-(...) Em fas sentir diferent.
- Has dit que eres aquest...
- Sí, però hi ha alguna cosa més.
- Quina?
- No ho sé. No ho sé explicar... És com si de sobte això fos més que una aventura, i em sento... em sento com en un començament.
Ella mou el cap, empresonada i tot.
- Només és una impressió mentidera. La deus haver sentida sempre que has conegut una noia...
- No d'aquesta manera. Quan érem allí, abraçats en la fosca.. Tot d'una m'ha semblat com si fossis algú meu, des de sempre.
Fragment de "Si són roses, floriran"
Manuel de Pedrolo 1980
Manuel de Pedrolo 1980
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada