Tot sortint de la Zarzuela, (veure el post d'ahir), vàrem anar a sopar a un restaurant que estava just al davant. Una pizzeria que no estava malament... D'aquestes de racions molt grans. No massa apta per a règims. I una mica de cervesa italiana per acompanyar.
Jo em vaig agenciar una pizza de tomàquet, pernil ibèric i ruccola (sense formatge). Va estar molt bona... I bé. A les postres em vaig controlar i no vaig picar...
Tot sortint del restaurant alguns membres de la expedició la vàren abandonar. L'edat no perdona... I jo era sense cap dubte el més jove de tots ells. Només una altra noia portuguesa de 26 anys s'apropava a la meva franja generacional... Però sembla que és en la única cosa que s'acostava. ;D
I bé... Els que no varem abandonar l'expedició no sé com vàrem acabar a una discoteca on punxaven Salsa... Crec que es deia EL SON. I no em vaig sentir en la meva salsa, perquè la Salsa no és lo meu... I bé... Queda definitivament comprovat que un parell de cerveses compensen la sensació de ridícul...
De totes formes no tot va ser tan desastrós... El lloc estava ple de parelles molt acostumades al ball (alguna portava fins i tot un professor de ball) i ballaven sense parar, algunes d'elles fantàsticament. I tot va millorar quan varen apagar el tocadiscos i va sortir un grup a tocar. La salsa en directe és millor que enregistrada, sense cap dubte...
I així es feren les 2, les 3, i les 4... I l'endemà tocava currar... Així que vaig fer un pensament, i la noia portuguesa va fer un pensament i un altre portugués molt simpàtic també va fer un pensament i continuarem pensant en el camí de tornada... Després d'abandonar la noia a casa seva, el noi i jo varem seguir cadascú el seu camí.
El meu em va portar a un taxi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada