefant. Una simpàtica parella que primer ens havía fet enveja per haver vist un llom d'un Tigre, però a qui vàrem poder fer enveja per haver vist un Tigre sencer, de cap a peus, i per un interval de temps enorme.

Així vàrem poder acomiadar-nos dels magnífics paisatges que ens havien envoltat durant aquells relaxants dies. (Imagína't! No vaig tocar Internet en 3 díes! :) )

La veritat és que després del contrast entre gairebé un més devastador tant física com mentalment, amb el tràffec que ens vàrem pegar, entre les pallisses de feina i les pallisses de turisme d'alt esforç físic... Semblava un nou esport olímpic: turisme lúdico-laboral extrem.

Després de tot això, 4 dies de viure envoltat per aquests paratges.

Després de tot això es quan entenc que a alguns països molt avançats socialment, balnearis i vacances rurals estiguin subvencionades per la seguretat social... (Quina llàstima que l'avarícia personal i el triomf de l'individualisme depredador estiguin acabant amb la seguretat social... i amb la societat del benestar... però això és una altra història).

Perquè la història d'avui és la d'un retorn. D'una tornada... Però llarga i plena de sensacions...

La passejada per la natura va ser interessant. Especialment el destí: una pagoda budista erigida al capdamunt d'un turonet que resisteix, en época de Monzons, fortes riuades.

Amb insolència i alhora amb humiltat, la pagodeta ret homenatge a una de les divinitats del hinduisme. Nosaltres ens acontentàrem amb fer aquesta foto i tornar tot albirant ocellets amb els prismàtics del guia.
____________

Un cop acabada la excursió, dinàrem, anarem al poble a comprar uns pastissets per als companys de feina, i sortírem en direcció Delhi. En concret a un hotel de 4 estrelles que jo mateix havía escollit per a la ocasió. No havíem gastat molt malgrat tot el moviment que haviem fet. Així que la nit abans d'emprendre un viatge de gairebé 24 i la nit després d'un viatge de 6 hores en cotxe bé ens mereixíem descansar en les millor condicions.

El camí de tornada ens va deixar imatges fantàstiques, que serveixen de resum de la nostra estada.
La ruralitat del paio que es fa afaitar enmig d'una carretera rural: sense preu... Ni amb MasterCard.
Els anuncis móbils. El futur en el món de la publicitat!
El tràfic. Impossible. Asfixiant. Completament diferent al món civilitzat.
I sobretot aquesta foto de l'aeroport de Delhi, reflexant una realitat tan bonica, com una bota del Barça trepitjant una bota del Reial Madrit. Que maco no?

__________

Al Radisson hi varem arribar tard. Però allò era luxe i el demés són bajanades. Netedat completa (que va molt cara a la India). I el que és més car encara: sensació de nou... Edifici nou. Mobles nous... Vaja...

La veritat és que no el vàrem aprofitar massa... O més bé tot el contrari. Perquè va ser arribar i tocar fons del llit. I dormir fins a l'hora estipulada de partida a l'endemà, també ben d'hora.

L'hotel era car en relació als preus d'allà... Impensable... Però segurament no està precisament enfocat als nadius i menys als normals... Indis rics i suposo que sobretot tripulació intercontinental, a més de grans viatgers de negocis i turistes forrats... I nosaltres, na >Test< i jo, que en un caprici meu (es clar) i sobretot davant la dificultat de trobar hotels que acceptessin reserves per Internet, vàrem tirar pel dret.

Pel dret, i per la seguretat d'un hotel que inclou en el seu preu transport a l'Aeroport. I per la comoditat d'un hotel que es troba a 15 minuts de l'Aeroport.

A l'aeroport hi arribàrem amb temps, nets, mig adormits (eren allà les 5 de la matinada), i amb un bon viatge per endavant.

El trajecte Delhi-Heathrow va ser molt cómode. Tinguèrem la inmensa sort de no portar ningú al costat en una fila de tres seients... Així que ens vàrem apalancar de mala manera. Jo, óbviament de dormir res. Sobretot tinguent una pantalla de sofisticada tecnología on veure 4 películes ben novetes seguides de franc i a elegir entre 40 títols. Com volíeu que dormís? (De les películes ja en parlaré en una altra ocasió).

El trasbord a Heathrow va ser accidentat... Havíem partit amb una hora de retard de Delhi, però el pilot ho havia compensat en vol. Tot i així la eficiència extrema de British Airways ens va sorprendre al veure que davant l'anunci de retard al nostre vol ens havien recol·locat a un vol posterior. Una hora més de viatge respecte al pla inicial. Res greu: menjàrem una mica i voltàrem i amb el canvi de terminal se'ns passà aviat.

Del trajecte fins a Madrid no me'n recordo res.

Segurament vaig maleïr anar a treballar al dia següent. Aquest projecte ha acabat amb mi... Però la contraprestació ha valgut la pena. La experiència d'aquest viatge és formidable. I el que he crescut professionalment en aquest projecte també és important, tot i que es obvi que necessito un petit canvi (com es fa evident quan me n'adono que estic diguent al meu client que és un inútil que tindria menys problemes si fes la feina bé... Per molt que tingui raó no acaba de ser apropiat).
Però si he d'escollir tres coses d'aquest viatge, no en tinc cap dubte:

1. La forta amistat amb >Test<


2. La oportunitat de treballar un vora l'altre amb l'equip d'allà


3. La oportunitat de visitar un país culturalment tan particular i històric
   

ÍNDIA XXIII: Jim Corbett's (parte 4): el fin

(continuación...)

El safari estaba interesante.

Tan interesante que logramos conseguir fotos tan cercanas y espléndidas como ésta, de la madre de la elefanta que se puso histérica al sentir que nosotros amenazábamos la vida de su joven descendiente.

En la foto siguiente se pueden ver los tres elefantes que iban juntos. No sé si se trata de una familia al completo o de dos hembras adultas (madre y tía normalmente) vigilando y cuidando a la joven cría que se puede entrever escondida tras el elefante más lejano de los dos.

Igual de fascinantes me parecieron estás imágenes que muestran la convivencia de macacos y ciervos moteados (Spotted Deer).

En una selva de este tipo, saber escoger a los aliados más convenientes es un seguro de vida impagable.

Tal y como nos contaban los guías, hay dos señales en la selva que avisan de la temible presencia de un Tigre... Uno es el revoloteo nervioso de macacos y langures (o monos grises) a lo alto de los árboles.

El otro es una muestra impresionante de la ingeniería de la naturaleza. Sus actores, los ciervos de todas las especies, pero destaca especialmente en los Spotted Deer (o ciervos moteados). Éstos tienen la consigna de lanzar un sonido de alarma (que nuestro guía llamaba 'Alarm Call') enseguida que sienten la presencia del depredador. Entonces, como si de un relámpago se tratara, toda la manada de ciervos huye en grupo hacia un lugar lo suficientemente prudente, reuniéndose en un grupo manteniendose a la espera. Y por que no huyen? Pues porque esperan otro Alarm Call: si este se produce, significará la confirmación de la presencia del depredador. Y la misión de la manada consistirá en huir con el grupo a toda pastilla y rezando por no rezagarse y para que el hambre del Tigre no esté en su apogeo. Si no se produce el segundo Alarm Call, todo queda una falsa alarma y el grupo sigue pastando con su 'tranquilidad habitual'.
Como comprenderéis, sabiendo ésto, ¿cómo no les va a interesar a los macacos esa asociación con los ciervos moteados? Que serán macacos, pero son más listos que muchos que yo me sé que van de humanos por la vida y no llegan muy lejos...
_____________________________________
Yo me rindo ante la belleza de los ciervos moteados. Lo que me intriga enormemente és el beneficio natural de los topos blancos en dicha especie (es que yo soy darwinista, sabes?). Una de dos, o las motas blancas están ligadas al gen que hace del ciervo moteado un ser de manada, favoreciendo su supervivencia, o bien les produce un beneficio en su camuflaje, que no creo... Otra cosa es que la evolución de su tamaño esté ligada a la aparición de las manchas blancas: los tigres son unos vagos de cojones y prefieren cansarse por un ciervo grande que por un ciervo pequeño. Ahí los Samber Deer tienen todas las de perder.

____________________

De repente, el guía y el conductor se quedaron parados. Immobiles, con una mezcla en sus caras de concentración y emoción. ¿Revoloteo de monos?

De repente los cuatro oímos el inconfundible Alarm Call, sonido de alarma de los ciervos.

¡Dios! Al final habrá un tigre por ahí que se dejará ver por nosotros, que a pesar de lo difícil que es, nos permitirá no dejar el lugar 'con las manos vacías'????

Con el Jeep sin hacer mucho ruido nos conducen hasta la manada de ciervos. Los vemos ahí, todos juntos, con pavor en sus rostros, atentos, levantando las orejas como si su vida fuera en ello.

De repente, EL SEGUNDO ALARM CALL!!!! Todavía se me ponen los pelos de punta recordando ese momento... Yo, >Test< onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" Yo solo veo verde. Pero de repente algo se mueve entre las hierbas. Algo naranja. El grupo de ciervos había salido despavorido al oir la segunda alarma. El Tigre había hecho un amago de perseguirlos... Pero el cabrón es vago y no debe tener mucha hambre. Además nuestra presencia no debía gustarle, porque de vez en cuando nos miraba con cara de fastidio.

A todo ésto los guías flipando, diciéndonos que éramos afortunados... Que no era habitual ver a un Tigre en acción cazando. Y menos tomar fotos como las que tomamos. Eso se lo dirán a todos, pensé yo. Pues al parecer se ve que no...
Los guías nos quitaban las cámaras para asegurarse que teníamos buenas fotos. El Tigre se movió para evitarnos, regresando a su escondrijo donde seguramente se tumbaría para descansar hasta que el hambre le moviera a recuperar de nuevo sus instintos depredadores.

Mientras tanto en nuestro jeep había una batalla... El conductor se las quería pirar... Le había hecho ilusión ver el Tigre, pero que ahora que el Tigre nos ponía mala cara a el no le molaba nada. El se quería marchar. No le culpo... Pero tampoco culpo al otro, que le ordenaba que se acercara más al majestuoso Tigre, que nos miraba como un gato adulto mira a una cucaracha que ya le aburre. Seguro que piensa, podría jugar con vosotros... Pero tenéis poca carne y sois indigestos.
Y a la sombra se metió. Nosotros habíamos sido afortunados de presenciarlo todo en primera fila. Como si el gobierno local hubiera contratado a un gato con sobrepeso para satisfacer el turismo de la zona. Que emoción, que experiéncia...

Ese dia sí me sentí afortunado.

Al llegar al hotel, a explicarselo a todo el mundo. Por la envidia, para que os voy a mentir...
Una cena buena, y una cama que me estaba esperando impaciente para descansar de tan excitante jornada...

Al final cazamos nuestra quimera. Una foto del Tigre. El majestuoso tigre.

...la fe...

No sirve de nada la fe si no se es también un hombre bueno.

Ordet (La Palabra) - 1955

Amoróscopo y yo: Géminis y Escorpio

Compatibilidad amorosa de Géminis y Escorpio
La imaginación del Géminis y el dinamismo del Escorpio pueden ser una buena combinación sólo si pueden llevarse bien. (Joder, el oráculo: si te llevas bien, todo irá bien, no te jode). Són cercanos en sus relaciones sexuales, pero eso no es suficiente. (pero ayuda, no te digo!). Géminis es el tipo que intenta vivir una vida plena y ocupada, pero no le sucede lo mismo al Escorpio, que está mas centrado en la idea de la auto-mejora. Un escorpio es sensual, apasionado, exigente, celoso, inflexible.... (yo algo de escorpio a veces si que tengo ahora que lo pienso). Géminis es voluble, frívolo, superficial, cambiante, vacío... (vaya, al que escribió ésto le caen bien los Géminis!). Géminis es una criatura social, mientras que el Escorpio busca privacidad. Los representantes del signo de Géminis se lo toman todo demasiado a la ligera para el Escorpio. El Escorpio es una persona de propósitos mientras que los Géminis siempre dudan.

CONCLUSIÓN: Será un tipo de relación difícil de llevar, con un difícil matrimonio como resultado. (Estos comentarios los ha escrito una mujer, siempre acaban en matrimonio!)

___________________________________________________________

PUBLICIDAD: Se busca chica Escorpio para relación tortuosa pero placentera.

Management and national boundaries

Management and national boundaries are no longer congruent. The scope of management can no longer be politically defined. National boundaries will continue to be important.

The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business

ÍNDIA XXII: Jim Corbett (part 3) (la quimera del Tigre)

El tercer dia al Parc Natural de Jim Corbett va ser el dia més emocionant.
Era l'últim dia sencer que passaríem allà, car l'endemà després de dinar havíem d'iniciar l'últim i definitiu capítol d'aquesta aventura: el retorn a Madrid.

L'agenda del dia era sens dubte bastant esperançadora: un safari de dia sencer (de les 5 de la matinada fins a les 18 de la tarda) a la caça i captura (fotogràfica) del majestuós tigre...


I així sortirem de l'hotel, amb el nostre Jeep, amb el pack complet de conductor, guía i entrepans.
El destí, Bajrani, de les zones obertes al public, la més gran i bonica (perquè Dikhala és més gran i més adecuada per a la observació de la fauna en el seu hábitat natural, però es troba tancada tota la temporada dels Monzons i un temps després mentres es reconstrueixen els camins que la pluja devasta).

Un dia ple de paisatges, bèsties i emocions ens esperava. Però el nerviosisme, allò que ens inquietava a tots, guía i conductor inclosos era: aconseguiríem veure el tigre?

La veritat es que la decepció arribaría a mi massa aviat. En concret quan el guía es va emocionar fora mesura tot senyalant-nos un excrement 'suposadament de tigre', que ens donava moltes opcions de veure'l perquè allò volia dir que voltava per allà ja que l'excrement estava relativament fresc. Aquesta emoció desproporcionada barrejada amb els mètodes C.S.I. em van fer tèmer el pitjor: que allò sería lo més proper d'un Tigre que veuría.

Però malgrat tot el safari em deparava moltes sorpreses agradables més enllà de la recerca de la nostra quimera particular.

De tigres potser no en veuríem, però de bestioles diverses no en faltaríen en un día així. La primera sorpresa agradable, tot i que una mica temerària, però que satisfeia un dels nostres objectius secundaris foren els elefants salvatges. Els elefans asiàtics són més petits que els africans. I nosaltres ens vàrem topar de ple amb família d'elefants -dos adults i un infant asustat i esporuguit - que rondaven entre la mala herba.

Els elefants es varen separar per despistar-nos amb la mala sort que ens topàrem amb la mare i el fillet quan creuaven la carretera que seguíem.


Fou un moment força tens.

Al començament la mare va interposar-se entre el jeep i nosaltres de forma amenaçant per defensar la seva cría. Alçava la troma i picava amb la cama davantera dreta al terra amb força.

Nosaltres retrocedírem, però amb la mala sort que un altre jeep turístic va arribar per l'altre cantó i l'elefanta es va sentir fortament amenaçada... Tot augmentant la violéncia dels seus moviments.

Molt sàviament els nostres guíes váren decidir donar la volta cap a l'altre cantó i no molestar mes a la família. Més tard els tornaríem a veure ja més calmats... Va ser una escena digna del National Geographic.

Els paisatges bonics, com el que podeu veure a la fotografia que acompanya aquestes línees, tampoc no en faltaven.

I així, tot intercalant paisatges preciosos amb escenes animals, com la de una banda de Spotted Deer (Cérvols clapats), pasturant. Els Cérvols Clapats es caracteritzen per ser més petits, i per tenir unes característiques marques blanques pel cos.

Segons el meu parer, són els cérvols més bonics del parc natural, que conté dues races més de cérvols, els Sambar i els Barking (Indian Munjac). Els Sambar són bastant grossos i d'un color més fosc. Mentres que els Barking, més petitets es caracterítzen (com el seu nom indica) per emetre un so molt semblant al lladrec d'un gos. Especialment com a mitjà d'alarma al bosc quan detecten la presència d'un depredador rondant-los.

Mentres que els Sambar són completament solitaris (sempre que n'hem vist estaven sols pasturant o prenent l'ombra), els Barking van normalment en grups familiars. Finalment els Spotted Deer (o Chitals) són cèrvols de manada, on la sensació de grup i la protecció mútua són claus en la supervivència de l'espècie.

En la nostra expedició tampoc varen faltar els micos.

A la regió de la Índia que nosaltres varem visitar hi ha básicament dos tipus de micos. Els Macacos, de pell rosa i pelam marró clar (en plan ámbar) i els Langurs (com el de la foto) que son micos de cara negra i pel blanc. Els Langurs també es caracteritzen per tenir una cua molt llarga, cosa que els dóna el nom de Langurs (cua llarga en hindi). Originalment considerats una única especie, ara es pensa que existeixen fins a 6 o 7 subespècies molt diferenciades.
_____________________________________________________________________________

A aquesta foto es pot veure un dels Barking Deers que havia esmentat abans.

I a aquesta una nova espècie a sumar al catàleg: porc senglar silvestre. tot i que en aquesta foto no s'aprecia bé, la porca senglar va acompanyada de 5 gorrins petitets. Tots en cua i fugint instintivament del soroll del nostre jeep.

I aquí em teniu a mi, en un mirador d'aquests construits inicialment per a la caça i des d'on actualment l'únic que es pot caçar són uns paisatges impressionants amb la càmara fotogràfica. Una petita aturada abans de seguir el nostre camí. Més tard, cap allà a les 12 vàrem fer una aturada més llarga d'una hora per a poder dinar... Els sandvitxs no eren res de l'altre mon. Eren concretament horribles. Però tot i així vàrem poder sobreviure i continuárem l'expedició més centrats en el misteri del Tigre (el veurem, no el veurem) que en cap altra cosa.
____________________________________________________________________________

El safari va donar molt més, tant que no podré completar el relat en aquest apunt i hauré de deixar el misteri del Tigre per al següent apunt.

Però mentrestant, i per acabar aquest apunt, una preciosa foto d'una libel·lula feta pel nostre guía, que va resultar ser un apassionat i bon fotògraf de la natura.

Més avall una altra foto (molt propera) d'un macaco. I la darrera una perfecta i encuadrada imatge d'un Spotted Deer. (Cévol clapat).

Sense oblidar-nos de l'estampa de l'expedició, a sobre del jeep, composada per la >Test<, jo, i el conductor. El guia estava fent la foto.

Purament National Geographic.

Purament.

Aviat, el final de l'expedició.
Veurem el Tigre?

Espectadores de Cine

Esta tira cómica lleva dando vueltas por mis habitaciones varias desde hace ya casi 6 años. La cogí de una revista universitaria y me hizo gracia. La puse entre mis cosas con la intención de escanearla, y años más tarde se me ocurrió que cuando la escaneara la pondría en mi blog. Un dia de Junio conseguí que mi padre me la escaneara y hoy os la ofrezco... Porque graciosa es... Ojalá tuviera la primera parte o hubiera una web para verlo... :)

ÍNDIA XXI: Jim Corbett's (parte 2)

El apunte de hoy lo empezaré hablando del bonito resorte dónde residíamos.

Justo al lado del río Kosi, afluente del Ramnanagar, dejando unas vistas tan increibles como la de la foto que acompaña estas líneas... Un paseo por las piedras del rio en temporada baja. Nos hicimos muchas fotos pero no las puedo poner aquí por falta de espacio.

El resorte, The Corbett Hideaway, me encantó. Era fantástico, como ya dije en el último apunte. Unos bungalows a medida de las exigencias de cada uno. Desde bungalows individuales hasta familiares con dos pisos y hasta cuatro habitaciones. Nosotros fuimos a lo pobre, obviamente. Aunque el precio fué muy conveniente en relación a la calidad y a los beneficios que nos aportó, almenos a mi.

Y para acabar con el tema del hotel, para aumentar su encanto 'natural', teníamos unos muy simpáticos, aunque escurridizos vecinos.

El segundo día de Jim Corbett incluyó un madrugón considerable para nuestro segundo safari, esta vez hacia Jhirna.

Lo más curioso de este safari, es que al estar su puerta de entrada muy alejada del hotel, nos adentramos en zonas muy rurales, viendo muchos campesinos en mitad de su vida cuotidiana, lo que me resultaba especialmente interesante. Ved en la foto dos campesinas ataviadas en sus coloridas vestimentas tradicionales que nos permitieron muy amablemente sacarles unas fotografias.


Y además de eso, el safari también nos proporcionó grandes vistas...

Animales, esta vez más curiosos... Como este fantástico ejemplar macho de Amber Deer, una de las tres razas de ciervos que hay en el parque. Los Amber són los ciervos más grandes... De hábitos solitarios... Lo habréis visto en la foto de arriba, no?
______________________________________________________________________

Ese mismo día, pero por la tarde y una vez comido, le tocó el turno al Safari en Elefante....

Un elefante como el de la foto. Lo compartimos con una pareja de afables viejos australianos, muy simpáticos y correctos que habían tenido la suerte de ver un pequeño rastro de un Tigre por la mañana.

Por desgracia nosotros todavía no habíamos tenido la suerte de verlo... Y ya empezábamos a perder la fe. Claro que a nosotros todavía nos quedaba el Safari de dia completo al dia siguiente...
Lo peor del Safari en Elefante es que es un trayecto más corto de lo habitual, con lo que es prácticametne imposible ver Tigres, pero si que es una experiéncia nueva y muy divertida...

Lo mejor del Safari es que los animales se asustan menos y permiten que los veas mucho más cerca... Como el ciervo Ambar de la foto.



O este furtivo ciervo cuya cabeza sobresale entre la maleza y las hierbas.

Otra de la fauna muy muy muy frecuente y que se puede ver muy de cerca en el safari en elefante... Demasiado cerca... No me gustan nada esos animalitos, las arañas, aunque hay que reconocer que són muy bonitas... Pero mejor verlas en foto.

Ahora sólo falta el último día en Jim Corbett... :)
______________________________________________________________________

ÍNDIA XX: Jim Corbett (part 1)

L'últim dia de feina vàrem abandonar l'apartament deixant les maletes fetes. Així quan sortírem de la feina només havíem de recollir-les i acomiadar-nos. Minuts abans ja ens havíem acomiadat dels companys de la oficina. I amb el nostre xófer especial per a aquesta ocasió vàrem sortir de camí al Nord. Delhi, com totes les ciutats s'embotella de mala manera. Tot i que havíem estimat que podríem fer el camí en 4 hores. Al final varen ser 8. 8 hores realment dures.

La enorme fatiga acumulada durant un més de feina dura, durant un més de no parar, un mes de treballar més de 12 hores diaries, i de no descansar els caps de setmana, plens de llargues jornades de turisme...

Tanta fatiga acumulada ens va passar factura. >Test< va ser la primera en caure. Es va passar les 8 hores del viatge en cotxe amb febre i amb molt mala cara la pobra. Jo en canvi, vaig sucumbir a la fatiga una mica més tard, al dia següent. El camí fins a Ramnagar, poblet just a la vora del nostre destí real, va ser molt dur.

Però a la fi hi arribàrem. The Corbett Hideaway. Un petit hotel de luxe en plan bungalows (jo el recomano), una base perfecta per a visitar el Jim Corbett's National Park. El parc nacional, reb el nom en honor de Jim Corbett, un militar anglés que passà de ser un fanàtic caçador a un conservacionista radical, després d'adonar-se del perill real en què es troben moltes espècies, i sobretot la legendària assassina d'homes, el Tigre.

I del tigre es tractava la principal missió que teníem allà. Fer una sèrie de safaris amb l'objectiu d'aconseguir veure un Tigre en el seu hàbitat natural, entre altres espècies, es clar.

El Park és enorme com es pot veure al mapa... I té 4 entrades, cada una definint una zona diferenciada. Nosaltres hi vàrem anar en temporada baixa, i la zona més espectacular, Dikhala, assotada pels Monzons que tot just acabaven d'acabar, es trobava tancada.

Tot i això nosaltres vàrem planificar 3 safaris amb jeep, un a cada zona: el primer a Durgadevi, el segon a Jhirna i el tercer a Bijrani, aquest de dia complet...

I finalment també vàrem aprofitar per fer un mini-safari amb elefant i una mini-excursió final amb fins ornitológics (observació d'ocells, ja sabeu).

Per tant al dia següent de la nostra arribada agafàrem el primer Jeep Safari a Durgadevi. La zona de Durgadevi potser és la més vegetada i montanyosa d'un parc que està just als peus de l'Himalaya. Per tant no és la millor per a veure Tigres, però com a introducció al món dels Safaris, era una bona primera passa. I especialment tenint en compte que jo estava considerablement marejat i amb febre de la fatiga de tot el viatge.

Malgrat tot el primer safari va ser entretengut. En part perquè vàrem començar a veure alguns animals... I per lo relaxant en sí de l'activitat. I per les vistes.

A la foto tením uns micos que hi havia al costat de la carretera...

Més avall una fantàstica vista del riu Ramgangana...








___________________________________________________________________

Els Safaris amb Jeep sempre van amb dos guíes, el conductor i el guía oficial.
Aquesta és la pinta del Jeep.
Em costa trobar paraules millors que les imatges mateixes...
A la foto de sobre hi ha un mico... El veieu?


Aquesta altra foto també és increiblement bonica. A mi m'encanta.













Fantàstica:
















Més:
__________________________________________________________________________

A la nit, una miqueta cansats, anàrem a sopar. El restaurant a mi m'agradava molt. El vaig trobar molt bó.

I a més un grupet de músics i ballarins amateurs ens varen obsequiar amb alguns balls tradicionals de l'Indret.

He de reconèixer que algunes de les ballarines eren molt maques...

M'heu de disculpar per l'obscuritat de les fotografies... El problema és que la iluminació no era la més escaient per a fer-les i el flash no ajudà suficientment. Tot i així he aconseguit millorar-les una mica mitjançant tècniques de retocament de fotografies....

Ens anàrem a dormir d'hora aquell dia...

La fatiga acumulada, +
el relax del fantàstic indret +
el fet d'haver de matinar al dia següent (ens havíem de llevar a les 5 o així per al safari),

tot plegat ens va empènyer a dormir d'una tirada. Jo especialment, que després de passar tot el tia febrós, necesitava una mica de descans per ajudar el Gelocatil a fer la seva feina.

I havíem d'aprofitar al màxim el dia següent... :)

________________________________________________________________________