Una setmana horrible... O dues...
Perquè si la setmana passada vaig haver de currar dilluns, dimarts i dimecres fins a les 2:30 de la matinada (des de casa, això sí)... Aquesta setmana he tingut feina cada dia fins les 20 h (inclós el divendres) (a la feina!) Sí. La setmana passada impressiona més, però aquesta desgasta més, perquè la feina no s'acaba mai... Sempre en surt més de sota les pedres si cal...
Tant que avui, dissabte, a les 18:10 estic al davant de l'ordinador de la feina, currant...
En qualsevol cas ja no em queda gaire vida llevat de la feina... La familia a Mallorca, els amics a BCN i justament aquest cap de setmana els col·legues de la feina, amb qui quedem per fer cosetes, tots se n'han anat a casa...
Tot això amanit amb un periode que si no fos perquè l'estrés de la feina em fa resistir, es podria titllar de trist (una miqueta depre...).
Però si em faltava alguna cosa a tot això, es que al meu company de pis i la seva xicota els vingués de gust cardar tota la nit del divendres i la matinada del dissabte. Alguns direu que és enveja, però no us cregueu... Si fos durant el dia i fessin molt de soroll a mi em seria igual. Jo simplement em posaria música i ja està...
El problema és que despertar-te sobresaltat a les 4:30 de la matinada pels crits d'una noia (i no de dolor precisament, ni dissimulats) i els cops reiterats contra la paret no acaba de ser el repós desitjat. Val a dir que si jo no dormo bé el dia següent estic fatal: mal de cap, mal humor i uns instints que m'apropen a la psicopatia... I bé... Crec que si em vaig aconseguir adormir sobre les 5:30 en un descans que varen fotre, a les 6 ja hi tornaven, tornant-me a despertar.
Per alguns moments em vaig sentir indefens... Si intentava evadir el meu cap de l'ambient prostibulià em venien tot de pensaments tristos i depresius... I els meus nervis, que augmentaven exponencialment, no ajudaven precisament al meu conciliament del somni.
En resum, una setmana horrible, una nit horrible i avui tinc un mal de cap horrible i uns horribles instints psicopàtics.
Horrible.
Nota adiccional: la nit del dissabte al diumenge han arribat a les 5, han tancat d'una portada i s'han posat a cardar un altre cop. Per sort només els quedava força per un i al cap de 30 minuts he pogut retrobar la son...
ResponEliminaQuina paciència!
Yo soy la novia del compañero de piso de Joan... bha soy la gritona.
ResponEliminaSolo queria pedirle perdon... y prometer que esta semana estaremos muchisimo mas tranquilos... es que ya estamos cansados.
Gracias por la paciencia Joan.
Boyi
Ara ja fa 4 mesos d'aquest post...
ResponEliminaLa veritat és que els problemes s'han acabat... En certa manera...
Ja no he d'aguantar sorolls nocturns... I a la feina s'obren més i més noves perspectives, totes elles il·lusionats...
La soledat, però, no m'abandona... I es perfila com la més fidel companya de viatge...