INDIA (X): Voltant per Delhi: Raj Ghat, Jantar Mantar i Gurudwaras

5 d'Octubre 2008. Diumenge.
Després de la sensació de que la falta de planificació no ens permeté gaudir d'Agra tant com m'hauria agradat... Bé va ser un dia sensacional... Peró sempre en volem més.

Així que a partir d'aquell día vaig decidir planejar una mica més les nostres visites turístiques...
I el dia 5 várem centrar-nos en la part nort de Delhi. Tot estava més controlat. Sabíem el que volíem. I ja sabíem el més important, com comunicar-nos i com interactuar amb els xófers que ens acompanyàven en les nostres visites turístiques (per fer-vos una idea, 8 hores de xófer ens costaven al voltant de 18 euros per cap)

1. Raj Ghat
La primera estació del dia va ser el Raj Ghat.

El Raj Ghat (pati real) és un memorial és un memorial en record del líder hindú Mahatma Gandhi.

Consisteix en un inmens jardí, amb una simple llosa a cel obert de marbre negre que marca l'indret en el qual Gandhi fou incinerat el 31 de Gener de 1948.

Un camí de pedres condueix a la zona vallada del memorial, on es pot llegir el següent epitafi: Hey Ram (Oh Señor), les darreres paraules que pronuncià Gandhi abans de morir. Una flama eterna crema en un dels extrems del memorial.

El monument es troba al costat del riu Yamuna, el mateix que flueix 300 km més enllà al costat del Taj Mahal. Als voltants del monument hi ha punts de cremació d'altres líders indis, com el de Jawaharlal Nehru, el monolit vermell d'Indira Gandhi, o el del seu fill Rajiv...






2. Jama Masjid
Molt aprop del Lal Qila (Fort Vermell) de Delhi, hi ha la impactant Jama Masjid, que és situada en un barri molt freqüentat i famós pels seus petits llocs d'alimentació, que per cert nosaltres no vàrem arribar a degustar.

La Jama Masjid (Mesquita del divendres) és una de les majors mesquites de la India. És el principal centre de culte per als musulmans de Delhi, d'aquí que sigui un dels pocs llocs on són molt estrictes amb la vestimenta dels visitants. Com podeu veure a la fotografia, per tapar la nuesa de les meves cames provocada pels meus pantalons curts, em vaig haver de posar una improvitzada falda que et facilitaven...

El responsable en fou l'emperador Shah Jahan, que la feu construir entre 1644 i 1658. Es diu que participaren més de 500 artesans en la seva edificació. La intenció era construir una réplica de la Moti Masjid d'Agra. El resultat fou una barreja dels estils arquitectónics mogols i hindús.

Construida al capdamunt d'un petit turó, situació privilegiada que permet que la façana sigui visible des de numerosos punts de la zona.

La sala principal d'oració és situada a la zona oest. Tres cúpules de marbre blanc i negre contenen inscripcions que narren la història de la mesquita. L'extrem de les cúpules és d'or.

Dos minarets presideixen la mesquita, de 40 metres cadascun. Un d'ells és obert al públic. S'hi pot pujar per una escala de 139 esglaons. I la vista que s'hi pot admirar és extraordinària, fascinant: la inmensitat de Delhi.

El pati principal, d'arenisca roja, té capaciatat per a 25000 persones. Tot i aixó, els dies que s'oficia la gent no només omple la mesquita, sinó que també s'acumula pels carrers dels voltants.

La mesquita conté algunes reliquies del profeta que nosaltres no varem veure: un cabell, una sandalia i una petjada.

Després del Taj Mahal, potser aquest és el monument de la Índia que més em va fascinar. En tercer lloc estaria el temple del Lotus que visitaríem una setmana més tard.



3. El Sikhisme: Sis Ganj Gurdwara i Bangla Sahib Gurudwara
Des del punt de vista cultural, el més interessant del dia fou la visita als temples de culte Sikh. I no parlo del cisma dels guerrers Jedi, sinó de la religió Sikh.

El Sikhisme es fonamenta en els ensenyaments del Guru Nanak i els deu Gurus Sikhs successius del segle 15 i és la cinquena religió organitzada més gran del món, amb 23 milions de practicants. Aquest sistema de filosofia i expressió religiosa es coneix com Gurmat (consell dels gurús) o Sikh Dharma.
El terme Sikh prové de l'arrel del sànscrit "śiṣya" que significa "deixeble" o "aprenent" i de "śikṣa" que significa instrucció.

La principal creença del Sikhisme es fé en el waheguru (representat amb el símbol sagrat d' "ik ōaṅkār", el Déu Universal. El Sikhisme defensa la recerca de la salvació a través de la meditació personal disciplinada en el missatge i en el nom de Déu. Una característica particular del Sikhisme és el concepte no antropomórfic de Déu, fins al punt de poder interpretar Déu com el mateix Univers.

L'escriptura sagrada dels Sikh és el Gurū Granth Sāhib, que inclour treballs seleccionats de molts devots de diversos extractes socioculturals. El texte fou seleccionat pel desè Guru Gobind Singh. (Foto: Interior del Sis Ganj Gurudwara)

Les tradicions i ensenyaments Sikhs están estretament associades amb la història, societat i cultura del Punjab, d'on és originaria.

A nivell d'ensenyaments, és una religió bastant més sensata que la catòlica: creu en la veritat, en la igualtat de tots els humans rebutjant qualsevol discriminació per motius de casta, creença i sexe. Un concepte ample de Déu no antropomórfic que hom pot extendre a l'Univers a la ciència. La salvació no és maniqueua, i s'inscriu en un marc de creença en la reencarnació.

El baptisme s'anomena Khalsa. Els Sikhs batiats han de portar el que anomenen les 5 k, 5 articles de fe que en qualsevol moment permetin a un Sikh identificar-se com a tal enmig de totes les espiritualitats del món. Els cinc ítems són kēs (no tallarse els cabells), kaṅghā (una pinta petita), kaṛā (braçalet d'or circular), kirpān (petita espasa cerimonial) i kacchā (una roba interior particular). A la feina teníem uns quants companys Sikh. L'altra característica dels Sikh són uns turbants que empren per recollir el seu cabell que mai no es poden tallar.

Els monuments Sikh s'anomenen Gurudwara o Gurdwara. I el primer que visitàrem fou el Sis Ganj Gurudwara (foto més amunt), situada al barri Chadni Chowk. Aquí el nové Gurú fou decapitat per l'emperador Mughal l'any 1675.

Un temple Sikh és fácil d'identificar: unes cúpules daurades, culminant les blanques parets del temple, amb un safareig més o menys gran. A l'interior, gent meditant escoltant les escriptures que són llegides per uns altaveus i persones molt amables que es senten honorats de que uns 'blanquets' com nosaltres ens interessem per les seves creences.

L'útim temple que visitàrem aquell dia fou el Bangla Sahib Gurdwara, un dels més bonics de Delhi. (Fotografia de més amunt). Encara que el temple més famós i característic dels Sikhs és el Temple Daurat (Golden Temple) d'Amritsar.

4. Jantar Mantar
Abans d'anar a Bangla Sahib Gurudwara, passàrem per un altre indret fascinant des del punt de vista cultural. El Jantar Mantar de Delhi.

El Maharajà Jai Singh II de Jaipur, construí des de 1724 en endavant 5 Jantar Mantars a les principals ciutats de la regió: Delhi, Jaipur, Ujjain, Mathura i Varanasi. L'emperador Mughal Muhammad Shah li havia encarregat la tasca de revisar les taules astronomiques i el calendari.

Un Jantar Mantar (Yantra Mantra, literalment l' "instrument i fòrmula') és un complex format per tretze construccions arquitectóniques que són en realitat instruments astronòmics: un observatori amb el propòsit principal de recopilar les taules astronomiques, i predir els temps i els moviments del sol, la llunya i els planetes. Alguns d'aquests propòsits actualment es classificarien com astrologia.

A les fotos, algunes d'aquestes estructures... Ja per acabar aquest apunt.



_________________________________________________________