Del viatge de tornada des de Londres poc puc dir... Aixecar-nos, fotre'ns un esmorzar anglés a l'hotel i agafar metro cap a Heathrow... I allà poc més... Cua, cua, despullarse, i mitja horeta de comiat... Tu a BCN i jo a MAD, com el títol de la película aquella de les germanes bessones.
I més cues, i un vol agradable però amb dos anglesos al costat una mica imbécils... Continuo pensant que Iberia és una merda... BA encara manté uns mínims de dignitat humana als seus vols... Però no em varen posar película ni d'anada ni de tornada (jo!!!). I arribar a casa... Dinar-Sopar i canviar el xip.
______________________________
Canviant de tema radicalment, ahir vaig tenir un dia extrany... Estic tornant a sentir-me com un ésser humà... Recuperant l'autoestima, malgrat la convicció que la tristesa no desapareixerà mai... Perquè per molt que posis tiritas a sobre les ferides, aquestes encara són a sota... I inclús quan han cicatritzat queda una cicatriu.
Explico aquestes tonteries, perquè ahir... De tanta tristesa que tenia vaig tenir un atac d'eufòria... Va ser un dia dur... Moltes feines acabades depressa en l'últim moment... Moltes urgències i fues. Però tot va acabar bé... I els meus jefes, un cop més innecessàriament varen mostrar la seva satisfacció amb la meva feina... Suposo que això em va provocar una pujada d'adrenalina bastant gran que va actuar en mi com una droga... Estava extasiat... Una alegria trista... Una sensació que no havia notat mai.
Un bluff d'energia i alegria trista... No ho sé explicar... És igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada