La Jungla de Cristal 4.0 - Die Hard 4.0

L'any passat, quan vaig saber que tornaría als Cinemes "La Jungla de Cristal" en una nova entrega, el cor em va batre d'emoció. Poder tornar a gaudir de la fatxenderia del tinent John McClane, que amb la seva eficient soberbia, aconsegueix fer riure una mica al més pintat.

Bé... Al més pintat no. Per començar, si no t'han agradat cap de les tres anteriors películes de la Jungla de Cristall, no t'esforcis amb aquesta. O simplement si no t'agraden les películes d'acció amb dolents superdolents i un pringat superhome que, solet, s'encarrega de tot.

Per situar l'acció repassem totes les entregues de la adorada nissaga de "La Jungla de Cristall".

"La Jungla de Cristal" (1988)
A final dels anys vuitanta i a principi dels noranta hi hagué tota una onada de películes en les quals persones normals, (més tirant cap allò que ara s'anomenaria "Friki"), es veuen amb la obligació de solucionar -diguem-ne- un marrón de cuidado. Dins d'aquest grup de películes en podríem destacar "Alerta Máxima" (de quan el Steven Seagal -Esteva Cigala- estava de moda), "Arma Letal" (1987 amb Mel Gibson) o ja la própia "Jungla de Cristal", que víctima com no podía ser d'altra manera, del doblatge dels títols de les películes, veia com el seu títol patia una metamorfosi del "Difícil de matar" original (Die Hard) a la "Jungla de Cristal". Tot i així, val a dir que en aquest cas em sembla un títol encertat.
L'escenari és un alt gratacels de Los Angeles. John McClane (eternament interpretat per Bruce Willis) es troba allà acompanyant la seva dona a una festa de la empresa on aquesta treballa. I justament l'edifici és pres per un grup terrorista. Vés per on, McClane, policía de New York, no només escapa, sinó que porta de capoll al grup de terroristes fins que no en queda ni un en peus. El títol espanyol es justifica per la gran quantitat de vidres que es trenquen a la película. La premisa de sempre, l'home adequat al lloc equivocat. I el missatge subliminal que tots "hem" de fer front al terrorisme...

"La Jungla de Cristal 2: Alerta Roja" (1990)
El mateix personatge. John McClane. I la mateixa premisa. La persona adequada al lloc més equivocat. L'aeroport de New York. Ell simplement va a buscar la seva dona que torna d'un viatge de feina. I els terroristes aquest cop només segresten l'aeroport sencer amenaçant fer caure avions si no s'atenen les seves raons. Si a la primera era un edifici. Ara són els múltiples edificis d'un aeroport. Però John McClane, amb dos collons, se'ls torna a rifar a tots, de nou. Per a mi, la millor de tota la nissaga. D'aquestes escases excepcions a aquella regla que diu que "les segones parts mai no son bones".

"La Jungla de Cristal 3: La Venganza" (1995)
Doncs seguint la progessió aritmética, si la u era un edifici, i la dos eren els d'un aeroport sencer, a la tres la dimensió havia de crèixer. I en aquest cas és la ciutat sencera de Nova York. Els terroristes ara persegueixen un doble objectiu... No es tracta tansols de fer la seva, sinó que un vell fantastma de McClane (obviament algú relacionat amb les películes anteriors) tracta de dur a terme una venjança alhora que aconsegueix els seus objectius. Però per compensar les forces d'una i altra banda, un electricista anomenat Zeus (una altra vegada es pot veure el missatge subliminal de "tothom pot i ha de lluitar contra el terrorisme) i encarnat per Samuel L Jackson es converteix en l'acompanyant de McClane en aquesta trepidnat cinta. (El personatge de Zeus i el seu contrast de personalitat amb el de McClane, resulta sospitosament semblant al de la parella de detectius d'Arma Letal...!)

Després d'Armaggedon, Bruce Willis va prometre que mai no tornaria a salvar el món. Va justificar el seu retorn a la gran épica per un "canvi de les circumstàncies cojunturals".

I el seu retorn va ser
"La Jungla 4.0" (Die Hard 4.0) (2007)
Em va encantar que el meu amic (que ja comença a ser bon amic) PragueAtNightIsDizzy, després de que la seva (futura) dona li deixés clar que el seu lloc un dijous a la nit no era la PREESTRENA d'una película d'aquesta índole, decidís convidar-m'hi A MI! (Certament aixó fou una passa molt endavant en la meva estima cap a ell). I així vaig aconseguir anar a la preestrena d'aquesta película als cinemes que hi ha a la Plaza Callao de Madrid (davant l'FNAC).
La película segueix la progressió marcada per les anteriors. Si l'anterior era la ciutat de Nova York, ara tocava al País Sencer (els Estats Units d'América) rebre la putejada terrorista. Peró el missatge ara té connotacions diferents... Per començar (ATENCIÓ SPOILER) el dolent és insider (és a dir algú del propi sistema), la obsessió del qual per demostrar que cal més seguretat el porta a (intentar) crear un caos total al país.
Però com és habitual, al lloc més inoportú hi ha l'home adequat. John McClane, que es veu enmerdat (amb perdó) per fer un favor al seu jefe.
En definitiva... Una gran película, que sense fanatitzar (home, una mica fatxenda, com ja he dit, el McClane sí que és!), ofereix una estona d'entreteniment adrenalínic interessant.

Per a mi, l'únic defecte clar i evident d'aquesta película, són uns 5 minuts que considero tan impresionants com innecessaris. (SPOILER) Que són quan Bruce Willis es perseguit per un caça (un avió militar nordamericà ultramodern) i ell, sí , un pavo mig ferit, de més de 50 anys, tot enfilant-se per parets i ponts, aconsegueix carregar-se l'avió.
És cert que és una película de fantasmades, i que aproximadament un 80% del que hi apareix són efectes especials. Però de vegades s'ha de tenir mesura (això ho he dit jo??).

A nivell extra-cultural, hi ha dos elements fonamentals... D'una banda la Maggie Q (a l'esquerra) que fa de "xineta" dolenta. Tan dolenta que fins i tot és amant del jefe dels dolents... (No té pérdua com McClane li comunica al jefe dels dolents el seu traspàs). Maggie Q també apareix a cintes de la talla de "Misión Imposible III", "La vuelta al mundo en 80 días" (amb Jackie Chan), i fins i tot a algún breu fotograma de "Hora Punta 2". Així que, "tota una filmografia"!!!!
Per cert! Es rumoreja que apareixerá a la següent entrega de la nissaga de X-Men (X-Men Origins: Wolverine) prevista per al 2009 (si la vaga de guionistes de Hollywood de l'any passat no ha afectat la programació).

L'altre element digne de consideració és l'actriu que fa de filla de John McClane (Lucy McClane) a aquesta tercera entrega de la nissaga. Mary Elisabeth Winstead. Aquesta actriu (que també es pot veure a les fotos). El seu personatge, com no podia ser d'altra manera, hereta tot el singular caràcter del pare. (No m'extranyaria que aquests ara es fiquessin a fer una série de seqüeles amb la filla del seu pare... Ja que el Willis comença a estar vell per a aquestes coses).

Veient la silueta que passeja, a mi no em molestaria gens ni mica. Sobretot tenint en compte que m'agraden les dones amb caràcter!!!!!

Tornant a l'actriu "Mary Elisabeth Winstead", també apareix a Grinhouse (Death Proof) del Tarantino...