dilluns, de febrer 02, 2009

"Hellboy 2: El ejército dorado" i "El caballero oscuro" i...


Degut al més que evident retard en aquest blog degut a la obvia saturació informativa que pateixo... Tinc més temes per tractar que no pas dies per tractar-los, he de començar a comprimir algunes seccions...

Si els últims apunts de les Festes de Felanitx varen ser prou espessos va ser perquè ja vaig començar amb aquesta idea. I per continuar amb la idea faré un 2x1 en l'habitual secció de cinema. I em ve ideal perquè començaré amb dues películes del génere còmic-superherois. Es tracta de "Hellboy II: El ejército dorado", i de "El caballero oscuro (The Dark Knight)".

De Hellboy 2 (Filmaffinity) diré que al meu entendre és una digna segona part de la digníssima primera part. Una d'aquestes películes en mans del director ideal, un Guillermo del Toro més que consagrat en l'univers cinematogràfic de les bestioles rares. I en particular més que un encert la unió del personatge de Hellboy i el visionari Del Toro. La primera part ja va ser un descobriment fantàstic. Em va encantar, passant a formar part de la meva galeria de personatges preferits. Suposo que el seu caràcter rebel i antisocial, i la seva preocupació pel seu aspecte físic em feien sentir especialment identificat amb el personatge, clar que jo no soc un superheroi dedicat a salvar la humanitat i molt menys acabo amb la noia maca.

Hellboy a la primera no només aconsegueix véncer l'enemic i a ell mateix, sinó que roba el cor de l'ignífug personatge interpretat per Selma Blair. Una actriu d'aquestes que tot i no ser molt pechugona, em sembla terriblement guapa. (De fet ara que hi caic hi ha una noia al meu gimnàs que s'hi assembla una mica...).

En aquesta segona entrega de nou s'ha d'enfrontar a una força no humana. Un malvat cabronás de torn vol apoderar-se d'un exèrcit de antiquades però invencibles máquines daurades de matar. I alhora ha de lidiar amb nous companys d'equip ectoplàsmics, i amb la relació iniciada en el primer episodi, marcada pel fort caràcter dels dos components de la parella.

La veritat és que estic impacient per veure una tercera entrega de les aventures d'aquesta tropa, especialment si Guillermo del Toro garantitza la qualitat exercint-ne la direcció. O si no almenys la producció.

L'altra película de la crítica d'avui és una genial segona part d'una seqüela-remake: El caballero oscuro (The Dark Knight). El caballero oscuro és la seqüela de Batman Begins. En mans de Cristopher Nolan, la nissaga Batman ha représ una dignitat que havia perdut. Encara que les dues interpretacions de Tim Burton sempre serán uns clásics. L'obscuritat creixent de l'ésser humà que s'amaga rera la máscara de Batman. I la creixent humanització dels seus rivals fa que siguin molt més terrorífics. Sense cap dubte hi haurà una tercera part. Perquè El Caballero Oscuro, és una película de transcisió. Si la primera recuperava els orígens de Batman des dels mateixos inicis. La segona introdueix dos dels rivals més clásics del nostre obscur amic. Un és Joker, un Joker que farà història segurament al ser el primer supermalvat que guanyarà un Óscar. I encara més per ser el primer Óscar posthum, al malaguanyat Heath Ledger (veure foto). Quina interpretació més sublim! Admirada per tothom. El Joker més terrífic de la història. I serà molt i molt difícil trobar algú que en prengui el relleu a la tercera part.

I l'altre rival que apareix aquí, a part d'una breu i fugaç aparició de "El espantapájaros", és el fiscal Dos Caras. Que segurament també tendrà molt de protagonisme a la hipotètica següent entrega. I la película tota una sorpresa, plena de crueltat i humanitat, el tipus d'humanitat que ens caracteritza... Aquesta que ens converteix en psicópates, amb persones torturades que amaguen rera un somriure els seus horrors.

I la última película que toca comentar avui és Viaje al Centro de la Tierra.

Aquesta película és simplement una película de série B o D (baix pressupost), molt cutre d'argument, i amb certa limitació de recursos... Però el resultat final és un producte tan entretengut com dolent i inverosímil... I d'una previsibilitat considerable.

L'actriu que surt a la peli acompanyant Brendan Fraser està bona, però no he trobat cap fotografia "interessant" seva a la xarxa...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada