diumenge, d’octubre 31, 2010

5è Aniversari Revival: 23 de Juny 2008 : ...no hi ha Déu... (selected by GelObscur)

"(...) no hi ha Déu. Sempre ho havia sospitat, ho havia temut. Ara per fi sabia que era així. M'havia preguntat molt sovint com podia existir un Déu totpoderós i benvolent que condemnava milions d'éssers humans innocents a tota mena de sofriments i a una mort terrible. Si era totpoderós, per què no ens podia crear amb una ment perfecta, per què havia de crear llunàtics i criminals, enzes i epilèptics? Si Ell era responsable de la creació d'un cervell humà esguerrat, era evident que no podia defugir-ne la responsabilitat. Si, tot foradant una part del cervell humà amb una agulla punxeguda, podia convertir un llunàtic en un home sa, no li fóra més fàcil a Ell, el totpoderòs, crear tothom sa?"


Història d'un Home
Fred Uhlman
Columna 1999

divendres, d’octubre 29, 2010

5th Anniversary Revival: June 2010

According to GelObscur/BlackIce, the best month of 2010 was June, and according to her it deserves special consideration!

Please follow this link to walk through its best moments:

http://joangenis.blogspot.com/2010_06_01_archive.html

dijous, d’octubre 28, 2010

Contradicción Civil

Escuchado en una clase de Derecho Civil III, en la UIB Universidad de las Islas Baleares:

"entre el art. 1954 y el 448, no existe contradicción;
sólo es que uno dice lo contrario que el otro"

Gran frase, aportación de GelObscur (Gràcies)

dilluns, d’octubre 25, 2010

5è Aniversari Revival: 12 de Setembre 2006: Noctàmbuls de Sangtraït

Noctàmbuls, Sangtraït (Ver traducción al castellano)

Vaig pels carrers,
la llum desperta dolçament.
L'ombra em segueix
com si fos part de mi mateix.
El destí és el meu punyal fa tant de temps!
Ja no sé quantes vides viuré.

I aquest dolor que cada dia creix més.
Sed d'amor.
On serà el pou del plaer?

Cerco l'alè
de paraules a prop meu.
Queda poc temps.
Surt el sol i moriré,
com la nit mor cada matí, amb la llum.
Jo també seré una ombra al carrer!

I aquest dolor... etc...

L'últim carrer.
Sento veus cantant en vers
velles cançons que jo mai no cantaré.
Són cançons que parlen d'amor, d'emocions...
sensacions que per a mí no són res.

I aquest dolor que cada dia creix més.
Sed d'amor.
On serà el pou del plaer?

Un dia més baixo camí de l'infern.

dimecres, d’octubre 20, 2010

dilluns, d’octubre 18, 2010

5è Aniversari Revival: 24 d'Octubre 2005 : Països Catalans (selected by GelObscur)

Avui el diari(?) esportiu AS, s'apASsiona fent ressó del malestar dels polítics i equips valencians pel fet que en un acte al Camp Nou es fes 'apologia dels Països Catalans' fins al punt de demanar la intervenció del comité anti-violència, quan tot el que pretenia l'acte era promoure la llengua catalana. I el crit comú és que cal evitar que la política embruti l'esport.
Interessants crits... Però... Per què mai no s'enrecorden d'evitar l'intrussisme de la política en la cultura? O es que és l'esport més important que la cultura? A Ca'n Barça no poden reivindicar la unitat de la llengua catalana, però a ca'n PP i amics sí que en poden reivindicar la no unitat en àmbits polítics, fins i tot trepitjant els que realment tenen competències per opinar, els filòlegs. I quan dic els filòlegs no dic ja els catalans, sinó tots els filòlegs europeus dedicats a les branques llatines, dels quals cap no gosa dubtar de la unitat de la llengua.
Aleshores, si aquesta reivindicació no és més que la instrumentalització de la cultura per a fins polítics, per què no podem instrumentalitzar l'esport per a fins culturals.
I d'altra banda, quina obscura finalitat s'amaga darrera els valencians populars, que en comptes d'aprofitar la publicitat i la promoció de la "llengua valenciana" encara que sigui com a "germana del català" el que fan és llançar el crit al cel com si d'un desastre estatal es tractàs. Serà que la promoció de la "llengua valenciana" és la última cosa que interessa aquesta gent.
Evidentment, tots ho sabem tot. Excepte el poble crèdul. El poble ignorant que els diuen que "Catalunya vol apoderar-se i controlar València i Mallorca" i s'ho creu. Que per aquest motiu cal odiar Catalunya i catalunys. I igual com passava amb el missatge aznarià, s'ho empassen... I tanmateix, què més poden fer?
I bé, també en tenen la culpa, en part, els catalunys que en una utopia irreflexiva intenten confondre o identificar uns Països Catalans reals amb uns d'inexistents. És a dir, acabem per on hauria de començar tothom. Per definir els termes.

Països Catalans (Catalan Countries segons la Wikipedia): refers to the concept of a nation that includes all territories where the Catalan language is spoken. This concept first appeared at the end of XIX century and later was popularized by the Valencian writer Joan Fuster in his book Nosaltres els valencians ("We, the Valencians") (1962), with a very strong sense of Catalan identity. The term is politically charged, and tends to be closely associated with Catalan nationalism.

És a dir, que Països Catalans fa referència al concepte d'una nació que inclou tots els territoris on es parla la llengua catalana-valenciana-balear. Aquest concepte, per més catxondeig, va aparèixer al final del segle dinou i més tard va ser popularitzat per un escriptor VALENCIÀ, Joan Fuster al seu llibre Nosaltres els Valencians (1962), amb un sentit molt fort de la identitat catalana.

El problema resideix en la última frase: el terme està carregat políticament i tendeix a estar molt associat amb el nacionalisme català.

Si els catalunys i catalunyistes deixen d'emprar el terme Països Catalans amb la càrrega política, i es limiten a la seva funció descriptiva en funció de termes culturals.

PS: No és instrumentalitzar l'esport emprar un diari esportiu i aprofitar-se de l'audiència que aquest té per tal de fer política?

dissabte, d’octubre 16, 2010

5è Aniversari - 5o Aniversario - 5th Anniversary

CATALÀ: El dia 6 d'Octubre es cumpliren 5 anys de la creació d'aquest blog. 5 anys compartint pensaments, acudits, imatges còmiques, crítiques literàries i de cinema, memories i records, somnis, i tristeses. Ilusions, amors, desamors... També enguany fa 11 anys que vaig perdre el contacte amb GelObscur, una amiga que gràcies al Facebook he pogut retrobar, i que ha fet bó allò que diuen que les amistats de veritat no acaben mai. Per conmemorar aquestes dues coses tan importants per a mi, un dels esdeveniments que he decidit dur a terme es republicar els millors apunts de cada un dels anys (2005-2010) segons el criteri de GelObscur. Segurament hi haurà més sorpreses per a celebrar l'aniversari del blog... Ja ho descobrireu!

______________________________

CASTELLANO: el día 6 de Octubre se cumplieron 5 años de la creación de este blog. 5 años d'aquest blog. 5 anys compartiendo pensamientos, chistes, imágenes, críticas literarias y de cine, memorias y recuerdos, sueños y tristezas. Ilusiones, amores y desamores. Este año también sucede que he recuperado el contacto con GelObscur (HielObscuro), una de esas amistades que ratifican aquello de que las amistades de verdad nunca acaban. Bendito Facebook. Para conmemorar estas dos cosas tan importantes para mi, he decidido republicar la selección de mejores apuntes (uno por año de 2005 a 2010) seleccionados por GelObscur. Con toda seguridad éste no será el único acto para conmemorar la efemérides del nacimiento de este blog. Ya lo descubriréis!

______________________________

ENGLISH: On October 6th, this blog became 5 years old. In those 5 years I've been sharing thoughts, jokes, images, reviews of books and movies, memories, dreams and sadnesses. Hopes, loves, and love deceptions.
This year also, thanks to Facebook, I've been able to recover the contact with a very good friend of mine, GelObscur (DarkIce), one of those friendships that proves that True Friendship never ends.
To conmemorate both things, so important to me, I've decided to publish again a selection made by GelObscur of the best posts of each one of the years (2005-2010)-
But I'm sure that this one won't be the only surprise to conmemorate the annivesary! You'll see!

dimecres, d’octubre 06, 2010