dimecres, de gener 31, 2007
dimarts, de gener 30, 2007
El so Manchester, BCN i altres coses de la capital
No sé si he comentat que estic passant una època difícil... D'una banda, motius sentimentals... De l'altra, molta més feina de la que és saludable mantenir molt de temps... Per sort aquesta setmana sembla més tranquila, a nivell de feina.
I a nivell de sentiments, mai no es pot saber res.
Bé, doncs per treure'm l'estrés de sobre aquest cap de setmana m'he montat un parell de juergues interessants. Divendres sense anar més lluny vaig anar al Club Low, un club de música alternativa (rock i electrónica) on s'hi ha d'anar amb invitació. Una amiga de la feina va aconseguir entrades per als 12 que erem en total i després de sopar a un restaurant brasiler hi varem anar de cap. Primera sorpresa genial de la nit: un grup tocant versions de New Order i Joy Division. No recordo el nom, però la veritat és que m'ho vaig passar molt bé. Vaig entrar en calor de seguida (i no només perquè el lloc estava ple a vessar) sinó per la música. L'estil Manchester em fascina desde que vaig veure la película 24 Hour Party People. Des d'aleshores vull un CD d'aquests grups.
L'ambient em va fer sentir a BCN. I encara més quan va començar a punxar DJ Amable, el DJ resident de la Sala Razzmatazz de BCN... Per unes hores em vaig sentir molt bé... (És que normalment anem al Reggaeton i jo això em cansa que fa gust).
I finalment la nota de color de la nit (de les que puc explicar aquí) va ser el toc d'un famosillo borratxo fins al cul lligant-se una noia força maca. A veure si endivinau qui és: surt a dos programes de Tele5. Un dels dos programes el fan el divendres, i el presenta el Manel Fuentes. És Caiga Quien Caiga. I l'altre dels programes és Cámara Café. Sí, allà a un metre de nosaltres hi havia l'Arturo Valls, en plan acoso y derribo a una noia bastant jove i molt maca. (La conclusió és que si surts a la tele ho tens tot més fàcil). I sobretot, amb una trompa a sobre que seria l'enveja de tots els elefants. A alguns del meu grup els va fer molta gràcia. A mi... també... Coses de la capital.
I a nivell de sentiments, mai no es pot saber res.
Bé, doncs per treure'm l'estrés de sobre aquest cap de setmana m'he montat un parell de juergues interessants. Divendres sense anar més lluny vaig anar al Club Low, un club de música alternativa (rock i electrónica) on s'hi ha d'anar amb invitació. Una amiga de la feina va aconseguir entrades per als 12 que erem en total i després de sopar a un restaurant brasiler hi varem anar de cap. Primera sorpresa genial de la nit: un grup tocant versions de New Order i Joy Division. No recordo el nom, però la veritat és que m'ho vaig passar molt bé. Vaig entrar en calor de seguida (i no només perquè el lloc estava ple a vessar) sinó per la música. L'estil Manchester em fascina desde que vaig veure la película 24 Hour Party People. Des d'aleshores vull un CD d'aquests grups.
L'ambient em va fer sentir a BCN. I encara més quan va començar a punxar DJ Amable, el DJ resident de la Sala Razzmatazz de BCN... Per unes hores em vaig sentir molt bé... (És que normalment anem al Reggaeton i jo això em cansa que fa gust).
I finalment la nota de color de la nit (de les que puc explicar aquí) va ser el toc d'un famosillo borratxo fins al cul lligant-se una noia força maca. A veure si endivinau qui és: surt a dos programes de Tele5. Un dels dos programes el fan el divendres, i el presenta el Manel Fuentes. És Caiga Quien Caiga. I l'altre dels programes és Cámara Café. Sí, allà a un metre de nosaltres hi havia l'Arturo Valls, en plan acoso y derribo a una noia bastant jove i molt maca. (La conclusió és que si surts a la tele ho tens tot més fàcil). I sobretot, amb una trompa a sobre que seria l'enveja de tots els elefants. A alguns del meu grup els va fer molta gràcia. A mi... també... Coses de la capital.
dilluns, de gener 29, 2007
Real Madrid's a shit
One day I saw this on the street.If you don't see it clearly I can explain it: it's a sweet with the shape of Real Madrid's sign thrown to the floor next to a dog's shit.
I had to picture it. I couldn't avoid it.
Visca el Barça!
diumenge, de gener 28, 2007
Marina, Mario Benedetti
Cuando el barco es dejado por las ratas
a uno le vienen malos pensamientos;
alarmas sin razón, carencias natas,
pereza para aliarse con los vientos
o no prever lo mucho que fatiga
la plenamar con sus aburrimientos.
No obstante puede ser que Dios bendiga
la quiebra del bauprés, las velas rotas,
y antes que en sombras llegue la enemiga
y las gotas se junten con las gotas
antes que el mar se encrespe o se confunda,
decore al fin el mástil con gaviotas
y el barco quede hermoso. Aunque se hunda.
a uno le vienen malos pensamientos;
alarmas sin razón, carencias natas,
pereza para aliarse con los vientos
o no prever lo mucho que fatiga
la plenamar con sus aburrimientos.
No obstante puede ser que Dios bendiga
la quiebra del bauprés, las velas rotas,
y antes que en sombras llegue la enemiga
y las gotas se junten con las gotas
antes que el mar se encrespe o se confunda,
decore al fin el mástil con gaviotas
y el barco quede hermoso. Aunque se hunda.
dissabte, de gener 27, 2007
divendres, de gener 26, 2007
El Nadal 1 mes després: introducció
Es divertit que em trobi escrivint sobre el que he fet per Nadal quan ja ha passat un mes... Però com ja us vaig explicar aquest Nadal vaig estar totalment absort, fet que em va allunyar una mica del dia a dia del blog... Però tot i així em ve de gust, i amb el vostre permís, posar-me al dia sense deixar-me res...
A l'escola el Nadal era sinònim d'uns dies sense fotre ni brot... Com a molt un grapat de deures que jo feia en dos dies per no haver-hi de pensar en la resta de les vacances. A la Universitat, el Nadal era sinònim d'uns dies amb la família però enganxat als llibres... Ara el Nadal ja no té tanta rellevància... Perquè en realitat com a molt es sol tenir una setmaneta de vacances... Que està prou bé, i fins i tot pot ser més... Però abans com a mínim eren 15. Això sí, continua essent la millor excusa per passar un parell de dies amb la família a Mallorca relaxant-me.
Sí, ara tinc menys vacances però la contrapartida val la pena. Fora l'estrés dels exàmens... Prou ja de pensar que tot just després de les vacances t'hauràs d'enfrontar amb un pic de màxim esforç i desgastament... Nervis, exàmens, entregues... Això ja s'ha acabat...
Ara ja no hi ha pics tan bésties de feina... Almenys no són semestrals, sino que són més bé SETMANALS. :D El que intento explicar sense massa éxit és que ara saps que després de les vacances tornes al dia-a-dia... A la Universitat, després de les vacances venia la recta final... I això era molt dur....
(continuará)
A l'escola el Nadal era sinònim d'uns dies sense fotre ni brot... Com a molt un grapat de deures que jo feia en dos dies per no haver-hi de pensar en la resta de les vacances. A la Universitat, el Nadal era sinònim d'uns dies amb la família però enganxat als llibres... Ara el Nadal ja no té tanta rellevància... Perquè en realitat com a molt es sol tenir una setmaneta de vacances... Que està prou bé, i fins i tot pot ser més... Però abans com a mínim eren 15. Això sí, continua essent la millor excusa per passar un parell de dies amb la família a Mallorca relaxant-me.
Sí, ara tinc menys vacances però la contrapartida val la pena. Fora l'estrés dels exàmens... Prou ja de pensar que tot just després de les vacances t'hauràs d'enfrontar amb un pic de màxim esforç i desgastament... Nervis, exàmens, entregues... Això ja s'ha acabat...
Ara ja no hi ha pics tan bésties de feina... Almenys no són semestrals, sino que són més bé SETMANALS. :D El que intento explicar sense massa éxit és que ara saps que després de les vacances tornes al dia-a-dia... A la Universitat, després de les vacances venia la recta final... I això era molt dur....
(continuará)
dijous, de gener 25, 2007
Avui, sobre jo mateix i els meus sentiments
No tenia ganes d'aixecar-me. Estava calentet al llit, i protegit del dolor que a vegades produeix la vida... Al llit. Somiava que ella estava allà, araolida al meu costat... No tenia ganes de despertar-me.
Però ho havia de fer.
Les putes mandarines no tenien cap gust però me n'he menjat 4 o 5... I una pera conferència encara verda. No sé comprar fruita. M'agrada veure les notícies de les 7, les d'A3, que són de les més "radicals" per estar al dia...
M'he dutxat, m'he disfressat (en part), he agafat les coses i m'he abrigat... Com cada matí...
I com cada matí m'he disposat a fer el camí cap a la feina amb la companyia inseparable de la sessio aleatòria del meu iPod. I quan estava a la porta d'entrada al meu bloc, mirant cap al carrer...
Ha passat alhora... Alhora me n'he adonat que nevava i alhora ha començat a sonar la maleïda cançó... Maleïda cançó que em retornes als dolors de la vida... Què bé que m'estava jo al llit.
Però la vida és complexa, convexa, i em deixa perplex, convex.
Jo només sé que en les relacions hi ha dificultats... Que sempre hi ha diferències, i les relacions que triomfen són les que es respecten mútuament i saben adaptar-se l'un a l'altre.
Però ho havia de fer.
Les putes mandarines no tenien cap gust però me n'he menjat 4 o 5... I una pera conferència encara verda. No sé comprar fruita. M'agrada veure les notícies de les 7, les d'A3, que són de les més "radicals" per estar al dia...
M'he dutxat, m'he disfressat (en part), he agafat les coses i m'he abrigat... Com cada matí...
I com cada matí m'he disposat a fer el camí cap a la feina amb la companyia inseparable de la sessio aleatòria del meu iPod. I quan estava a la porta d'entrada al meu bloc, mirant cap al carrer...
Ha passat alhora... Alhora me n'he adonat que nevava i alhora ha començat a sonar la maleïda cançó... Maleïda cançó que em retornes als dolors de la vida... Què bé que m'estava jo al llit.
Déjame atravesar el viento sin documentos,I començo a caminar. A diferència d'abans ja no m'atreveixo a mirar endavant amb orgull. Em limito a mirar al terra amb vergonya. La gent passa abrigada i arraolida. I crec que tots ho veuen... Que estic sol... Aquí. Sol. I miro al terra més fixament encara.
que lo haré por el tiempo que tuvimos...
Porque no queda salida, porque pareces dormida,Miro al terra i veig l'herba glaçada... O "escarchada". I passo pel parc per acurçar, on els gossos corren al voltant dels seus amos com si la neu no importés. Perquè en realitat no importa. Tanmateix es fon abans d'arribar al terra.
porque buscando tu sonrisa estaría toda mi vida.
Quiero ser el único que te muerda en la boca.La música continua furgant a la meva ferida...
Quiero saber que la vida contigo no va a terminar.
Déjame que te cierre esta noche los ojos,Al metro, com cada matí m'agafo el diari gratuït (el més seriós, per compensar la tele de la matinada) que em va perfecte en els 20 minuts que tenia avui de metro. (Altres dies tinc 1 hora). Tot i que la cançó ja ha deixat de sonar, la seva lletra encara ressona al meu cap... La fantàstica música encara ara, unes hores després, la tinc present entre cella i cella.
y mañana vendré con un cigarro a la cama.
Porque no tengo más intenciones que seguirNo, no està tan trencada... O almenys això voldria pensar jo. Però cada vegada n'estic menys segur. I d'aquí surt aquesta opresió al pit que em fa alenar més fort del normal... D'aquí ve aquesta sensació de desgastament físic, (també estimulat per un excés de feina aquestes últimes setmanes).
bebiendo de esta copa que no está tan rota.
Quiero ser el único que te muerda en la boca.Fa gràcia veure lo ordinari que és un mateix... Tots pensant-nos tan únics i amb uns sentiments tan sincers i originals, i al final tots tenim els mateixos...
Quiero saber que la vida contigo no va a terminar.
Porque sí, porque sí, porque sí!Si jo voldria no passar més d'un dia sencer sense ella.
Porque en esta vida
no quiero pasar más de un día entero sin tí.
Però la vida és complexa, convexa, i em deixa perplex, convex.
Porque sí, porque sí, porque sí!Jo només sé que ho donaria tot... Que ho hauria donat tot. Que m'hauria adaptat del tot.
Porque mientras espero
por tí me muero y no quiero seguir así.
Jo només sé que en les relacions hi ha dificultats... Que sempre hi ha diferències, i les relacions que triomfen són les que es respecten mútuament i saben adaptar-se l'un a l'altre.
Déjame atravesar el viento sin documentos,Ella era la meva llum... El meu camí... La fi del meu destí... I potser encara ho és... Però quin camí més sever. Jo només volia...
que lo haré por el tiempo que tuvimos...
Porque no queda salida, porque pareces dormida,
porque buscando tu sonrisa estaría toda mi vida.
Quiero ser el único que te muerda en la boca.Avui continuaré treballant tot el dia... Treballaré, com els últims dies d'aquestes dues setmanes, potser 15 o 16 hores diàries. Arribaré a casa i no sé de què soparé... Miraré la tv, la trobaré a faltar... I l'angoixa de no saber què està passant em donarà dificultats per dormir.
Quiero saber que la vida contigo no va a terminar.
Porque sí, porque sí, porque sí!Perquè sí. Simplement. Tant de bó hi hagués alguna droga per borrar records... Per esborrar la seva olor, encara present als meus coixins. Per esborrar la seva silueta sota els llençols... Per esborrar el seu somriure o el gust salat de les seves llàgrimes...
Porque en esta vida
no quiero pasar más de un día entero sin tí.
Porque sí, porque sí, porque sí!I les seves manies, tan tontes com encantadores. Mirar de princesa. Llavis de cotó.
Porque mientras espero
por tí me muero y no quiero seguir así.
Quiero ser el único que te muerda en la boca.He estat cec... I la ceguera m'està matant.
Quiero saber que la vida contigo no va a terminar...
Porque sí (porque sí)La lletra és de la cançó Sin Documentos de Los Rodríguez.
Porque en esta vida
no quiero pasar más de un día entero sin tí.
Porque sí (porque sí)
Porque mientras espero
por tí me muero y no quiero seguir así.
dimecres, de gener 24, 2007
Els meus primers Sopars de Nadals
Aquest Nadal ha estat el meu primer Nadal com a treballador. La meva primera "Paga Doble"... I els meus primers Sopars de Nadal. De fet, dos. Un de Departament. L'altre dels col·legues de la feina.
El de Departament va ser molt dur... Eren 40 persones i jo només en coneixia una. A més era l'únic "novato" que hi havia a la taulada... Al principi tot va anar molt bé... Em vaig presentar a la gent del meu entor més proper i vaig aconseguir adaptar-me (més o menys) i integrar-me amb molt éxit... A més el restaurant era una sidreria (basca) i em vaig posar les botes. La qüestió és que per controlar més no vaig beure i vaig fer malament: hauria d'haver demanat una birra com a mínim perquè de cop i volta, tot just després de les postres es va aixecar un dels jefes i, després de fer una xerrada, va dir que era tradició que el més nou fes un discurs... Era la novatada. I pel que es veu me'n vaig ensortir prou bé... (Algún fins i tot em va felicitar).
Bé, la nit (era un dimecres) va acabar a un pub típic dels que posen música española de la movida. Va estar mooolt bé!
El Sopar de Col·legues va ser completament diferent. Varem anar a una sidreria (asturiana) i em vaig posar les botes. El menjar potser no era tan bó, però l'ambient era molt simpàtic. Varem començar a fer veure que un dels nois del grup es casava i tothom va comennçar a fer bulla... I res, rialles i després més rialles per acabar de marxota a una discoteca del costat... Estava per la zona de La Latina. El problema, el gran problema és que cada dia m'agrada menys el Reggaeton. Es molt pesat. I crec que en el fons a la gent no li agrada... Que el balla per inèrcia... Perquè quan sona Fito, Amaral, Offspring, Dover, etc... La gent s'emociona molt més...
Almenys la gent que ve amb mi.
És curiósa aquesta "solemnitat"... Aquest to especial que té el Nadal. Només perquè va nàixer Jesús per aquestes dates, ens reunim, mengem, bevem i reiem... No podia haver nascut més vegades al llarg de l'any?
(Obviament jo soc dels partidaris del Nadal tot l'any: bon-rollo tot l'any)
El de Departament va ser molt dur... Eren 40 persones i jo només en coneixia una. A més era l'únic "novato" que hi havia a la taulada... Al principi tot va anar molt bé... Em vaig presentar a la gent del meu entor més proper i vaig aconseguir adaptar-me (més o menys) i integrar-me amb molt éxit... A més el restaurant era una sidreria (basca) i em vaig posar les botes. La qüestió és que per controlar més no vaig beure i vaig fer malament: hauria d'haver demanat una birra com a mínim perquè de cop i volta, tot just després de les postres es va aixecar un dels jefes i, després de fer una xerrada, va dir que era tradició que el més nou fes un discurs... Era la novatada. I pel que es veu me'n vaig ensortir prou bé... (Algún fins i tot em va felicitar).
Bé, la nit (era un dimecres) va acabar a un pub típic dels que posen música española de la movida. Va estar mooolt bé!
El Sopar de Col·legues va ser completament diferent. Varem anar a una sidreria (asturiana) i em vaig posar les botes. El menjar potser no era tan bó, però l'ambient era molt simpàtic. Varem començar a fer veure que un dels nois del grup es casava i tothom va comennçar a fer bulla... I res, rialles i després més rialles per acabar de marxota a una discoteca del costat... Estava per la zona de La Latina. El problema, el gran problema és que cada dia m'agrada menys el Reggaeton. Es molt pesat. I crec que en el fons a la gent no li agrada... Que el balla per inèrcia... Perquè quan sona Fito, Amaral, Offspring, Dover, etc... La gent s'emociona molt més...
Almenys la gent que ve amb mi.
És curiósa aquesta "solemnitat"... Aquest to especial que té el Nadal. Només perquè va nàixer Jesús per aquestes dates, ens reunim, mengem, bevem i reiem... No podia haver nascut més vegades al llarg de l'any?
(Obviament jo soc dels partidaris del Nadal tot l'any: bon-rollo tot l'any)
dimarts, de gener 23, 2007
Rock and Roll Star, Loquillo y los Intocables
Yo he vivido Barcelona intensamente. Se podria decir que he mamado Barcelona.
A pesar de no haber nacido allí, el 59% de mi vida lo he pasado allí. Mis amigos,
mi infancia, los años universitarios... Barcelona es una gran ciudad, y como más lejos
de ella estás, más la echas en falta. Esto no le quita grandeza a Madrid... A veces
la gente menosprecia las grandes ciudades... Y si bien prefiero BCN, realmente
estoy disfrutando a fondo de todo lo que Madrid me está ofreciendo (menos del fútbol,
claro). Y es que el mestizaje de culturas es realmente bueno: como ejemplo, Loquillo, el mejor Rock
and Roll de la época de la Movida.
Rock And Roll Star
Has tenido suerte de llegarme a conocer
creo que a nadie le gusta el nacer para perder
abrirás una revista y me encontrarás a mí
debo ser algo payaso pero eso me hace feliz.
Invertiré mucha pasta me dice mi productor
con el objeto de hacerme estrella de R'N'R
me dice yo te haré rico tú sólo has de cantar bien
si no te pegan diez tiros en la puerta de un hotel.
Me verás en los carteles para hacerte irme detrás
te creerás que soy alguien con un toque especial
soy un chico de la calle que vive su canción
también me emborracho y lloro cuando tengo depresión.
En la lluvia pondré mi corazón de R'N'R
y cuando me llene el cuerpo de anfetas y de alcohol
querré alguien a mi lado que me recoja al caer
así nena tendré suerte de llegarte a conocer.
Uhu, uhu, uhu, nena, voy a ser
una "r'n'r star"
uhu, uhu, uhu, nena, voy a serLoquillo y Los Intocables
dilluns, de gener 22, 2007
Els forns de calç
A Mallorca, a les zones on l'urbanisme caníbal encara no hi ha arribat, encara es poden veure joies de la història i cultura autòctones mallorquines.
Avui m'ha pegat per posar unes fotos d'un forn de calç.
Avui m'ha pegat per posar unes fotos d'un forn de calç.Els forns de calç eren una espècie de olles de pedra i fang a escala gegant (construides a fora vila) on es feia calç.
No tenc gaire idea de com es feia exactament la calç... Però bé, crec que en puc donar una lleugera idea.
A dins d'aquesta espècie d'olla gegant s'hi feia foc i s'hi tiraven unes pedres, que quan es fonien tornaven calç.
A aquesta adreça hi trobareu molta informació detallada de la forma autèntica dels forns de calç i del procés d'elaboració de la calç.
A Mallorca he vist runes de forns de calç a diversos puestos, integrant ja els paisatges de l'illa. Habitualment la garriga els ha fet seus i ha crescut de les seves parets i a dins seu...
De vegades tenc por que aixequin una casa aquí i un hotel allà i destrueixin aquests vestigis d'un passat que sovint oblidem amb massa facilitat.
A dins d'aquesta espècie d'olla gegant s'hi feia foc i s'hi tiraven unes pedres, que quan es fonien tornaven calç.
A aquesta adreça hi trobareu molta informació detallada de la forma autèntica dels forns de calç i del procés d'elaboració de la calç.
A Mallorca he vist runes de forns de calç a diversos puestos, integrant ja els paisatges de l'illa. Habitualment la garriga els ha fet seus i ha crescut de les seves parets i a dins seu...
De vegades tenc por que aixequin una casa aquí i un hotel allà i destrueixin aquests vestigis d'un passat que sovint oblidem amb massa facilitat.
diumenge, de gener 21, 2007
Estaciones, Mario Benedetti
En primavera
cuando surgen
las consabidas muchachas de ojos verdes
y el nuevo viento agita con esperanza
antenas y divisas y follajes
y cada miserable sobretodo
vuelve a su ropería monacal
y los escotes rebosan de golondrinas
es fácil creer en Dios
y en los horóscopos
proporcionar migajas a los mendigos
complejos vitamínicos a las palomas
salpicarse sobriamente de optimismo
o imaginar que por los hilos del telágrafo
viajan canciones pegadizas
y más o menos insurreccionales.
cuando surgen
las consabidas muchachas de ojos verdes
y el nuevo viento agita con esperanza
antenas y divisas y follajes
y cada miserable sobretodo
vuelve a su ropería monacal
y los escotes rebosan de golondrinas
es fácil creer en Dios
y en los horóscopos
proporcionar migajas a los mendigos
complejos vitamínicos a las palomas
salpicarse sobriamente de optimismo
o imaginar que por los hilos del telágrafo
viajan canciones pegadizas
y más o menos insurreccionales.
Próximo Prójimo (1964-1965)
Inventario Uno
Mario Benedetti
Inventario Uno
Mario Benedetti
dissabte, de gener 20, 2007
Horrible
Una setmana horrible... O dues...
Perquè si la setmana passada vaig haver de currar dilluns, dimarts i dimecres fins a les 2:30 de la matinada (des de casa, això sí)... Aquesta setmana he tingut feina cada dia fins les 20 h (inclós el divendres) (a la feina!) Sí. La setmana passada impressiona més, però aquesta desgasta més, perquè la feina no s'acaba mai... Sempre en surt més de sota les pedres si cal...
Tant que avui, dissabte, a les 18:10 estic al davant de l'ordinador de la feina, currant...
En qualsevol cas ja no em queda gaire vida llevat de la feina... La familia a Mallorca, els amics a BCN i justament aquest cap de setmana els col·legues de la feina, amb qui quedem per fer cosetes, tots se n'han anat a casa...
Tot això amanit amb un periode que si no fos perquè l'estrés de la feina em fa resistir, es podria titllar de trist (una miqueta depre...).
Però si em faltava alguna cosa a tot això, es que al meu company de pis i la seva xicota els vingués de gust cardar tota la nit del divendres i la matinada del dissabte. Alguns direu que és enveja, però no us cregueu... Si fos durant el dia i fessin molt de soroll a mi em seria igual. Jo simplement em posaria música i ja està...
El problema és que despertar-te sobresaltat a les 4:30 de la matinada pels crits d'una noia (i no de dolor precisament, ni dissimulats) i els cops reiterats contra la paret no acaba de ser el repós desitjat. Val a dir que si jo no dormo bé el dia següent estic fatal: mal de cap, mal humor i uns instints que m'apropen a la psicopatia... I bé... Crec que si em vaig aconseguir adormir sobre les 5:30 en un descans que varen fotre, a les 6 ja hi tornaven, tornant-me a despertar.
Per alguns moments em vaig sentir indefens... Si intentava evadir el meu cap de l'ambient prostibulià em venien tot de pensaments tristos i depresius... I els meus nervis, que augmentaven exponencialment, no ajudaven precisament al meu conciliament del somni.
En resum, una setmana horrible, una nit horrible i avui tinc un mal de cap horrible i uns horribles instints psicopàtics.
Horrible.
Perquè si la setmana passada vaig haver de currar dilluns, dimarts i dimecres fins a les 2:30 de la matinada (des de casa, això sí)... Aquesta setmana he tingut feina cada dia fins les 20 h (inclós el divendres) (a la feina!) Sí. La setmana passada impressiona més, però aquesta desgasta més, perquè la feina no s'acaba mai... Sempre en surt més de sota les pedres si cal...
Tant que avui, dissabte, a les 18:10 estic al davant de l'ordinador de la feina, currant...
En qualsevol cas ja no em queda gaire vida llevat de la feina... La familia a Mallorca, els amics a BCN i justament aquest cap de setmana els col·legues de la feina, amb qui quedem per fer cosetes, tots se n'han anat a casa...
Tot això amanit amb un periode que si no fos perquè l'estrés de la feina em fa resistir, es podria titllar de trist (una miqueta depre...).
Però si em faltava alguna cosa a tot això, es que al meu company de pis i la seva xicota els vingués de gust cardar tota la nit del divendres i la matinada del dissabte. Alguns direu que és enveja, però no us cregueu... Si fos durant el dia i fessin molt de soroll a mi em seria igual. Jo simplement em posaria música i ja està...
El problema és que despertar-te sobresaltat a les 4:30 de la matinada pels crits d'una noia (i no de dolor precisament, ni dissimulats) i els cops reiterats contra la paret no acaba de ser el repós desitjat. Val a dir que si jo no dormo bé el dia següent estic fatal: mal de cap, mal humor i uns instints que m'apropen a la psicopatia... I bé... Crec que si em vaig aconseguir adormir sobre les 5:30 en un descans que varen fotre, a les 6 ja hi tornaven, tornant-me a despertar.
Per alguns moments em vaig sentir indefens... Si intentava evadir el meu cap de l'ambient prostibulià em venien tot de pensaments tristos i depresius... I els meus nervis, que augmentaven exponencialment, no ajudaven precisament al meu conciliament del somni.
En resum, una setmana horrible, una nit horrible i avui tinc un mal de cap horrible i uns horribles instints psicopàtics.
Horrible.
divendres, de gener 19, 2007
La Movida: Alaska, Loquillo, Nacha Pop...
La veritat és que no sé com aquests grups varen entrar a la meva vida...
Suposo que de sentir-les a la televisió.... A la ràdio... A les festes del poble... Així, de forma inconscient, aquestes cançons ara mítiques penetraren progressivament en mi... I un dia, sense adonar-me'n ja formaven part plenament de la meva vida...
Segurament els meus anys al Col·legi Major Penyafort- Montserrat varen ser crucials en la meva relació amb algunes cançons d'aquest tipus... Aquest és el cas del Cadillac Solitario, una de les cançons mítiques a la també mítica festa de les Verges (ja en parlaré, suposo d'aquesta festa). Clar que la lletra no acabava de ser la mateixa, era una de les mítiques.
Nacha Pop suposo que també l'he conegut a l'época Universitaria... Un dia agafes un CD de "La Edad de Oro del Pop Español" a la biblioteca de la residència... O la insistent melodia d'una serie de TV sobre els anys 80 que et fa pensar en la "Chica de Ayer"... Aquests senzills però transcendentals detalls que fan que una cançó passi a formar part de la Banda Sonora de la teva vida.
I això sense mencionar temassos com Bailando, Perlas Ensangrentadas (Alaska).... O temes com Rock and Roll Star, El Ritmo del Garage... (Loquillo).
Moltes vegades la gent se n'ha enrigut de mi quan els dic que viure en un Col·legi Major et fa tornar més obert, més tolerant i et dona la oportunitat de descobrir coses noves (si les vols descobrir, és clar!!). Si m'atur a analitzar tot el que m'ha aportat la residència d'estudiants, no trob el final...
Segurament sense la residència no hauria arribat aquí on sóc!
dijous, de gener 18, 2007
No sé por qué, Alaska y los Pegamoides
Madrid y la Movida lo tienen todo en común. Empiezan por M, han compartido noches,
borracheras... Lo mejor de sus vidas. Todavía lo auténtico de la noche madrileña es
Malasaña... Un lugar de ensueño, en donde los bares no ponen Reggeaton, ni Pop 2000
(tampoco Pop XP)... Ponen música de verdad. Música de la clásica... Ese Pop de los 80,
siempre inspirado en las modas anglosajonas... Y sobretodo ese Rock'N'Roll. Como por
ejemplo... EseNo sé por qué
C. G. Berlanga
No sé por qué, pero sé
que me estás engañando,
noto que tus abrazos
ya no son igual...
No sé por qué, (no sé) pero sé (pero sé)
que me estás engañando,
lo noto en tus abrazos
ya no son igual... (ya no son igual)
no, no, no,
no, no, no, (ya no son igual)
no, no, no,
no, no, no, (ya no son igual)
no, no, no, no, no...
dimecres, de gener 17, 2007
dimarts, de gener 16, 2007
Cosas de la capital
El otro dia vi a Tamara Seisdedos (que no se como se llama ahora artísticamente) y a su madre en la sección de perfumeria del Corte Inglés.
Claro... No es que me hiciera mucha ilusión. Yo no soy de esos. La persona que iba conmigo se sobresaltó más. De hecho fue ella la que se dió cuenta. Pasamos casi a su lado y la verdad es que me fue completamente indiferente. Tanto que he tardado un mes en explicarlo aquí.
Son cosas curiosas que le pasan a uno en la curiosa Madrid.
Claro... No es que me hiciera mucha ilusión. Yo no soy de esos. La persona que iba conmigo se sobresaltó más. De hecho fue ella la que se dió cuenta. Pasamos casi a su lado y la verdad es que me fue completamente indiferente. Tanto que he tardado un mes en explicarlo aquí.
Son cosas curiosas que le pasan a uno en la curiosa Madrid.
dilluns, de gener 15, 2007
diumenge, de gener 14, 2007
La Trampa, Mario Benedetti
Qué trampa este crepúsculo
qué calma desplomada sobre todo
qué simulacro inútil
qué sonrojo
en paz siguen las nubes
cómo quisiera en paz
y silenciosa
el aire tiene gracia
por una vez tangible
compartida
y nadie está sediento
o por lo menos nadie tan sediento
como para matar
o destrozarse
qué trampa esa lejana
bocina
que se quiebra
como un viejo sollozo
qué mentira ese tango esa guitarra
esa clara desierta inexplicable
melancolía de las azoteas
qué trampa
qué artimaña
qué lástima
saber
que es una trampa.
qué calma desplomada sobre todo
qué simulacro inútil
qué sonrojo
en paz siguen las nubes
cómo quisiera en paz
y silenciosa
el aire tiene gracia
por una vez tangible
compartida
y nadie está sediento
o por lo menos nadie tan sediento
como para matar
o destrozarse
qué trampa esa lejana
bocina
que se quiebra
como un viejo sollozo
qué mentira ese tango esa guitarra
esa clara desierta inexplicable
melancolía de las azoteas
qué trampa
qué artimaña
qué lástima
saber
que es una trampa.
Próximo Prójimo (1964-1965)
Inventario Uno
Mario Benedetti
Inventario Uno
Mario Benedetti
dissabte, de gener 13, 2007
El meu regal de Nadal (possiblement el post més tonto de la història)
Ja he estrenat un dels meus regals de Nadal. Aquesta motxil·la (que una mica més i em costa la vida, però d'això ja en parlaré un altre dia) que ha estat realment fantàstica.Clar, vosaltres pensareu... I a nosaltres què ens importa.
La veritat és que em feia il·lusió fer aquest comentari perquè me la va regalar una persona important per mi... Encara que no ens entenguem gens me l'estimo mooooolt.
Ja es sap. De vegades estimar-se no és suficient.
dijous, de gener 11, 2007
A tope!!
Vos ho creurieu si vos digués que duc tres dies treballant de 9 a 2:30? Estic rebentat i no tenc massa temps.
Would you believe me if I told you I've worked from 9 a.m until 2:30 a.m the last 3 days?
Me creeríais si os dijera que llevo tres dias trabajando de 9 a 2:30.
Donc, oui, j'ai travaillé de 9 heures à 2 heures et demi les trois jours derniers.
Nota estúpida: quin post més tonto no?
Would you believe me if I told you I've worked from 9 a.m until 2:30 a.m the last 3 days?
Me creeríais si os dijera que llevo tres dias trabajando de 9 a 2:30.
Donc, oui, j'ai travaillé de 9 heures à 2 heures et demi les trois jours derniers.
Nota estúpida: quin post més tonto no?
dimarts, de gener 09, 2007
El Eco, Mario Benedetti
Sé que el muro es el muro
y que el cielo no es cielo
sé que me olvido y oigo
cómo tañe el olvido
sin embargo no puedo
detenerme y caer
y apagarme en el sueño
y soñar que me rindo
sin base
sin motivos
sin aval
sin razones
sin ningún documento
que apoye la esperanza
miro en la tarde inerme
y grito una fe oscura
y me quedo esperando
las primicias del eco.
y que el cielo no es cielo
sé que me olvido y oigo
cómo tañe el olvido
sin embargo no puedo
detenerme y caer
y apagarme en el sueño
y soñar que me rindo
sin base
sin motivos
sin aval
sin razones
sin ningún documento
que apoye la esperanza
miro en la tarde inerme
y grito una fe oscura
y me quedo esperando
las primicias del eco.
Próximo Prójimo (1964-1965)
Inventario Uno
Mario Benedetti
Inventario Uno
Mario Benedetti
dilluns, de gener 08, 2007
Vacances - Vacaciones - Hollydays
Aquests últims dies he estat molt ocupat... La República Independent de la Meva Persona Física tenia una visita diplomàtica molt important: la princesa del país més proxim a la meva República.
Degut als continus ultimàtums, a les repetides declaracions de guerra, als tractats de pau i als armisticis he decidit desconnectar una mica del blog i centrar-me en la meva vida diplomàtica internacional.
Vos deman disculpes si heu entrat al blog en búsqueda d'unes línees per llegir i no heu trobat res.
Com que aquesta nit la princesa se'n torna al seu país ja tornaré a tenir temps per a seguir escrivint algunes línees ara, posant un poema després i d'exposar la meva opinió sobre les coses, com si li interesés a algú.
---------------------------------------------------------------------------------------------
En estas fechas tan señaladas que acaban de acabar he estado muy ocupado, absorto y alejado del blog. La República Independiente de Mi Persona Física tenia ua visita diplomática muy importante: la princesa del país más cercano a mi República.
Debido a los contínuos ultimátums, a las repetidas declaraciones de guerra, a los tratados de paz y a los armisticios he decidido desconectar un poco del blog i centrarme en mi vida diplomática internacional.
Me veo obligado a disculparme si habeis visitado este blog en busca de unas líneas para leer y no habeis encontrado nada.
Como esta noche la princesa regresa a su país, volveré a tener tiempo para seguir escribiendo unas líneas ahora, publicando un poema luego y exponiendo mi opinión sobre todo somo si le importara a alguien.
-----------------------------------------------------------------------------------------------
Lately I've been really busy, absorted and in a not-publishing mood. My Phisical-Being Independent Republic had a highly important diplomatic visit: the Princess from my Republic's closest neighbour country.
Due to the continuous ultimatums, the repeated war declarations, the peace treatys and the armistices I've been forced to slightly disconnect from the blog i to center into my international diplomatic life.
Please forgive me if you have visited this blog looking for some lines to read, or some funny pictures and you haven't found anything worth it.
Tonight the Princess goes back to his country, so I'll have, again, plenty of time to keep on writting some lines now, publishing a poem later and expressing my points of view as if someone cared for them.
Degut als continus ultimàtums, a les repetides declaracions de guerra, als tractats de pau i als armisticis he decidit desconnectar una mica del blog i centrar-me en la meva vida diplomàtica internacional.
Vos deman disculpes si heu entrat al blog en búsqueda d'unes línees per llegir i no heu trobat res.
Com que aquesta nit la princesa se'n torna al seu país ja tornaré a tenir temps per a seguir escrivint algunes línees ara, posant un poema després i d'exposar la meva opinió sobre les coses, com si li interesés a algú.
---------------------------------------------------------------------------------------------
En estas fechas tan señaladas que acaban de acabar he estado muy ocupado, absorto y alejado del blog. La República Independiente de Mi Persona Física tenia ua visita diplomática muy importante: la princesa del país más cercano a mi República.
Debido a los contínuos ultimátums, a las repetidas declaraciones de guerra, a los tratados de paz y a los armisticios he decidido desconectar un poco del blog i centrarme en mi vida diplomática internacional.
Me veo obligado a disculparme si habeis visitado este blog en busca de unas líneas para leer y no habeis encontrado nada.
Como esta noche la princesa regresa a su país, volveré a tener tiempo para seguir escribiendo unas líneas ahora, publicando un poema luego y exponiendo mi opinión sobre todo somo si le importara a alguien.
-----------------------------------------------------------------------------------------------
Lately I've been really busy, absorted and in a not-publishing mood. My Phisical-Being Independent Republic had a highly important diplomatic visit: the Princess from my Republic's closest neighbour country.
Due to the continuous ultimatums, the repeated war declarations, the peace treatys and the armistices I've been forced to slightly disconnect from the blog i to center into my international diplomatic life.
Please forgive me if you have visited this blog looking for some lines to read, or some funny pictures and you haven't found anything worth it.
Tonight the Princess goes back to his country, so I'll have, again, plenty of time to keep on writting some lines now, publishing a poem later and expressing my points of view as if someone cared for them.
divendres, de gener 05, 2007
Quien me vio y quien me ve
Ja fa més d'un any d'aquesta foto...Qui m'ha vist i qui em veu...
Ya hace más de un año de esta foto...
Quien me ha visto y quien me ve...
This photo was taken more than a year ago... Who has ever seen me, and who sees me now!
Cette photo fut prise il y a plus d'un an. Qui m'a vu, et qui me voit maintenant.
dimecres, de gener 03, 2007
Fly Away, Lenny Kravitz
I wish that I could fly
Into the sky
So very high
Just like a dragonfly
I'd fly above the trees
Over the seas in all degrees
To anywhere I please
Oh I want to get away
I want to fly away
Yeah yeah yeah
Oh I want to get away
I want to fly away
Yeah yeah yeah
Let's go and see the stars
The milky way or even Mars
Where it could just be ours
Let's fade into the sun
Let your spirit fly
Where we are one
Just for a little fun
Oh oh oh yeah !
I want to get away
I want to fly away
Yeah yeah yeah
I want to get away
I want to fly away
Yeah yeah yeah
I got to get away
Feel I got to get away
Oh oh oh yeah
I want to get away
I want to fly away
Yeah with you yeah yeah
Oh Yeah !
I want to get away
I want to fly away
Yeah with you yeah yeah
I got to get away
I want to get away (4x)
Yeah
I want to get away
I want to fly away
Yeah with you yeah yeah
I got to get away
I want to get away (4x)
Yeah
I want to get away
I want to fly away
Yeah with you
Yeah yeah yeah yeah yeah
Into the sky
So very high
Just like a dragonfly
I'd fly above the trees
Over the seas in all degrees
To anywhere I please
Oh I want to get away
I want to fly away
Yeah yeah yeah
Oh I want to get away
I want to fly away
Yeah yeah yeah
Let's go and see the stars
The milky way or even Mars
Where it could just be ours
Let's fade into the sun
Let your spirit fly
Where we are one
Just for a little fun
Oh oh oh yeah !
I want to get away
I want to fly away
Yeah yeah yeah
I want to get away
I want to fly away
Yeah yeah yeah
I got to get away
Feel I got to get away
Oh oh oh yeah
I want to get away
I want to fly away
Yeah with you yeah yeah
Oh Yeah !
I want to get away
I want to fly away
Yeah with you yeah yeah
I got to get away
I want to get away (4x)
Yeah
I want to get away
I want to fly away
Yeah with you yeah yeah
I got to get away
I want to get away (4x)
Yeah
I want to get away
I want to fly away
Yeah with you
Yeah yeah yeah yeah yeah
dimarts, de gener 02, 2007
Bon any nou! Happy new year!
Bon any nou a tots! Des del passat 14 de Desembre he estat una mica absent del món... El motiu, que bona part del meu món estava aquí a Madrid amb mi... També he aprofitat per anar uns dies a Mallorca per passar el Nadal amb l'altra part del meu món. Amb tot, aquesta ha estat la primera vegada que passava el cap d'any a Madrid... Hagués estat molt dur si no hagués tingut la millor companyia que podia tenir...
De totes formes, m'agradaria haver pogut telefonar un a un a tots els meus amics per desitjar-los una bona entrada a l'any que comença, però no he trobat el moment. Esper trobar-lo aviat.
Mentrestant, vull desitjar a tots els lectors d'aquest blog un...BON ANY 2007
Feliz año nuevo a todos! Llevo unas semanas abducido por la extraterrestre más bonita del universo, y eso me ha hecho estar un poco más ausente de lo normal... Los posts estaban pre-cocinados y aún así no siempre me acordaba de publicarlos. Pero bueno, ahora he encontrado un hueco para felicitar a todos los lectores del blog un
FELIZ AÑO NUEVO 2007
I just wanted to add, for those who only read my posts in English, that I wish you a
HAPPY NEW YEAR 2007
Et pour vous, cettes personnes qui lisez mes commentaires en Français,
BONNE ANNÉE 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)