No sé si he comentat que estic passant una època difícil... D'una banda, motius sentimentals... De l'altra, molta més feina de la que és saludable mantenir molt de temps... Per sort aquesta setmana sembla més tranquila, a nivell de feina.
I a nivell de sentiments, mai no es pot saber res.
Bé, doncs per treure'm l'estrés de sobre aquest cap de setmana m'he montat un parell de juergues interessants. Divendres sense anar més lluny vaig anar al Club Low, un club de música alternativa (rock i electrónica) on s'hi ha d'anar amb invitació. Una amiga de la feina va aconseguir entrades per als 12 que erem en total i després de sopar a un restaurant brasiler hi varem anar de cap. Primera sorpresa genial de la nit: un grup tocant versions de New Order i Joy Division. No recordo el nom, però la veritat és que m'ho vaig passar molt bé. Vaig entrar en calor de seguida (i no només perquè el lloc estava ple a vessar) sinó per la música. L'estil Manchester em fascina desde que vaig veure la película 24 Hour Party People. Des d'aleshores vull un CD d'aquests grups.
L'ambient em va fer sentir a BCN. I encara més quan va començar a punxar DJ Amable, el DJ resident de la Sala Razzmatazz de BCN... Per unes hores em vaig sentir molt bé... (És que normalment anem al Reggaeton i jo això em cansa que fa gust).
I finalment la nota de color de la nit (de les que puc explicar aquí) va ser el toc d'un famosillo borratxo fins al cul lligant-se una noia força maca. A veure si endivinau qui és: surt a dos programes de Tele5. Un dels dos programes el fan el divendres, i el presenta el Manel Fuentes. És Caiga Quien Caiga. I l'altre dels programes és Cámara Café. Sí, allà a un metre de nosaltres hi havia l'Arturo Valls, en plan acoso y derribo a una noia bastant jove i molt maca. (La conclusió és que si surts a la tele ho tens tot més fàcil). I sobretot, amb una trompa a sobre que seria l'enveja de tots els elefants. A alguns del meu grup els va fer molta gràcia. A mi... també... Coses de la capital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada