Fragment XI

- No ho comprens?...
Les mans la premen i avança els llavis cap als de la noia, acollidors i ardents. Els braços s'uneixen per darrera el seu coll i durant un llarg moment es besen amb un anhel desesperat. Fins que ell diu:
-T'estimo, t'estimo!
-No...
-No ho puc evitar, (...)
- Saps que no pot ser...
Ell es redreça una mica.
- Doncs què és, (...)? Digues, què és?
La noia li toca els botons de la camisa.
-És només que som dèbils.
Es torna a prèmer contra seu.
-Necessitem algú, algú...
-Però per què tu? Per què jo?
- No ho sé.
Li refrega la cara, els llavis es mouen en tot de petits besos per la seva galta.
- No ho hauríem de preguntar mai, això. Si ho poguéssim saber, potser ja no seria igual.

Fragment de "Si són roses, floriran"
Manuel de Pedrolo 1980