Un día escribí esto...no sé porqué...ni para quién...(como me paso las noches de borrachera dándole picos a todo el mundo...!!!)
Pero me apetece compartirlo.
Mil años que pasen y un beso en los labios
que no era ni beso, ni placer ni daño
que nada no es nada. Pero, y si lo fuera?
si fuera...sería el momento más vano
En vano recuerdo y vano lo siento
que no era, ni pienso, ni quiero, ni miento
Sería otra vida, en otro momento
otras circunstancias y otros personajes
ni tú ni yo vamos ya por esos viajes
no tiene sentido, por qué lo lamento?
Bailaría contigo si fuera otra vida
reiríamos juntos en otros desiertos
nos tocó este tiempo, nos tocó esta aventura
rescatamos un gramo el instante perfecto
Déjame que lo recuerde
no me lo quites ahora
no te excuses, no me expliques
(...una rima con cantimplora???)
Un segundo nada más
y sin más explicaciones
tú navegas, yo navego
no nos quedan más cojones
a veces nos encontramos
y a veces, cuando lo pienso
sí siento que nos llamamos
tú en tu estrella, yo en la mía
dos cometas gravitando
algún día, en otro mundo
nos estaremos amando
y, cuando pasen tres días
aburridos estaremos
porque somos tan inquietos...
no podemos evitarlo
y por qué la realidad
abatiría este sueño?
porque somos tan mortales
"lo que quiero no lo tengo
pero, ay! si lo tuviera
no lo quiero ni un momento"
Soñarlo, quiero soñarlo !!
no me arrebaten mi sueño !!
ni me lo hagan realidad...
que en realidad ...lo detesto !!
dimecres, de març 24, 2010
Ayer y Hoy
Ayer fui operado con éxito de una dolencia física muy dolorosa.
Pero no se trataba de nada grave, ni de una operación importante.
Hoy escribo tumbado desde el hospital, contento pero atontado.
Todo ha ido bien.
Pero no se trataba de nada grave, ni de una operación importante.
Hoy escribo tumbado desde el hospital, contento pero atontado.
Todo ha ido bien.
dilluns, de març 22, 2010
dimarts, de març 16, 2010
dilluns, de març 15, 2010
El retorno de las frases célebres (vii)
En referencia a un amigo, dice un conocido común:
- Se hace llamar Turbo
Y el puntualiza:
- Perdona, me LLAMAN Turbo!
(Y me queda la duda de si el apodo está por casualidad relacionado con su rendimiento y performance en las artes amatorias. En ese caso no hacía falta puntualizar ya que son la misma cosa.).
- Se hace llamar Turbo
Y el puntualiza:
- Perdona, me LLAMAN Turbo!
(Y me queda la duda de si el apodo está por casualidad relacionado con su rendimiento y performance en las artes amatorias. En ese caso no hacía falta puntualizar ya que son la misma cosa.).
diumenge, de març 14, 2010
...alternatives....
Effective people (...) insist on alternatives of measurement - so that they can choose the one appropriate one.
The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business (2005)
Peter F. Drucker
Collins Business (2005)
dissabte, de març 13, 2010
El retorno de las frases célebres (vi)
Me dice Merodeador, plenamente convencido, hablando de páginas de contenidos X:
- Yo prefiero Orgasmatrix a Petardas porque así me culturizo.
(A los ateos del tema, sólo comentarles que la diferencia radica simplemente en que en el primero acompañan los contenidos multimedia con textos explicando biografias y curiosidades relacionadas)
Y yo contesto:
- VIVA LA CULTURA
- Yo prefiero Orgasmatrix a Petardas porque así me culturizo.
(A los ateos del tema, sólo comentarles que la diferencia radica simplemente en que en el primero acompañan los contenidos multimedia con textos explicando biografias y curiosidades relacionadas)
Y yo contesto:
- VIVA LA CULTURA
divendres, de març 12, 2010
dijous, de març 11, 2010
El retorno de las frases célebres (v)
Estaba yo hablando con una amiga, la Burbuja Arisca, cuando de repente ésta me suelta:
- Yo en los supermercados me lo paso bomba.
A parte de que seguro que se llevaría bien con Alaska, no sé como a Carrefour y Hipercor todavía no se les ha ocurrido montar fiestas Rave por la noche. Así amortizan más sus instalaciones!
- Yo en los supermercados me lo paso bomba.
A parte de que seguro que se llevaría bien con Alaska, no sé como a Carrefour y Hipercor todavía no se les ha ocurrido montar fiestas Rave por la noche. Así amortizan más sus instalaciones!
dimecres, de març 10, 2010
El retorno de las frases célebres (iv)
El otro día pude oir una frase que podría generar un debate enorme. En un bar, un señor le soltó al camarero, obviamente 'amigo' suyo:
- Sabes qué? Prefiero una patata buena a un jamón malo.
Todo son opciones. Yo en cambio prefiero un jamón bueno a una patata mala.
- Sabes qué? Prefiero una patata buena a un jamón malo.
Todo son opciones. Yo en cambio prefiero un jamón bueno a una patata mala.
dimarts, de març 09, 2010
El retorno de las frases célebres (iii)
El mallorquín y el Merodeador de ayer, en la misma discoteca, siguen filosofando.
De repente, el mallorquín le dice al maño:
- Lo que pasa... es que yo no se ligar con chicas sin alma
Unos minutos adicionales de silencio son eclipsados por la música discotequera y los dos chicos siguen mirando a la multitud embriagada de música alcohol e instintos creyéndose en un estado completamente diferente al resto de la gente.
De repente, el mallorquín le dice al maño:
- Lo que pasa... es que yo no se ligar con chicas sin alma
Unos minutos adicionales de silencio son eclipsados por la música discotequera y los dos chicos siguen mirando a la multitud embriagada de música alcohol e instintos creyéndose en un estado completamente diferente al resto de la gente.
dilluns, de març 08, 2010
El retorno de las frases célebres (ii)
El mismo mallorquín y el mismo Merodeador de hace dos dias (ver apunte del 6/03) en la misma discoteca.
Alienados intentan buscar fórmulas ingeniosas para ligar. De repente uno propone la siguiente forma de entrar a una chica:
- Hablamos antes de follar o lo dejamos para después?
Después de reir un poco, se quedan ambos mirando al suelo durante unos minutos.
Alienados intentan buscar fórmulas ingeniosas para ligar. De repente uno propone la siguiente forma de entrar a una chica:
- Hablamos antes de follar o lo dejamos para después?
Después de reir un poco, se quedan ambos mirando al suelo durante unos minutos.
diumenge, de març 07, 2010
The Decision Process
1. The clear realization that the problem was generic and could only be solved through a decision that established a rule, a principle.
2. The definition of the specifications that the answer to the problem hat to satisfy, that is, of the "boundary conditions".
3. The thinking through what is "right", that is, the solution that will fully satisfy the specifications before attention is given to the compromises, adaptations, and concessions needed to make the decision acceptable.
4. The building into the decision of the action to carry it out.
5. The "feedback" that tests the validity and effectiveness of the decision against the actual course of events.
These are the elements of the effective decision process.
2. The definition of the specifications that the answer to the problem hat to satisfy, that is, of the "boundary conditions".
3. The thinking through what is "right", that is, the solution that will fully satisfy the specifications before attention is given to the compromises, adaptations, and concessions needed to make the decision acceptable.
4. The building into the decision of the action to carry it out.
5. The "feedback" that tests the validity and effectiveness of the decision against the actual course of events.
These are the elements of the effective decision process.
The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business (2005)
Peter F. Drucker
Collins Business (2005)
dissabte, de març 06, 2010
El retorno de las frases célebres (I)
Verano 2009.
En una discoteca de Mallorca, un mallorquín exiliado a Madrid y un Maño Merodeador residente en Barcelona sienten una enorme frustración al saberse apartados en contra de su voluntad de un mundo en el que no creen, pero que a veces desean con gran intensidad.
De repente, uno de ellos mira al otro, con cierta cara de embriaguez y dice:
- Tenemos el listón muy alto!
En una discoteca de Mallorca, un mallorquín exiliado a Madrid y un Maño Merodeador residente en Barcelona sienten una enorme frustración al saberse apartados en contra de su voluntad de un mundo en el que no creen, pero que a veces desean con gran intensidad.
De repente, uno de ellos mira al otro, con cierta cara de embriaguez y dice:
- Tenemos el listón muy alto!
divendres, de març 05, 2010
Una derrota
Los gustos son la excusa
para justificar una derrota:la derrota del conocimiento
y la cultura.
dijous, de març 04, 2010
dimecres, de març 03, 2010
dimarts, de març 02, 2010
No a la guerra (i als genocidis)... des del cinema.
Avui em toca parlar de películes sobre conflictes bél·lics.
La guerra, tan indesitjable com és en la realitat, ha sigut sovint emprada pels mecanismes de propaganda de cada país (sobretot països com els EEUU o UK o Alemània) per promoure la imatge dels exércits venent una sensació d'heroicisme i de glòria en la dedicació a la guerra. Així conseguiren efectivament que molts joves sense feina ni diners per pagar-se uns estudis acudissin a les oficines de reclutament de torn.
Peró la evolució del cinema també ha permés la aparició de perles cinematogràfiques que fan mofa de la guerra directa (com podria ser MASH), que ridiculitzen la manca d'intel·ligència militar o que simplement, pel sol fet de narrar una història real (o amb grans dosis de realitat) provoquen un sentiment de tristesa i ràbia anti-militar i en contra de qualsevol guerra.
Comencem per La Sombra del Reino (2007 - filmaffinity), Orient Mitjà fa temps que és un niu de fonamentalistes islàmics que es nodreix directament del fonamentalisme capitalista católic dels EEUU i la cultura occidental en general.
I és justament a Aràbia Saudita que es produeix un atemptat terrorista a una micro-ciutat nord-americana de treballadors per a una empresa petrolífera... La Sombra del Reino (2007 - Filmaffinity) narra les dificultats i les perícies i les peripècies d'un grup d'élit que té la dura missió de desplaçar-se al lloc dels fets per a investigar el succés i trobar-ne l'autor (el pertorbat ideóleg del brutal atemptat, que no és més que un fill de l'odi que els EEUU han sembrat i que els EEUU recullen)...
Una película interessant que es queda potser massa fluixa en el seu intent de desenmascarar totes les puntes de la história. Però al cap i a la fi, una bona película.
Com a regal de la película, una foto de l'actriu que interpreta a una dels protagonistes, la Jennifer Garner, una dona que es va fer famosa sobretot per Alias (serie de TV d'espies) i per encarnar a Daredevil i al seu propi spin-off el personatge super-heroic d'Elektra. Que va participar a Juno i que ja es comença a fer massa vella com per tenir suficient interés per a grans papers cinematogràfics i s'ha de conformar amb paperets interessants pero sense pes específic a películes interessants o a papers principales en películes molt secundàries.
La següent película d'avui és Las tortugas también vuelan (2004 - Filmaffinity), una de les películes més dures que he vist durant el 2009. Aquesta producció Iraní es situa a Iraq, a un poblet rural aprop de la frontera i per tant al costat d'un campament de refugiats kurds... Els nens es guanyen la vida buscant i desenterrant mines antipersona, per les que els paguen força bé. En el centre de la historia, un iraquí, anomenat Satélite, que és el cap visible de la panda de nens del poble i que a més té moltes habilitats amb l'electrónica, que el converteix en l'encarregat d'instal·lar i arreglar les antenes parabòl·liques de la gent del poblat, un poblat que gairebé no té les comoditats bàsiques d'higiene però per contra té llum. El moment històric de la película és poc abans de l'enderrocament del régim de Sadam Hussein. Motiu pel qual tot el poblat esperava amb ansietat les novetats a les notícies internacionals. I l'arribada dels refugiatskurds revoluciona especialment el poblet i a Satèlite, que s'enamora d'una noia que viatja amb el seu germà gran, sense braços per mor de les mines, i amb el que sembla el seu germà petit i a qui odia per motius que a mica en mica es van revel·lant. Fets desagradable que amarguen el dia a dia de la jovenísima nena, i que engrandeixen l'odi que la corrou. Una película molt bona i molt dura.
El tercer títol del día és Vals con Bashir (2008 - filmaffinity), una altra película que també és molt dura. Un exercici d'auto-culpa per part dels Israelins... Una objecció de consciència... Ari Folman, el director, recorre a una película d'animació molt particular en la que el protagonista, un director que té un bloqueig creatiu, intenta trobar la relació entre aixó i un buit total a la seva memòria de quan era soldat i va ser enviat al Líban, a recolzar la revolta de Bashir, un president ultra-radical a qui Israel va recolzar i amb l'excusa de la revolta, varen dur a terme un genocidi contra la minoria Palestina del Líban. El protagonista acudeix als seus companys i amics que varen compartir amb ell la experiència de la invasió al Líban, i entre tots junts van recordant petits detalls. Detalls que havíen oblidat. Una forma magistral de suggerir als compatriotes, i a la opinió internacional que no cal oblidar les massacres indiscriminades i genocides.
I el que té més força, i el que em va fer plorar i posar la carn de gallina de quan vaig veure la película és el final, un final que et fa baixar a la realitat crua, la realitat del racisme genocida, que tant denuncien uns però que alhora practiquen... Aquesta película, Vals con Bashir, és la redempció de tots els habitants d'Israel que no estan precisament orgullosos de les práctiques genocides dels seus gobernants. Una alliberació que redueix els motius per a crear certs odis racials.
I per acabar una altra Hollywoodiada. Black Hawk Derribado (2001 - filmaffinity), una película de l'irregular director Ridley Scott, que narra les complicacions bèliques desastroses d'un accident d'un helicòpter Black Hawk a una operació especial a Somàlia que acaba com el rosari de l'aurora per una acció dels talibans... No sé si la intenció de la película és pro-bél·lica o anti-bèl·lica (de propaganda o de crítica social) però el que si que puc dir és que deixa tan en evidència l'absurd de les guerres, dels exèrcits, en els quals es perd únicament i exclusivament allò millor que tenen... Algunes bones persones... I a on es crea molta maldat, odi i rencor.
La guerra, tan indesitjable com és en la realitat, ha sigut sovint emprada pels mecanismes de propaganda de cada país (sobretot països com els EEUU o UK o Alemània) per promoure la imatge dels exércits venent una sensació d'heroicisme i de glòria en la dedicació a la guerra. Així conseguiren efectivament que molts joves sense feina ni diners per pagar-se uns estudis acudissin a les oficines de reclutament de torn.
Peró la evolució del cinema també ha permés la aparició de perles cinematogràfiques que fan mofa de la guerra directa (com podria ser MASH), que ridiculitzen la manca d'intel·ligència militar o que simplement, pel sol fet de narrar una història real (o amb grans dosis de realitat) provoquen un sentiment de tristesa i ràbia anti-militar i en contra de qualsevol guerra.
Comencem per La Sombra del Reino (2007 - filmaffinity), Orient Mitjà fa temps que és un niu de fonamentalistes islàmics que es nodreix directament del fonamentalisme capitalista católic dels EEUU i la cultura occidental en general.I és justament a Aràbia Saudita que es produeix un atemptat terrorista a una micro-ciutat nord-americana de treballadors per a una empresa petrolífera... La Sombra del Reino (2007 - Filmaffinity) narra les dificultats i les perícies i les peripècies d'un grup d'élit que té la dura missió de desplaçar-se al lloc dels fets per a investigar el succés i trobar-ne l'autor (el pertorbat ideóleg del brutal atemptat, que no és més que un fill de l'odi que els EEUU han sembrat i que els EEUU recullen)...
Una película interessant que es queda potser massa fluixa en el seu intent de desenmascarar totes les puntes de la história. Però al cap i a la fi, una bona película.Com a regal de la película, una foto de l'actriu que interpreta a una dels protagonistes, la Jennifer Garner, una dona que es va fer famosa sobretot per Alias (serie de TV d'espies) i per encarnar a Daredevil i al seu propi spin-off el personatge super-heroic d'Elektra. Que va participar a Juno i que ja es comença a fer massa vella com per tenir suficient interés per a grans papers cinematogràfics i s'ha de conformar amb paperets interessants pero sense pes específic a películes interessants o a papers principales en películes molt secundàries.
La següent película d'avui és Las tortugas también vuelan (2004 - Filmaffinity), una de les películes més dures que he vist durant el 2009. Aquesta producció Iraní es situa a Iraq, a un poblet rural aprop de la frontera i per tant al costat d'un campament de refugiats kurds... Els nens es guanyen la vida buscant i desenterrant mines antipersona, per les que els paguen força bé. En el centre de la historia, un iraquí, anomenat Satélite, que és el cap visible de la panda de nens del poble i que a més té moltes habilitats amb l'electrónica, que el converteix en l'encarregat d'instal·lar i arreglar les antenes parabòl·liques de la gent del poblat, un poblat que gairebé no té les comoditats bàsiques d'higiene però per contra té llum. El moment històric de la película és poc abans de l'enderrocament del régim de Sadam Hussein. Motiu pel qual tot el poblat esperava amb ansietat les novetats a les notícies internacionals. I l'arribada dels refugiatskurds revoluciona especialment el poblet i a Satèlite, que s'enamora d'una noia que viatja amb el seu germà gran, sense braços per mor de les mines, i amb el que sembla el seu germà petit i a qui odia per motius que a mica en mica es van revel·lant. Fets desagradable que amarguen el dia a dia de la jovenísima nena, i que engrandeixen l'odi que la corrou. Una película molt bona i molt dura.
El tercer títol del día és Vals con Bashir (2008 - filmaffinity), una altra película que també és molt dura. Un exercici d'auto-culpa per part dels Israelins... Una objecció de consciència... Ari Folman, el director, recorre a una película d'animació molt particular en la que el protagonista, un director que té un bloqueig creatiu, intenta trobar la relació entre aixó i un buit total a la seva memòria de quan era soldat i va ser enviat al Líban, a recolzar la revolta de Bashir, un president ultra-radical a qui Israel va recolzar i amb l'excusa de la revolta, varen dur a terme un genocidi contra la minoria Palestina del Líban. El protagonista acudeix als seus companys i amics que varen compartir amb ell la experiència de la invasió al Líban, i entre tots junts van recordant petits detalls. Detalls que havíen oblidat. Una forma magistral de suggerir als compatriotes, i a la opinió internacional que no cal oblidar les massacres indiscriminades i genocides.I el que té més força, i el que em va fer plorar i posar la carn de gallina de quan vaig veure la película és el final, un final que et fa baixar a la realitat crua, la realitat del racisme genocida, que tant denuncien uns però que alhora practiquen... Aquesta película, Vals con Bashir, és la redempció de tots els habitants d'Israel que no estan precisament orgullosos de les práctiques genocides dels seus gobernants. Una alliberació que redueix els motius per a crear certs odis racials.
I per acabar una altra Hollywoodiada. Black Hawk Derribado (2001 - filmaffinity), una película de l'irregular director Ridley Scott, que narra les complicacions bèliques desastroses d'un accident d'un helicòpter Black Hawk a una operació especial a Somàlia que acaba com el rosari de l'aurora per una acció dels talibans... No sé si la intenció de la película és pro-bél·lica o anti-bèl·lica (de propaganda o de crítica social) però el que si que puc dir és que deixa tan en evidència l'absurd de les guerres, dels exèrcits, en els quals es perd únicament i exclusivament allò millor que tenen... Algunes bones persones... I a on es crea molta maldat, odi i rencor.
dilluns, de març 01, 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)