L'event em feia il·lusió, em recorda a casa estant jo com estic, envoltat de persones que em recorden que no soc d'allí i que es creuen amb dret de dir-me d'on vinc.
Malgrat tot la cosa bé, bé, no va començar, ja que jo i l'Obi One ens vàrem barallar. Tot i que es va solucionar, l'ambient estava enrarit i el retard de gairebé una hora gaire no va ajudar.
Però després la cosa es va animar, en un Teatro Lara incòmode i destartalat.
Amb aixó que els Manel varen sortir a cantar... Fent algunes brometes d'humor català, varen repassar els temes que els han portat al cim de la popularitat, omplint a rebentar el teatre dues nits.
I jo vaig deixar-me portar, per una música que no és del meu estil, però que he de reconèixer de mèrit i perfil. Va ser una vetllada malgrat tot agradable i vaig poder ballar Al Mar! Al Mar! al bell mig d'una capital d'un indret que no te costa.
I vàrem anar Obi One i jo a un concert d'aquells que fan il·lusió i que em posen morrinya. No foren puntuals, i això m'incomodà, però tot ho arregla una capbussada Al Mar! Al Mar!
I de regal... el Boomerang!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada