Com ja he comentat un dia és poc per veure Londres... Sobretot per a dues persones com la meva mare i jo, amollats a dins del British Museum...
Dissabte ens varem llevar d'hora i ens vàrem preparar per anar al British Museum... Londres és impresionant... A la nit tan viu, i al matí tan desert. Es podria dir que a Londres fins a les 9:30 no hi posen els carrers... Les botigues no obren fins a les 10... Això sí, a Oxford Street, carrer molt proper a l'hotel s'hi pot trobar desde discos (Virgin, Borders...) fins a roba (H&M, Mango, Zara...)... I qualsevol cosa... Nosaltres ens varem llevar massa d'hora... Perquè haviem acabat la son... I varem anar a inspeccionar el camí cap al British Museum. Perquè és clar... Era la nostra cita obligatòria... A mi m'encanta passar-me dies passejant per museus, encara que no entengui la meitat de les coses que hi ha... (Amb temps el millor són les visites guiades que almenys t'expliquen anécdotes significatives de les peces més interessants). I no és que hi hagi poques coses... El British Museum és enorme... Hom s'hi pot passar dies en visites guiades... Nosaltres teniem un matí (estimació preliminar) i no podíem posar-nos a fer visites guiades...
La meva mare tenia clar el que volia: veure amb calma tots els tresors i misteris dels móns egipci i mesopotami, dels quals n'és una avesada aficionada. No es perd cap documental... I s'ha llegit tota la nissaga de noveles pseudo-històriques de Christian Jacq. I jo el que volia era veure-ho tot... Per endur-me una idea general del museu per quan hi torni, que hi tornaré, i com sempre descobrir coses noves... (Bé, noves, noves)...
Així que ens vàrem llevar massa d'hora i vàrem inspeccionar el camí fins al museu des de l'hotel... No era gens enfora... De fet arribàrem massa aviat... Però ho vàrem aprofitar per berenar... Bé, per barallar-nos pel berenar. Els que em coneixeu sabeu perfectament que soc insoportable... Els que no em coneixeu, per fer-vos una idea, ho soc tant que no em soporta ni ma mare. (Jeje).... Bé, de fet només va ser una petita discrepancia de criteris sobre l'indret on berenar... Al final anàrem on jo volia... I jo vaig berenar bé, i ella fatal... Un fet que ella es cobraria més endavant.
Res, en qualsevol cas varem berenar i panxa plena ens encaminarem decididament cap al museu...
(bé... demà explicaré amb més detall les meves impressions del British Museum).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada