Sóc el defecte - Manuel de Pedrolo

Fa una sèrie d'anys (potser ja en deu fer 6), Galàctica em va fer un regal fantàstic.
Una edició de 1975 del llibre "Sóc el defecte" de Manuel de Pedrolo.

Manuel de Pedrolo es un escriptor català, (Lleida 1918 - Barcelona 1990) que sempre m'ha agradat molt, tot i que no he arribat mai a aprofundir excessivament dins la seva obra. Tot, absolutament tot el que he llegit d'ell m'ha fascinat. La Guerra Civil espanyola estroncà els seus estudis, però això no el privà de convertir-se en l'escriptor més prolífic del segle XX així com una de les figures més importants de la literatura catalana. (Per més indicacions biogràfiques, podeu consultar la seva entrada a la Viquipèdia o l'apartat de la Revista Digital Lletra de la UOC.

Va començar la seva vida literària amb un llibre de poemes l'any 1950. La seva primera novel·la (Es vessa una sang fàcil) es publicà el 1953. Va assajar tot tipus d'innovacions a les seves novel·les, retratant sempre "l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana". També va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd, de fet se'l coneix com el máxim exponent català del teatre de l'absurd.

El primer llibre que vaig llegir d'ell fou el fantàstic "Mecanoscrit del Segon Origen" (1974), una fantàstica novel·la que crec que tots els adol·lescents majors de 14/15 anys haurien de llegir i sobretot entendre. Una história que narra el recomençament de la civilització. El segon origen. Una aventura apassionant que em va marcar notablement, i em va causar un impacte tal, que estic segur que la recordaré sempre.

El segon tast de Pedrolo va ser "Trajecte Final" (1975), recull de 8 contes curts d'un estil que fins a cert punt podríem anomenar de ciència-ficció, en un estil molt personal i marcat per la seva realitat directa. De lectura rapidíssima (realment em vaig llegir el llibre en un sol dia), es un llibre formidable, d'innegable imaginació i un toc d'humor negre.

El tercer llibre que va meravellar-me simplement fou "La mà contra l'horitzó" (1961), una obra molt experimental que recorre als tres plans temporals de la narració, el passat ja irreversible, el present obert a tota possibilitat, el futur condicionat per aquest present, per descriure la resistència d'un home a perdre la seva humanitat, i a seguir una ètica basada en la llibertat contra els sacrificis exigits per un totalitarisme terrorista. (Referència)

Aquest cop el quart llibre és "Sóc el Defecte", un volum editat el 1975 a la col·leció Raixa de l'editorial Moll de Palma de Mallorca. Dit volum està composat per tres de les seves obres de teatre, que tenen un comú denominador: el recurs a ens abstractes més que a personatges físicament complets, temàtica molt reflexiva i alhora fins a cert punt abstracta.

• "Pell vella al fons del pou" (1957): tres personatges atrapats tan físicament com en una rutina absurda. Una metàfora i alhora una reflexió sobre l'origen i sobre el sentit de l'actual civilització humana.
  
• "Algú a l'altre cap de peça" (1958): una vella poc comunicativa, una xicota amb consciència i una trinitat de personatges que representen diferents cares d'un mateix ens abstracte (no s'en pot acceptar un sense acceptar els altres dos) es troben en una situació que els condueix a una profunda reflexió al voltant de les relacions humanes, d'alló que suposen, d'alló que es crea i es destrueix. Fantàstica.
• "Sóc el defecte" (1959): obra de teatre que dóna nom al volum i que de nou presenta cinc personatges que en realitat representen a la seva manera diferents dimensions d'una sola persona humana. En aquest cas, l'esséncia humana dividida en 3 personificacions masculines i 2 femenines, busca sentit a la vida, a la percepció de la vida, en uns debats quasi socràtics, en els que l'existencialisme de Sartre hi és present. Cada personificació representa al seu torn, una obsesió, una actitud o una forma d'enfrontar els problemes i les situacions. Una obra espectacular.
  

La veritat és que el fantàstic regal de Galàctica, que he trigat 6 anys a poder llegir, va venir motivat per el meu entusiasme després d'haver assistit a una representació de l'obra de teatre al mític Espai Joan Brossa: veure apunt.

En moments com aquest recordo per què m'agrada tant Manuel de Pedrolo i per què he d'aconseguir les seves obres completes tan aviat com pugui.