dilluns, de maig 31, 2010
Frases célebres: el regreso de Fotón
De la autora de "Joan Genís, serías maravilloso si no fueras como eres", llega:
Me gusta tanto que la gente me escuche!
JOAN GENÍS: Estos dos días no me preocupa NADA, NA-DAQue grande!
FOTÓN: Entonces, que te preocupa Joan Genís?
Me gusta tanto que la gente me escuche!
diumenge, de maig 30, 2010
Es que... CASA RURAL POWER
Fin de semana de Casa Rural... Pelayos de la Presa.
Las fotos vendrán pronto.
Pero las frases célebres nos acompañarán! Porque...
Las fotos vendrán pronto.
Pero las frases célebres nos acompañarán! Porque...
EH UNA MUHÉ, DIGNA DE ADMIRAR
DISFRUTA TOL DIA, COMO UN CALAMAR
DISFRUTA TOL DIA, COMO UN CALAMAR
dissabte, de maig 29, 2010
divendres, de maig 28, 2010
dijous, de maig 27, 2010
dimecres, de maig 26, 2010
dimarts, de maig 25, 2010
Citas célebres
En homenaje al gran Grouxo Marx, adapto su máxima y queda así:
Jamás me liaría con una mujer
a la que yo le resultara atractivo.
a la que yo le resultara atractivo.
dilluns, de maig 24, 2010
Disagreement
There are three main reasons for the insistence on disagreement.
It is first, the only safeguard against the decision-maker's becoming the prisoner of the organization. (...) The only way to break out of the prison of special pleading and preconceived notions is to make sure of argued, documented, thought-through disagreements.
Second, disagreement alone can provide alternatives to a decision. And a decision without an alternative is a desperate gambler's throw, no matter how carefully though through it might be. There is always a high possibility that the decision will prove wrong. (...)
And above all, disagreement is needed to stimulate the imagination. One does not, to be sure, need imagination to find the right solution to a problem. But then this is of value only in mathematics. In all matters of true uncertainty such as the executive deals with, (...) one needs "creative" solutions that create a new situation. And this means that one needs imagination- a new and different way of perceiving and understanding.
It is first, the only safeguard against the decision-maker's becoming the prisoner of the organization. (...) The only way to break out of the prison of special pleading and preconceived notions is to make sure of argued, documented, thought-through disagreements.
Second, disagreement alone can provide alternatives to a decision. And a decision without an alternative is a desperate gambler's throw, no matter how carefully though through it might be. There is always a high possibility that the decision will prove wrong. (...)
And above all, disagreement is needed to stimulate the imagination. One does not, to be sure, need imagination to find the right solution to a problem. But then this is of value only in mathematics. In all matters of true uncertainty such as the executive deals with, (...) one needs "creative" solutions that create a new situation. And this means that one needs imagination- a new and different way of perceiving and understanding.
The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business 2005
Peter F. Drucker
Collins Business 2005
diumenge, de maig 23, 2010
Cosas de la edad
¿No os ha pasado alguna vez que miras a otra persona de tu misma edad y piensas que seguramente yo no puedo parecer tan viejo?
Bueno, leed esta historia :
Mi nombre es Alicia y estaba sentada en la sala de espera del dentista, era mi primera consulta con él. En la pared estaba colgado su diploma, con su nombre completo.
De repente, recordé a un muchacho alto, buen mozo, pelo negro, que tenía el mismo nombre, y que estaba en mi clase de Santa Mª del Bosque, como 30 años atrás. ¿Podría ser el mismo chico del cual yo estaba secretamente enamorada?
Después de verlo en el consultorio, rápidamente deseché esos pensamientos. Era un hombre calvo, su poco pelo estaba canoso, y su cara estaba llena de arrugas, y parecía muy viejo como para haber sido mi compañero de clase.
Despúes de examinarme mis dientes, le pregunté si se había graduado en Santa Mª del Bosque.
Sí, Sí, sonrió con orgullo.
Le pregunté: ¿cuándo te graduaste?
Me contestó, en 1980. ¿Por qué me lo preguntas?
Y yo le dije: tú estabas en mi clase.
El me miró detenidamente ...
Y ENTONCES, ESE FEO, CALVO, ARRUGADO, GORDO, CANOSO, DECRÉPITO, HIJO DE PUTA, ME PREGUNTÓ:
¿ DE QUÉ ERAS PROFESORA?
Bueno, leed esta historia :
Mi nombre es Alicia y estaba sentada en la sala de espera del dentista, era mi primera consulta con él. En la pared estaba colgado su diploma, con su nombre completo.
De repente, recordé a un muchacho alto, buen mozo, pelo negro, que tenía el mismo nombre, y que estaba en mi clase de Santa Mª del Bosque, como 30 años atrás. ¿Podría ser el mismo chico del cual yo estaba secretamente enamorada?
Después de verlo en el consultorio, rápidamente deseché esos pensamientos. Era un hombre calvo, su poco pelo estaba canoso, y su cara estaba llena de arrugas, y parecía muy viejo como para haber sido mi compañero de clase.
Despúes de examinarme mis dientes, le pregunté si se había graduado en Santa Mª del Bosque.
Sí, Sí, sonrió con orgullo.
Le pregunté: ¿cuándo te graduaste?
Me contestó, en 1980. ¿Por qué me lo preguntas?
Y yo le dije: tú estabas en mi clase.
El me miró detenidamente ...
Y ENTONCES, ESE FEO, CALVO, ARRUGADO, GORDO, CANOSO, DECRÉPITO, HIJO DE PUTA, ME PREGUNTÓ:
¿ DE QUÉ ERAS PROFESORA?
dissabte, de maig 22, 2010
dijous, de maig 20, 2010
dimecres, de maig 19, 2010
dimarts, de maig 18, 2010
Otra frase célebre
Pobrecita,
le dice el consultor a su compañero,
ella sacrificándose y HACIENDO RÉGIMEN,
cuando lo que realmente necesita es CIRUGÍA.
le dice el consultor a su compañero,
ella sacrificándose y HACIENDO RÉGIMEN,
cuando lo que realmente necesita es CIRUGÍA.
dilluns, de maig 17, 2010
Una d'Homes i Dones...
Torna després d'un temps la fantàstica secció de cinema, on repasso algunes películes relacionades entre si que he vist recentment. I convenientment il·lustrada.Avui el tema escollit es Homes i Dones. El cinema superficial nordamericà ha tingut en aquest tema un dels seus motius predilectes... I especialment ara que una major llibertat d'expressió i una major tolerància respecte a temes sexuals els permeten anar una mica més enllà que abans. Avui tocarem 4 películes del 2009.
Qué les pasa a los hombres (2009, filmaffinity) és el primer títol escollit. Es podria dir que es tracta d'una pel·lícula coral, que entrellaça una sèrie d'històries sobre els problemes d'algunes dones amb alguns homes... Les dones, impressionants: Jennifer Aniston, Scarlett Johanson, Jennifer Connelly, Drew Barrymore...
La película adopta un to que molesta a algunes crítiques més feministes, que no entenen per què les dones han de necessitar buscar un home. I al voltant d'aixó justament gira la història. Dones obsessives, dones independents, dones bohemies, dones casades, dones promeses... Totes i les seves distintes relacions amb els homes. El millor de la película és que no es un pastelón típic, i presenta cares molt distintes de monedes diferents.
D'altra banda el repartiment és notable... Possiblement la Jennifer Connelly té el paper més interessant, de dona casada que perd la connexió amb el seu marit. Clar que el guió tampoc no és com per lluir-se. Simplement és una película interessant, que planteja neguits, problemes i ànsies comuns (suposo que sobretot als EEUU) de moltes persones en el que fa referència a les relacions interpersonals heterosexuals.La Jennifer Aniston també ofereix una més que correcta actuació, en la história que em va semblar més interessant: el culture clash interpersonal. Com diferents concepcions de la vida i diferents valoracions dels esdeveniments poden posar en perill boniques relacions.
La Scarlett Johanson fa el paper de femme fatal, ja una mica massa habitual en ella. Drew Barrymore també fa un paper molt proper al seu estereotip: dona d'éxit una mica esbojarrada.
El següent títol del dia és una altra reflexió, en aquest cas sobre La cruda realidad (2009, filmaffinity). Aquesta si que és una comédia romántica 100% estil Hollywood amb un to potser exageradament groller però totalment estereotipat. Ara bé, he de reconeixer que em va semblar enormement divertida... I fins i tot encertada en alguns punts. Mal em pessi confessar-ho.La película està protagonitzada per Katherine Heigl, la rossa que es va fer famosa per encarnar a la candidata a futura metgesa Issi Stevens a Anatomia de Grey.
A aquest enllaç d'imdb podreu trobar cites tan punyents com aquesta:
"Deixa'm dir-te una cosa sobre les dones. Les dones ens volen fer creure que elles són les víctimes; que els trenquem el cor per esport. Bajanades! Diuen que volen romanticisme, amor vertader, però en realitat el que volen és una llista de virtuts. És perfecte? És maco? És doctor? Per als homes que encaixin als requisits, no us enganyeu. Quan dormen amb vosaltres, en realitat estan dormint amb les vostres virtuts de la llista, un conjunt calculat de característiques. Diners abans que substancia, aparença abans que ànima, elegància abans que principis. Els gestos no importen, independentment de quan romàntic o real sigui la impressionant llista de credencials."
Teniu en compte si premeu l'enllaç que és en anglés (jo he traduït la cita per a aquest apunt).
Reflexions crues d'aquesta índole barrejades amb escenes amb una certa gràcia, feren que passés una bona estona al cinema. Són tòpics però en aquest cas son reals...
Un exemple molt bo: en un moment final de la película el paio li diu a la noia que mai no s'hauria pensat enamorar-se d'una psicótica. I ella li respon: jo no soc una psicótica. Es tan típic. Sempre, de tot el que es diu, només tindrán en compte la part negativa. No es pot cometre ni el més mínim error, cal ser una llista de virtuts ideal.
L'argument general de la película, ni original ni catastrófic. Ella és una productora d'un programa matinal d'una televisió Local important. Ell un presentador d'un programa anomenat La Crua Realitat en el que atén trucades telefóniques de persones amb problemes sentimentals i els dóna consells de la forma més crua: apel·lant a la realitat. I de vegades la realitat dista molt del vertader amor i romanticisme. El desastre ve quan la televisió d'ella decideix contractar-lo a ell per revitalitzar i rejuvenir l'audiència... Ella el considera groller, vulgar, incult. El la considera una falsa estirada. El resultat, un interessant cóctel.
En una altra dimensió es mou (500) días juntos (2009, filmaffinity), una história d'amor i desamor de cap a fi, d'un any i mig de durada. Una história romántica molt diferent. Negativa i optimista alhora. Una película que em va rapinyar l'ánima... Potser per la seva devastadora realitat...Ell és un dissenyador de tarjetes de felicitació que vol ser arquitecte professional, carrera que ha estudiat. Ella es la nova secretària del jefe. Ell inicialment pensa que ella mai no el farà cas, però no pot deixar de pensar en ella... Ella va a la seva... Però de mica en mica les circumstàncies els empenyen a conèixer-se, a fer-se amics, a descobrir els punts d'unió, els nexes... S'emboliquen... Era inevitable. Però ella acaba de sortir d'una relació i no vol compromís... I els dies passen i arriba el compromís... Fins i tot planejen viure junts. I de forma menys romántica la relació caurà pel seu propi pes. Però aquesta película de Marc Webb aconsegueix explicar de forma molt positiva la desgràcia de l'amor.
Ella es Zooey Deschanel, una noia que em sembla guapa i atractiva sense ser la típica bellesa explosiva... Jutjeu per vosaltres mateixos:
Una história menys realista i quotidiana però no exempta de duresa, és l'excel·lent American Playboy (Spread) (2009, filmaffinity). Sí... Sé que molts em criticareu per titllar d'excel·lent aquesta película. Simplement em resulta una película sense tabús, coherent i refrescant. Un exercici necessari de la indústria cinematográfica nordamericana. El protagonista masculí és Ashton Kutcher, parella de Demi Moore. En el cantó femení, apareix principalment una Anne Heche que es manté molt en forma malgrat l'edat que té. Entre altres elements femenins també apareixen actrius més desconegudes com Rachel Blanchard o Bonnie Sommerville.
En aquesta ocasió ell, Aston, és un jove 'aspirant a actor' que viu a Hollywood a costa de seduir dones riques i viure a les seves cases fins que aquestes se'n cansen... Anna Heche és la de torn. Quan aquestes dones han de viatjar per feina o per qualsevol motiu, ell aprofita per viure la nit i seduir jovenetes diverses. Fins que troba la seva Némesi. Una joveneta que també es dedica a seduir ric. De fet el sedueix a ell sense saber que ell viu 'de llogar el seu cos' a casa de la dona.
El problema en aquesta ocasió arriba quan ell s'enamora de la seva némesi... I la dona madura ho descobreix tot... I la némesi també. I viuen junts... Però al final... Ell es troba atrapat pel seu propi destí... La soledat, i el menyspreu. Impactant película. 
divendres, de maig 14, 2010
...culpable...
...es importante sentirse culpable. Yo siempre me siento culpable y eso que nunca he hecho nada!...
Broadway Danny Rose (1984)
dijous, de maig 13, 2010
dimecres, de maig 12, 2010
A partir de los 45...
Plata en los cabellos.
Oro en los dientes.
Piedras en los riñones.
Azúcar en la sangre
Plomo en los pies.
Hierro en las articulaciones.
Y una fuente inagotable de Gas Natural.
¡¡¡Nunca pensé que a partir de los 45 pudiera llegar a tener tanta
riqueza interior!!!.
dimarts, de maig 11, 2010
Entrevista de trabajo
LA ENTREVISTA de candidatos al empleo en una gran empresa:
1º) Candidato formado en IESE
Director: - ¿Cuál es la cosa más rápida del mundo?
Candidato: - El pensamiento.
Director: - ¿Por qué?
Candidato: - Porque un pensamiento ocurre casi instantáneamente.
Director: - Muy bien, excelente respuesta.
2º) Candidato formado en ESADE
Director: - ¿Cuál es la cosa más rápida del mundo?
Candidato: - Un parpadeo de ojos.
Director: - ¿Por qué?
Candidato: - Porque es tan rápido que ni nos damos cuenta de que lo hacemos.
Director: - Óptimo.
3º) Candidato formado en DEUSTO :
Director: - ¿Cuál es la cosa más rápida del mundo?
Candidato: - La electricidad.
Director: - ¿Por qué?
Candidato: - Al accionar el interruptor, encendemos una lámpara situada a 5km de distancia instantáneamente.
Director: - Excelente.
4º) Candidato formado en la universidad pública en el turno nocturno:
Director: - ¿Cuál es la cosa más rápida del mundo?
Candidato: - Una diarrea...
Director: - ¿Cómo? ¿Está bromeando? Explique eso...
Candidato: - Verá usted. Ayer por la noche tuve una diarrea tan fuerte, que antes de que pudiera pensar, parpadear o darle al interruptor, ya me había cagado encima...
Director: - ¡El empleo es suyo!
MORALEJA:
'Los fundamentos técnicos y los conocimientos académicos no lo son todo...
lo que el mundo empresarial de hoy precisa es alguien que entienda de cagadas'.
1º) Candidato formado en IESE
Director: - ¿Cuál es la cosa más rápida del mundo?
Candidato: - El pensamiento.
Director: - ¿Por qué?
Candidato: - Porque un pensamiento ocurre casi instantáneamente.
Director: - Muy bien, excelente respuesta.
2º) Candidato formado en ESADE
Director: - ¿Cuál es la cosa más rápida del mundo?
Candidato: - Un parpadeo de ojos.
Director: - ¿Por qué?
Candidato: - Porque es tan rápido que ni nos damos cuenta de que lo hacemos.
Director: - Óptimo.
3º) Candidato formado en DEUSTO :
Director: - ¿Cuál es la cosa más rápida del mundo?
Candidato: - La electricidad.
Director: - ¿Por qué?
Candidato: - Al accionar el interruptor, encendemos una lámpara situada a 5km de distancia instantáneamente.
Director: - Excelente.
4º) Candidato formado en la universidad pública en el turno nocturno:
Director: - ¿Cuál es la cosa más rápida del mundo?
Candidato: - Una diarrea...
Director: - ¿Cómo? ¿Está bromeando? Explique eso...
Candidato: - Verá usted. Ayer por la noche tuve una diarrea tan fuerte, que antes de que pudiera pensar, parpadear o darle al interruptor, ya me había cagado encima...
Director: - ¡El empleo es suyo!
MORALEJA:
'Los fundamentos técnicos y los conocimientos académicos no lo son todo...
lo que el mundo empresarial de hoy precisa es alguien que entienda de cagadas'.
dilluns, de maig 10, 2010
HTC Hero + Apple MacOs: Sincronizar contactos
Me he comprado un HTC Hero con un interesante programa de Orange de permanencia (me iba a ir a Movistar con el iPhone).Todo mi mundo digital gira alrededor de Apple y de Google.
MacBook Pro, Gmail y Google Calendar concentran toda la información vital que me define.
Y ahora Android, sistema operativo para Móviles de Google, que en particular es el que viene de serie con el HTC Hero.El primer problemón que me encontré fué pasar los contactos de mi viejo iPhone de contrabando a mi nuevo y radiante HTC.
Pasos:
- Sincronizar los contactos del iPhone con los contactos del MacBook Pro.
- Sincronizar los contactos del MacBook Pro con los contactos de la cuenta de Google. (Opción de la Agenda del MacBook Pro).
- Desde el HTC importar todos los contactos de la cuenta de Google.
http://blog.sosnaweb.net/2009/10/using-google-apps-to-keep-your-mac-and.html
Siempre queda el friki que quiera poner el Android en su iPhone 2G:
http://es.engadget.com/2010/04/22/android-corriendo-en-un-iphone-pues-si/?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+EngadgetSpanish+%28Engadget+Spanish%29
dissabte, de maig 08, 2010
divendres, de maig 07, 2010
dimecres, de maig 05, 2010
dimarts, de maig 04, 2010
dilluns, de maig 03, 2010
diumenge, de maig 02, 2010
...motivación...
Una motivación es una necesidad que está ejerciendo suficiente presión para inducir a la persona a actuar. La satisfacción de la necesidad mitiga la sensación de tensión.
Kotler
dissabte, de maig 01, 2010
Doctor Who (V) - The Space Museum / The Chase
A l'apunt Joan Genís & Co!: Doctor Who (II) - El primer doctor comentava totes les històries disponibles dels episodis més clássics de Doctor Who, en els quals William Hartnell era l'encarregat d'encarnar el curiós viatger espai-temporal.Ara fa dos mesos la BBC i 2 entertain han editat un Box Set amb dues históries fins ara inèdites en DVD de la segona temporada de la sèrie (1964-1965). Són les següents:
7. The Space Museum: segons els crítics i fanàtics de la sèrie, aquesta es la història menys atractiva de totes. Potser perquè la trama principal és una mica massa típica malgrat els evidents intents d'originalitat de la sèrie. Tanmateix, el Doctor arriba al planeta Xeros, utilitzat per una civilització decadent a mode de museu espaial que els permet recordar les velles glòries de colonització espaial alhora que oprimeixen als naturals del planeta mentre aquests planejen la revolució. De totes formes l'episodi té un parell de perles importants, com és una curiosa exploració de la paradoxa del espai-temps, que fa del primer capítol una projecció digna de les classes més avançades de física per a la seva discussió acadèmica dels parametres de la ciència-ficció que explora la série... Però per desgràcia la trama revolucionaria acaba sobreposant-se a la trama pseudo-científica... I l'altra perla serveix d'introducció per la següent història...8. The Chase (La caça): els Daleks s'ho han manegat per construir-se la seva pròpia màquina del temps i a més l'han afinada per donar caça a la Tardis, la nau dels nostres amics... Aquesta persecució gairebé frenètica acaba desembocant en una curiosa batalla entre els Daleks i una extranya raça de màquines del planeta Mechanos, on troben l'Steven, que s'unirà a la Tardis alhora que els estimadíssims companys Ian i Bàrbara, que acompanyaven al Doctor des dels inicis l'any 1963, decideixen aprofitar la nau dels Daleks per tornar al seu Londres estimat tot just un any després d'haver acompanyat el Doctor i la seva 'neta' Susan, i successors, arreu de l'espai i el temps... Tanmateix moltes aventures li queden al Doctor per viure.
Está disponible, entre d'altres a Amazon... Per desgràcia els episodis clàssics de Doctor Who no són disponibles en Català, però a mi personalment em resulten una fantàstica pràctica d'anglés.
:)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)