Piratas del Caribe 3: En El Fin del Mundo

Aproximadament vaig anar a veure-la cap al 16 de Juny.
I va ser tot una sorpresa. Tot i que el que tenia al costat s'estava sobant de mala manera, jo no vaig poder treure la vista de la pantalla. No sé si serà un èxit o no...
No sé quines crítiques haurà rebut... Bé, mentida. La 2 rebre moltes crítiques negatives i a mi em va semblar molt entretenguda i acceptble... Gairebé fantàstica... Vaja que em va encantar. Clar que la primera era innovadora i trencadora i les segones parts sempre deceben perquè els falta precisament això, innovació trencadora. De fet la varen acusar d'un excés d'acció (a mi em va encantar i als meus acompanyants també).
Així doncs, aquesta tercera entrega de la ja mítica nissaga de Piratas del Caribe li passa el mateix. Males crítiques però un moment fantàstic al cinema...

D'una banda, un repertori d'actors que no ha parat de crèixer entrega rere entrega. L'últim a afegir-se és un Chow-Yun fat que com que no parla anglés va haver-se d'aprendre el guió fonèticament. De l'altra banda, un argument d'insomni, on els més petits o els que mimen en excès el nen de vuit anys (que tots portem dins però que alguns s'esforcen en matar i altres pràcticament no s'escolten) disfruten increiblement.

Una de les coses que pren força és la història del triangle Depp- Bloom- Knightley... Aquesta història es resol... Ara ho comentaré... I com he llegit a algun lloc, els personatges de Bloom i Knightlley no sortiran a hipotètiques noves entregues de les aventures de Jack Sparrow & cia. En aquesta línea, Keira Knightley guanya molt de protagonisme en la trama. A part de ser una dona preciosa (demostració que per triomfar i per ser preciosa no cal operar-se els pits) és una actriu amb una gran presència a la pantalla... Esperem que tingui més sort triant els papers que amb Domino, el gran fracàs del germà de Ridley Scott, Tony Scott.

La película té un altre atractiu enorme, que és la fantàstica presència de Keith Richards, el guitarrista dels Rolling Stones que fa de pare de Jack Sparrow. Com diu una crítica... La llàstima és que surt tansols 2 minuts.


I per acabar, un últim comentari... Si no la heu vista i teniu intenció de veure-la, deixau de llegir.
La veritat és que no em podia esperar mai un desenllaç així... Disney per fi ha superat els complexes audiovisuals d'arguments naif o hiperguais... Jo m'esperava el típic final perfecte on tothom hi surt guanyant... On tothom té el que vol i el que desitja. I no és així... Piratas 3 obsequia a la gent amb la sorpresa d'un final real... On el regust agredolç de la vida es plasma també en la ficció. De petit jo hauria d'haver vist més finals així. Potser hauria après que no sempre es té allò que es desitja...

De no tenir allò que es desitja a no tenir res hi ha una gran distància. Però fugint de comentaris personals.

Una important aposta... Un final agredolç... No sé qui en té la culpa. Al final em va deixar trasbalsat, però ara, retrospectivament, és evident que em va sorprendre. I em va complaure molt.

Sí, a mi m'agrada Piratas del Caribe. M'agraden totes les películes. I n'estic orgullós. Clar que com la primera...