Ocean's Thirteen (13)

No hay 11 sin 12?
Ni 12 sin 13?

Avui toca una seqüela. Els tretze d'Ocean. O dit altrament ocean's 13.


Per on començar? Em sembla que aquest apunt serà curt, així que hauré de fer ús d'imatginari per tal de donar-li més cos...

I dir que serà curt no té per què ser entés com una mala senyal o una crítica negativa. Més aviat ha de ser entés com una crítica fàcil. De totes formes compensarem amb temes banals i superficials la breu extensió d'aquesta crítica.

I parlem ja de la película, encara que només siguin dos paràgrafs. Al meu entendre, la primera, Ocean's 11 va ser en el seu moment una gran película. Una alenada d'aire fresc... Amb un tall (muntatge) a l'antiga, un repertori ample i amb classe i un argument enginyós... La segona, Ocean's 12 va ser una interessant sequela, que també em va agradar considerablement, tot i que, com era d'esperar, no era ni de bon tros tan bona com la primera. Tot i així, estava bastant bé... Interessant.

I arribem seqüencialment a Ocean's 13. La película destinada a ser a la última col·laboració entre Sodenberg i Clooney. Aquests dos han partit peres després de més fracassos que èxits a la seva productora independent conjunta Section Eight, que fundaren després de l'éxit de Out Of Sight (Un romance muy peligroso). Sense cap dubte l'éxit més gran de la productora fou Ocean's Eleven, però els altres projectes tengueren menys éxit i d'una forma disparella.

I per parlar de la película diré tot el que se'n pot dir... Argument passable (no he dit bo), ritme entretingut i una fòrmula coneguda. Si us vàreu entretenir amb les dues primeres, aquesta és uan bona opció de passar una bona estona. Però això sí, no us espereu res novedós, ni seriós ni res de l'altre món.

I per acabar, com que sempre poso fotos sexis de ties, per compensar, una foto sexy d'un tio. Perquè xerren molt però les dones avui en dia son mooolt més materialistes i superficials que els homes... Els homes són simplement primaris... Però bé... Suposo que no puc xerrar perquè en mi hi ha una enorme quantitat d'enveja enorme.

En qualsevol cas, també és important remarcar que el senyor Pitt fa cara demacrada a aquesta última película. Una de dues: o la Jolie li dóna molta canya o l'edat ja comença a fer-li efecte... Perquè es pot estar molt bo, però l'edat no perdona.

Ara que per molt que l'edat no perdoni, a ell "que le quiten lo bailado"! Perquè amb antecedents com la Jenniffer Aniston i presents (encara que problemàtics) com l'Angelina Jolie, problemes d'autoestima segur que no en té...

I parlant de Jenniffer Aniston i d'Angelina Jolie, per acabar un petit homenatge a aquests dos monuments.

Joder la Aniston. Quin element...
El principal motiu que em va empènyer inexorablement a mirar Friends i a enganxar-m'hi força. Bé. Suposo que m'hi vaig enganxar perquè era una bona serie...
Val a dir que la série en alguns moments fregava innecessàriament el ridícul, i d'altres s'acostava excessivament a l'absurd...

Però en qualsevol cas, el paper de tonta que feia la Jeni no es que fes molt gran el seu atractiu... Intelectualment parlant, clar. Però es que està bona, que voleu que us digui.
Si algú no hi està d'acord que ho digui... No passa res...

I Pitt no té ni un pèl de tonto... Perquè va canviar l'Aniston per la Jolie... Quin altre element... La Lara Croft... Una altra elementa que tomba d'esquena... Val, està entradeta en edat ja... I els rumors sobre els seus gustos sexuals (sadomasoquisme) no ajuden positivament... Tampoc ajuda la seva obsessió per adoptar nens d'arreu del món en un obstinat intent per fundar la ONU júnior.

Es que n'hi ha que naixen amb estrella i n'hi ha que naixen estrellats...

I per acabar, què voleu que us digui... Al final m'estim molt més una dóna senzilla, encara que no sigui tan monumental, que una dóna tan espectacular que després de dur-te de cul t'hi acabi donant. Per dir-ho d'alguna manera...