dijous, de maig 07, 2009

Escondidos en Brujas / Las Crónicas de Spiderwick

Aquesta película (fitxa filmaffinity) és rara de collons. Fins i tot per a veure-la dins un avió de camí a la Índia.
Intenta ser cinema independent... I no acaba de ser res... Bé una película que ha rebut una nominació al millor guió original als Óscars algo especial ha de tenir...
I tan especial... Dos criminals han d'amagar-se a Brugge (Bèlgica) després de que quelcom sortís malament... El caràcter del jove interpretat per Colin Farrell (que segueix sense l'éxit que voldria obtenir respecte internacional com a actor) li juga males passades... I el seu intent de seduir l'atractiva noia interpretada per una gairebé desconeguda Clemence Poésy (veure fotografia a l'esquerra). Un bon Brendan Gleeson i un anecdótic Ralph Fiennes completen el repartiment d'aquesta película que mostra, amb la preciosa ciutat de Brugges com a teló de fons, la història de redempció de dos criminals, i el judici final de tots ells... On els esperpèntics personatges converteixen la història en un intent fallit de película que intenta mostrar els contrasts de la realitat. Especial atenció mereix el nan.

En resum, jo la calificaria de película rara que intenta ser alternativa i independent sense gaire éxit...

Un amalgama de trets, i cops, i drogues, i seduccions, i personatges amb dues cares, on l'únic que vertaderament destaca és la ciutat de Brugges.



I passem ara a la segona película d'aquesta sessió doble de cinema:

Les Cróniques de Spiderwick mereixen una crónica ben breu.
És una película infantil-juvenil (diguem-ne familiar) sense excessives pretensions prou entretenguda. Una família trencada per l'abandonament del pare, es muda a una casa aillada del món i prou rara, que amaga un secret alhora perillós i ocult... No els resulta fàcil descobrir el perill que els envolta... Però poc a poc la descoberta d'aquest perill farà que la família (composada per la dona abandonada, la adolescent que no soporta als germans bessons, i aquests últims que no deixen de barallar-se pel seu diferent caràcter) aprengui que cal treballar de forma unida per tal de véncer les dificultats de la vida. Una metàfora en clau fantàstica prou entretenguda... El missatge no és original... Els efectes no són de primera qualitat... Ni la trama és tan original... Però compleix amb excreix la seva finalitat.

dimecres, de maig 06, 2009

INDIA (III): L'anada

Eren les 4 del matí. Per què sona el despertador? Ah! Que me'n vaig a la Índia... Quina son!
Em dutxo, agafo les maletes, comprovo de nou que ho porto tot.

Taxi. Aeroport de Madrid.

Vaig localitzar la meva companya Test ràpidament a l'aeroport.

Anàvem amb British. Una bona companyia que de vegades et dóna la sorpresa de ser operada per... Ibèria. :(

Per sort aquest no va ser el cas... I arribàrem a Heathrow... Allà teniem una hora d'enllaç que es va fer curta... Entre reberenar una mica, i començar el que seria una convivència amistosa d'un més tot mirant els que serien els nostres companys de viatge... Una tropa de 200 indis, alguns d'ells amb turbant, que esperàven, com nosaltres l'embarc de l'avió... Va tenir un retard d'una hora... Però va servir per assentar les bases del que seria la meva amistat amb >Test<.

Tot i que la seva predisposició a que jo l'acompanyés va ser clau en la meva oportunitat de visitar la Índia, ella, na >Test< no estava molt segura de l'éxit de la nostra convivència... Els últims dies d'estança allà, els teníem de vacances per disfrutar el país, i ella no estava del tot convençuda de que els passaríem junts... Ja donava per fet que no em podría aguantar tant de temps... El temps li ha tret la raó. :)

El vol Londres-Heathrow - New Delhi Gandhi Intl Airport va ser prou plaent...
Per minimitzar l'efecte del Jet Lag no vaig dormir en tot el viatge, així un cop allà (a les 23h hora estimada) tindria tanta son que dormiria com un nen i em podría adaptar més fàcilment al nou horari...

Vàrem tenir molta sort amb els seients ja que anàrem en una classe intermitja que els nous avios ja no tenen, de seients de 2 en 2... Així no teníem ningú més al costat i podíem estar més comodes... No várem parlar molt en aquest trajecte... Els seients incloien unes pantalles individuals amb 14 canals que emetien películes contínuament... I això em va permetre veure dues películes... Els habituals d'aquest blog ja sabeu que m'agrada força el cinema...

I les películes escollides foren In brugge i The Spiderwick Chronicles.

Ja en parlaré d'aquestes películes.

Així vàrem arribar a les 23:30 i la primera aventura ja va ser trobar el nostre 'conductor'... L'home que ens havia de portar a l'apartament...

Esperàvem que portès un cartellet amb els notres noms o almenys amb les inicials de la nostra empresa, i res... Provàrem de trucar al telèfon que teníem. Però l'interlocutor no tenía l'anglés com especialitat... Es veu que l'anglés no és a l'abast de tothom allà... Al final un home amable va trucar i va parlar en el seu idioma, i ens va ajudar a localitzar el nostre home, que s'havia confós de porta d'arribada...

Arribar, arribàrem, i amb una bona pallissa ens mig instalàrem a les habitacions i decidirem que l'endemà visitariem Nova Delhi (New Delhi). Una mica a l'aventura, de forma improvitzada.

Per acabar aquest apunt, podeu veure, per fer-vos una idea de l'apartament, aquestes dues fotos.

A aquesta es veu la sala d'estar, espai comú, de l'apartament de la Índia... En realitat l'apartament estava a Gurgaon, una ciutat a 20 km de Nova Delhi, que vindria a ser com Mataró de Barcelona o algo així.
Aquesta altra foto es correspón al menjador de l'Apartament... De les habitacions ja en posaré fotos més endavant... Si lleu...
Tot plegat, un cop arribats a les Essel Towers, 7, 12, 16ena planta, descansarem d'un viatge que entre una cosa i l'altra durà 16 hores...

(continuarà...)

dimarts, de maig 05, 2009

INDIA (II): El dia abans... I Vicky Cristina Barcelona.

Que farieu el dia abans d'empendre un viatge a la Índia?

Jo, no ho sé... Però sí que sé el que faria jo... De fet, el que vaig fer jo...

Un cop preparada la maleta, vaig quedar amb la Martuki.
La Martuki es una amiga que m'aprecio molt però que gairebé no veig mai.
De fet, ara no la veig des d'aquell dia! Que trist, perquè va ser un 26 de Setembre.

Després de prendre alguna coseta, vàrem anar a veure la coneguda i polèmica película de Woody Allen, Vicky Cristina Barcelona.

Evidentment - no ho discutirem - no és una de les grans películes del mestre Allen. No és comparable a películes mítiques com Match Point... Però tampoc és de les dolentes...

Woody Allen es un guionista prolífic. Gairebé fa una película cada any i mig. I aquesta freqüència no és gens menyspreable, amb el nivell de qualitat mitjà que ens té acostumats... A aquells a qui ens agrada. Si a vosaltres ja no us agrada, no cal que discutim. De gustos n'hi ha per a tots.

Molta gent pensa que Vicky Cristina Barcelona és una película més aviat mediocre. Es possible... En qualsevol cas a mi no em va deixar gens indiferent, i suposo que a la Penélope Cruz, tampoc ja que gràcies a aquesta 'intrascendent' película ha guanyat el primer Óscar de la seva carrera (i molt segurament l'únic).

La película és l'entrecreuament de 4 històries en un moment del temps que transcorre a la ciutat que més estimo de totes: Barcelona... Allen mostra una història on Barcelona tansols fa d'escenari... La gent esperava més protagonisme de la cultura catalana i de la ciutat. Jo no. Jo m'esperava el que vaig obtenir. Una reflexió sobre les relacions personals.

Una relació de parella de tres, on l'Scarlett Johansson és l'element de l'equilibri entre un Bardem 'atractiu' i una 'descentrada' i molt estereotipada Penélope, que desborda la pantalla els 30 minuts que l'ocupa...

Paralelament, l'amiga de l'Scarlett, una Rebecca Hall que té molt atractiu per ser pelroja, representa la persona que dins una relació creu saber molt bé el que sap... Diu la veu en off: 'que buscas además de un hombre con los calzoncillos adecuados'? Només aquesta reflexió per a mi es mereix la película...

I a l'altre extrem, hi ha una experimentadora Scarlett que com ella mateixa diu a la película, l'únic que sap és el que no vol, però mai no sap ni sabrà el que vol... Allò que l'empeny a investigar... Com mola el rollo Penélope-Scarlett...!!!! I qué impressionant que és aquesta dona... Em deixa sense alé! Brrrrrrrrrrrrrrrrrrr!!!!!

Com sempre que parlo de cinema, acompanyo aquestes línees amb les fotos de les precioses actrius que apareixen a la película, com ja haureu pogut comprobar...

I després de veure la película, i després de tot, va arribar el torn d'anar a dormir, doncs a l'endemà calia llevar-se a les 4 per anar cap a l'aeroport!

dilluns, de maig 04, 2009

A university that fails...


A university that fails to prepare tomorrow's leaders and professionals is not socially responsible, no matter how many "good works" it engages in.

The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business (HarperCollinsPublishers)

diumenge, de maig 03, 2009

El Tigre, Pablo Neruda

EL TIGRE

Soy el tigre.
Te acecho entre las hojas
anchas como lingotes
de mineral mojado.

El río blanco crece
bajo la niebla. Llegas.

Desnuda te sumerges.
Espero.

Entonces en un salto
de fuego, sangre, dientes,
de un zarpazo derribo
tu pecho, tus caderas.

Bebo tu sangre, rompo
tus miembros uno a uno.

Y me quedo velando
por años en la selva
tus huesos, tu ceniza,
inmóvil,
lejos del odio y de la cólera,
desarmado en tu muerte,
cruzado por las lianas,
inmóvil en la lluvia,
centinela implacable
de mi amor asesino.
El Tigre (El Deseo)
Los Versos del Capitán
Pablo Neruda



divendres, de maig 01, 2009

INDIA TRIP (Parte I): Notícia y Preparativos

Ha llegado el momento de que explique las extrañas circumstancias y el desarrollo de mi viaje a la India. Después de un tiempo prudencial y de que el proyecto que me envió allí ya está en las últimas (por lo bueno y por lo malo)...

La historia empezó hace ya casi 2 años. Pero intentaré resumir. Desde el principio del proyecto se sabía que algunos de sus miembros tendrían que ir a la India, pues trabajamos con varios equipos de ahí y los viajes eran necesarios y muy productivos. Yo deseaba ir desde que llegué al proyecto, pero pasó el tiempo y empezaron a ir allí l@s primer@s chic@s de mi proyecto, pero por un motivo u otro nunca me llegaba el momento...

Pasaron los meses y el proyecto, y llegó Agosto. Antes de irme de vacaciones unas semanas, mi jefe me dijo que era muy probable que fuera, que iba a confiar en mi porque era un momento clave y tampoco había nadie más que pudiera ir... Pero al regresar de vacaciones en Septiembre, me dijo que ya no íbamos a ir...

Hombre, ya sabéis que he ido, así que suspense no parece haber mucho. Pero para mi si que fué un poco alocado... Hoy te vas, hoy no te vas, y luego, te avisan con 2 semanas para sacarte el Visado y vacunarte. Me fui acabado de vacunar, cuando te recomiendan hacerlo con más tiempo... Pero me fui... Me gustan las emociones fuertes! :=) Algunos ya lo sabéis

Bueno, la peripecia de vacunarme y de saber de qué... Fué el primer periplo... Pero no me voy a alargar más de lo necesario...

La otra peripecia fueron los visados... Tuvimos que solicitarlos por la via urgente, sobretodo teniendo en cuenta que la embajada India de Madrid está muy sobresaturada de trabajo, y hace falta llegar a las 6 de la mañana para hacer cola con la certeza de que vas a ser atendido...

Y allí nos fuimos Test, la jefecilla del proyecto con la que tuve 'el placer' de viajar, y yo, un martes frío y lluvioso, siendo los primeros de la cola, y consiguiendo nuestro objetivo... Obtener los visados... Y encontrar un sitio donde ir a dormir. Eso en teoría tenía que ser muy sencillo, puesto que teníamos previsto ir al mismo apartamento que ocuparon nuestros compañeros de proyecto que ya habían pasado por ahí. Y en principio lo fue, mandamos un mail, pactamos los precios, y quedamos que nos vendrían a buscar al aeropuerto.

Ya teníamos los billetes. Ya teníamos los visados... Teníamos alojamiento. Teníamos las maletas. Nos íbamos.

Nos fuimos a descubrir un mundo muy diferente. Nos fuimos.

A partir de hoy, una crónica en varios idiomas (según el dia) de ese viaje...
Espero que os guste!

dilluns, d’abril 27, 2009

Social problems...

Social problems that management action converts into opportunities soon cease to be problems. The others, however, are likely to become "chronic complaints," if not "degenerative diseases."


The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business ( HarperCollinsPublishers)

dimarts, d’abril 21, 2009

KNOW YOUR CUSTOMERS / CONEIX ELS TEUS CLIENTS

ENGLISH: A disappointed salesman of a Cola company returns from his Middle East assignment. A friend asked, "Why weren't you successful with the Arabs?"


The salesman explained, "When I got posted in the Middle East, I was very confident that I would make a good sales pitch as Cola is virtually unknown there. But, I had a problem I didn't know how to speak Arabic. So, I planned to convey the message through three posters...



CATALÀ: Un venedor de la companyía de refrescs de Cola torna de la seva assignació a l'Orient Mitjà. Un amic li demanà: "Per què no vàreu tenir éxit amb els àrabs?"

El venedor explicà, "Quan em varen assignar a l'Orient Mitjà, jo confiava molt que hi vendria una bona xerrameca ja que la Cola és virtualment desconeguda allà. Però vaig tenir un problema: no parlo Àrab. Per la qual cosa vaig planejar transmetre el missatge de les virtuts de la beguda mitjançant 3 pósters.














ENGLISH:
FIRST POSTER: A MAN LYING IN THE HOT DESERT SAND... TOTALLY EXHAUSTED AND FAINTING.
SECOND POSTER: MAN IS DRINKING COLA
THIRD POSTER: OUR MAN IS NOW TOTTALLY REFRESHED


THEN THESE POSTERS WERE PASTED ALL OVER THE PLACE.
"That should have worked", said the friend.

The salesman replied: "I also didn't realize that Arabs go from right to left".

KNOW YOUR CUSTOMERS !!
CATALÀ:
PRIMER PÓSTER: Un home estirat a la calenta arena del desert... totalment cansat i respirant amb dificultat
SEGON PÓSTER: L'home està bevent el refresc de cola.
TERCER PÓSTER: El nostre home ara és totalment refrescat

Aleshores els tres pósters es penjaren a tot arreu, continuà explicant el venedor.

Dit això l'amic li respongué:
"això hauria d'haver funcionat".

El venedor conclogué: "el problema es que no vaig caure en que els àrabs llegueixen de dreta a esquerra."

CONEIX ELS TEUS CLIENTS!!

dilluns, d’abril 20, 2009

Ausencia, Pablo Neruda

AUSENCIA

Apenas te he dejado,
vas en mí, cristalina
o temblorosa,
o inquieta, herida por mí mismo
o colmada de amor, como cuando tus ojos
se cierran sobre el don de la vida
que sin cesar te entrego.

Amor mío,
nos hemos encontrado
sedientos y nos hemos
bebido toda el agua y la sangre,
nos encontramos
con hambre
y nos mordimos
como el fuego muerde,
dejándonos heridas.

Pero espérame,
guárdame tu dulzura.
Yo te daré también
una rosa.
Ausencia (El Amor; Los versos del capitán)
Pablo Neruda

dijous, d’abril 16, 2009

ENCUESTA DE LA ONU

LA O.N.U. ACABA DE FINALIZAR LA ENCUESTA MAS GRANDE DE SU HiSTORIA.

LA PREGUNTA FUE :
"POR FAVOR, DIGA HONESTAMENTE, QUÉ OPINA DE LA ESCASEZ DE ALIMENTOS EN EL RESTO DEL MUNDO" .

LOS RESULTADOS NO HAN PODIDO SER MÁS DESALENTADORES, LA ENCUESTA HA SIDO UN TOTAL FRACASO:

* LOS NOREUROPEOS NO ENTENDIERON QUÉ SIGNIFICABA "ESCASEZ".

* LOS AFRICANOS EN GENERAL NO SABÍAN QUÉ ERAN "ALIMENTOS".

* LOS ARGENTINOS NO ENTENDIERON QUÉ QUERÍA DECIR "POR FAVOR".

* LOS ESTADOUNIDENSES, PREGUNTABAN QUÉ SIGNIFICABA "EL RESTO DEL MUNDO".

* LOS CUBANOS PEDÍAN QUE LES EXPLICARAN QUÉ SIGNIFICABA "QUÉ OPINA"

* Y EN EL CONGRESO DE ESPAÑA HASTA HOY SE DEBATE SOBRE QUÉ QUIERE
DECIR "HONESTAMENTE"...

dilluns, d’abril 13, 2009

Market standing

Obviously, not everybody can be the leader. One has to decide in which segment of the market, with what product, what services, what values, one should be the leader. It does not do much good for a company's sales to go up if it loses market share, that is, if the marked expands much faster than the company's sales do. (...)
Market standing, regardless of the sales curve, is therefore essential.

The Essential Drucker
Peter F. Drucker
C Collins Business - HarperCollins

diumenge, d’abril 12, 2009

Pla Bolonya

Que trist és que la resposta de l'aparell de l'Estat a aquells que demanen una millor educació, sigui una cárrega policial amb una duresa impresentable. Rebo aquest mail per a major informació:

El que la TV no ha mostrat de la càrrega contra els estudiants en lluita contra el Pla Bolonya. Imatges d’avui. Mira-ho i fes-ho córrer

http://blip.tv/file/1891138

http://blip.tv/file/1891860


Accés a tots els vídeos: http://tancadaalacentral.wordpress.com/





__._,_.___

dimecres, d’abril 08, 2009

INCREDIBLE



A little bit chauvinist, but very funny anyway
(Un poco machista pero muy bueno a pesar de todo)

dimarts, d’abril 07, 2009

Addicció - Adicción - Addiction

Quan estava a la Universitat vaig desenvolupar una addicció tremenda a aquesta xorrada de jocs online... Es tracta de uns semicercles amb ulls que juguen diversos esports amb diverses modalitats.
Altament recomenat. Dedicat a la Galàctica que l'altra dia em va fer recordar aquesta passió.
http://homepage.ntlworld.com/bartle/

Cuando estaba en la Universidad desarrollé una tremenda addicción a esta chorrada de juegos online... Se trata de unos semicírculos con ojos que juegan varios deportes con varias modalidades. Altamente recomendado.
http://homepage.ntlworld.com/bartle/

When I was in the University I developed a tremendous addiction to this stupid sort of online games... It is about a semi-circles with eyes that play diverse sports with various modalities. Highly recommended.

dilluns, d’abril 06, 2009

La Noche en la Isla, Pablo Neruda

LA NOCHE EN LA ISLA

Toda la noche he dormido contigo
junto al mar, en la isla.
Salvaje y dulce eras entre el placer y el sueño,
entre el fuego y el agua.

Tal vez muy tarde
nuestros sueños se unieron
en lo alto o en el fondo,
arriba como ramas que un mismo viento mueve,
abajo como rojas raíces que se tocan.

Tal vez tu sueño
se separó del mío
y por el mar oscuro
me buscaba como antes,
cuando aún no existías,
cuando sin divisarse navegué por tu lado,
y tus ojos buscaban lo que ahora
-pan, vino, amor y cólera-
te doy a manos llenas
porque tú eres la copa
que esperaba los dones de mi vida.

He dormido contigo
toda la noche mientras
la oscura tierra gira
con vivos y con muertos,
y al despertar de pronto
en medio de la sombra
mi brazo rodeaba tu cintura.
Ni la noche, ni el sueño
pudieron separarnos.

He dormido contigo
y al despertar tu boca
salida de tu sueño
me dio el sabor de tierra,
de agua marina, de algas,
del fondo de tu vida,
y recibí tu beso
mojado por la aurora
como si me llegara
del mar que nos rodea.
La Noche en la Isla (El Amor; Los versos del Capitán)
Pablo Neruda