Joan Genís & Co!

Pride and Victory!

2012-01-25T14:56:00.000+01:00

I've been absent from this blog lately.
I'm sorry, some lack of courage, lack of motivation prevented me from writting new posts...

But suddenly, while reading the news, I just found one totally motivating.
One that, as you can see, is leading me to break the silence of these last weeks in this blog.

There are very few things that really make me totally angry... Not angry as in "I'm mad at someone".
Angry as in "some humans do not deserve anything. Humanity is rotten".
One of these things is abuse. Abusing someone else is one the most despicable acts one can commit.

Somebody that can harm or hurt, or abuse of somebody else, should not have any rights never again. Should lose instantaneously all the human rights.

But in this post, I really wanted to talk about the other side of the story. The person who has been abused of.
It must be hard, difficult to come to terms with the abuse. Something so unfair, something so random... So cruel.

And just a few minutes ago I read about the Unbreakable project. Such a good idea, involving such brave people who fight in their everyday lives to come to terms with their past, sometimes so close and familiar. But they are courageous enough to, additionally, tell their story in front of a camera, showing that their pride is higher than ever.

As somebody said once, the dimension of a human being is not measured by how high they reach in their live, but by how high they reach after they fall.

I just want to congratulate all those brave people who suffered and are suffering because of an abuse, and are hard enough to keep on going, and donate their particular grain of sand to the cause of erradicating abuse from earth.

Victory in the end, will be yours!

Tu tries!

2011-12-22T10:54:00.002+01:00

Spot Signos Fundación Vicente Ferrer - 2011 from Fundación Vicente Ferrer on Vimeo.

Redefiniendo el rol del comunicador social en la actualidad

2011-12-19T22:52:00.000+01:00

La comunicación está cambiando cada día con más fuerza desde que el Internet apareció para darle un giro a nuestros hábitos de vida. La masificación de éste ha contribuido a acelerar la reflexión que se hacía necesaria desde hacía ya bastante tiempo: ¿Cuál es el rol del comunicador en la sociedad actual?.

Hace unos años la voz del periodista era la única válida gracias a que era quien podía estar en el lugar de los hechos, formando parte de la transmisión de esa información hacia el resto de ciudadanos que se encargaban de asumir la certeza de lo que se presentaba. Hoy en día ese concepto no puede estar más alejado de la realidad.

Cuando todos empezamos a ser un poco “periodistas” al registrar con cámaras móviles lo que ocurre, comentar los hechos, buscar otras fuentes para contrastar la información y poder ofrecer una visión crítica a lo que se recibe a través de los medios de comunicación.

Estos cambios que han aparecido en cuestión de 10 años, no han dejado de lado la función del profesional de la comunicación quien es el que debería llevar la batuta sobre lo que se divulga. Sin embargo, recientemente vemos cada vez más ejemplos de cómo se utiliza el inmenso poder que tienen los medios de comunicación de masas para crear matrices de opinión entorno a determinados hechos, no siempre consecuentes con la realidad a la que se deben.

En este contexto, es interesante reevaluar la necesidad que tenemos de una persona que “predigiera” la información por nosotros, en vez de ser nosotros mismos los que nos encarguemos de emitir juicios sobre los hechos. Aquí es donde se involucra la ética de cada periodista, donde sin duda hay unos excelentes y fieles a sus principios, pero hay muchos otros que venden su criterio a quien le firma el sueldo.

La manipulación mediática es alucinante. En casos donde se quiere acabar a un gobierno, todos los medios van por él y de igual modo cuando lo acaban, mágicamente todo cambia como si por arte de magia se acabaran los problemas. Y así sucede con cualquier evento de trascendencia para la política y el poder.

Me pregunto, ¿realmente necesitamos quien nos dirija? ¿Hace falta que alguien nos diga lo que esta bien y lo que esta mal? ¿Dirigir lo que debemos pensar sobre un tema?.... Con el bombardeo de información y el acceso a las diversas fuentes que nos ha proporcionado el Internet, considero que este tipo de respuestas quedan contestadas: NO.

Ahora más que nunca somos dueños de la información y ejercer el derecho de propiedad es nuestro deber.

Nairoby Guzmán Rolo

2011-12-13T22:42:00.000+01:00

Un nuevo medio ha aparecido en la red. Una nueva voz ha decidido compartir sus pensamientos y reflexiones con el mundo. Y no es otra que la de Nairoby, una persona inteligente y con carácter (el suficiente como para ser una colaboradora de este blog también).

Centrada en el mundo de la Biotecnología, pero con un pie puesto sobre cada una de las áreas, ofrece interesantes trocitos de su mundo mediante su ventanita ciberespacial.

Os recomiendo que os acerquéis hasta ella y echéis un vistazo a su interior... Quizás os soprenda:

Nairoby Guzmán Rolo

Que el món no sap on va

2011-12-12T17:22:00.000+01:00

Que el món no sap on va
ho demostra Catalunya,
que es more i ningú ho sap,
i ho fa sense amagar-se'n.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Editorial Empúries

“Sueños de papel” de Dalí

2011-12-08T19:42:00.000+01:00

La exposición titulada Sueños de Papel es una muestra que presenta a un Dalí creativo, versátil, innovador e irreverente.

A diferencia de las series de dibujos de Goya y Rubelais donde interviene el dibujo original; con La Fontaine y sus fábulas no solo toma los dibujos hechos por Jean Grandville sobre éstas, sino que los usa como inspiración para crear sus propios dibujos.

La presentación de un cortometraje breve pero interesante que muestra al polifacético Dalí de forma amena y divertida, rememorando las presentaciones públicas que hiciera en programas de concursos de la época, destacando el enorme atractivo que poseía frente a las cámaras con el que logró posicionarse como ícono cultural.

Una muestra interesante que no deja de sorprender al espectador, que se deslumbra por la maravillosa obra que Dalí ha dejado para la historia.

Doctor Who (XII) - El Quart Doctor (Tom Baker) - Part I

2011-11-28T08:04:00.000+01:00

Una de les meves passions més recent ha estat la reviscolada afició de la infáncia per un personatge del que ja he anat parlant a aquest bloc esporádicament. Doctor Who.

Revisitant la serie ja he arribat a visionar els episodis clàssics del quart doctor que va encarnar Tom Baker.
El seu predecessor, Jon Pertwee, decidí deixar la sèrie després de la tràgica pèrdua del seu amic i antagonista en la ficció Roger Delgado i de que la seva principal acompanyant (Jo Grant) encarnada per Katy Manning també decidís abandonar la sèrie. Tot i que la relació amb la seva successora era bona, els canvis afegits també el de l'equip productor eren una càrrega massa gran per Jon Pertwee.

Així arribaria la primera temporada del Quart Doctor, que seria la dotzena temporada de la série.

1974/1975 - Temporada 12

La primera aventura es Robot, que comença on acaba la última del tercer doctor (Jon Pertwee): en la regeneració del doctor en el seu nou "jo" després de vèncer les malvades aranyes de Metebilis 3. El Doctor, afectat encara pels efectes secundaris de la regeneració que el deixen mig inconscient, es veu envoltat de UNIT (i el Brigadier), la Sarah Jane Smith i un nou acompanyant que no li durarà massa: Harry Sullivan. Un metge de la marina que treballa actualment per UNIT. En aquesta aventura el Doctor i els seus amics s'enfrontarán a una organització de tecnócrates radicals que utilitzen un perillós androide per tal de iniciar una guerra nuclear mundial que els permetria començar de nou la fundació de la terra.
A continuació comença una serie d'aventures molt ben trenades entre sí, mostrant un fil de continuïtat que s'havia perdut a l'era de Dicks i Letts. Després de vèncer el robot, Harry, Sarah i el Doctor entren a la Tardis per tal d'emprendre un llarg viatge que tindrà la seva primera parada a l'estació espaial Nerva, una autèntica Arca de Noé que conté una civilització sencera hibernada a l'espera de que el planeta Terra sigui habitable de nou. Però lógicament, allà on va el Doctor hi ha problemes i a aquesta arca espaial (The Ark in Space) s'hi amaga un ésser paràsit-insecte que espera alimentar-se dels passatgers... Per sort el doctor arriba just a temps...
Un cop estabilitzada la situació a l'estació Nerva, el Doctor i els seus acompanyants es transporten amb el Transmat a la terra on comproven que ja no está inhabitada... La tripulació d'una nau de colons s'ha convertit en un experiment Sontarà: The Sontaran Experiment. Una aventura curta de 2 episodis que recupera un dels enemics del Doctor: els Sontarans, que esdevindrán uns habituals de la sèrie.
Genesis of the Daleks: El Doctor, Sarah i Harry tracten de transportar-se de nou a la estació espaial, però la transmissió del transmat és interferida i interceptada pels Time Lords (els Senyors del Temps) que pretenen que el Doctor dugui a terme una nova missió en el seu nom: interferir en la creació de les criatures més diabóliques de la història, l'espai i el temps: els Daleks. Per aixó l'envien amb els seus amics al planeta Skaro, en plena guerra entre Kaleds i Thals, on un malévol científic boig guía una investigació científica per crear la criatura més horrible de tot el temps: els Daleks. En aquesta aventura coneixem Davros, pare dels Daleks i enemic recurrent del Doctor.
Quan els nostres amics aconsegueixen tornar a la nau, descobreixen que han perdut el fil temporal. La Tardis no hi és, i en canvi es troben amb una plaga que ha esquilmat la tripulació de la estació espaial... Però el Doctor no trigará a descobrir que al darrera de tot hi ha un dels seus principals enemics: els Cybermen, que pretenen venjar-se de la raça humana. D'aquí que l'aventura es tituli Revenge of the Cybermen.

Així tenim una temporada excel·lent al meu parer. Les aventures estan trenades entre si. Llevat del Robot, que com a enemic és, diguem-ne, fluixot, apareixen enemics històrics per al doctor. En unes aventures coherents i ben trenades. Tenim el millor de l'anterior equip productor, però Phillip Hinchcliffe, nou productor de Doctor Who ja hi deixa la seva empremta.

1975/1976 - Temporada 13

La temporada 13 comença amb Terror of the Zygons, una aventura que encara no està disponible en DVD.
Planet of Evil (Planeta del mal): una senyal de socors desvia el Doctor i Sarah Jane cap al planeta Zeta Minor, conegut per ser el final del univers conegut. Lloc ideal per entrar en contacte amb l'anti-matèria i que aquesta crei algunes dificultats als nostres amics. Una història interessant però amb uns efectes especials una mica rudimentaris.
A Piràmides de Mars (Pyramids of Mars) el Doctor i Sarah Jane es troben al Regne Unit de principis de segle XX enfrontant-se a Sutek, l'últim del Osiris, que amb el seu gran poder es a punt de alliberar-se de la seva presó i dominar l'univers sencer. Una aventura molt 'corrent' del Doctor... Amb les clàssiques anades i vengudes que porten a 6 episodis de dificultats i solucions...
The Android Invasion tampoc es disponible en DVD, tot i que ja han anunciat que es llençarà (Regió 2) al 2012... Ja us ho explicaré llavors!
A la següent aventura, els Time Lords prenen control de la Tardis i la fan aterrar Karn, un planeta proper a Gallifrey (planeta natal del Doctor, i llar dels Time Lords) i que està habitat per una ordre de bruixes enemigues dels Time Lords i un eminent cirugià que oculta una activitat molt perillosa: pretén crear un cos a l'estil Frankestein per al cervell del més malvat Time Lord renegat de tots els temps: Morbius, enemic de la seva pròpia raça i de l'ordre de bruixes de Karn... El cervell de Morbius portarà al Doctor de cap (The Brain of Morbius). Es una història molt original...
The Seeds of Doom (les llavors del mal). Unes llavors úniques en la seva espècie son trobades a l'antàrtida... Es tracta de les llavors d'una especie vegetal que destrueix tots els planetes on arriba. Però el problema no acaba aquí, sinó que va a parar a les mans d'un amant radical de les plantes que inicialment pretén incorporar-les a la seva col·lecció però que aviat arriba a la conclusió que les plantes han de governar la Terra i anhiquilar la humanitat... I és que els extrems sempre son dolents!

1976/1977 - Temporada 14

La última temporada de la que parlarem avui comença amb una visita a l'itàlia del renaixement. En aquesta aventura el Doctor li ensenya algunes de les cambres de la Tardis a Sarah. I decideix canviar-se a la nau secundaria de control, decorada íntegrament en fusta... Amb això que es veuen atrapats enmig d'una hèlix d'energia de Mandràgora. Sense adonar-se'n quelcom es fica a dins la Tardis. Quan arriben a San Martino, un poblet d'Itàlia, l'energía d'Hèlix de Mandràgora, que tenia un elaborat pla, contacta amb el culte de Demnos per tal que conquerir l'univers... Però el Doctor sap el que es fa: The Masque of Mandragora
La següent aventura comença amb una escena en la qual es presencia una execució. Un perillós fugitiu es destruït amb un potent làser quan s'intentava escapar en una nau espaial. Però clar, molta brossa cósmica cau a la Terra... Amb aixó que una mà mig carbonitzada amb un anell que conté l'esperit del perillós fugitiu es trobada per Sarah Jane en una cantera un temps posterior. És la mà de la por (The Hand of Fear) que buscarà per tots els mitjans recuperar la glòria perduda. Genial missatge per als polítics i governants: "de que servieru quan ja no hi hagi poble per governar". Sarah Jane, llença un ultimàtum al Doctor... Està cansada de ser hipnotitzada, posseïda, sacrificada, torturada, segrestada, etc. etc. etc. (El que no li passa a ella...). I fa una espècie de gest de marxar... Però el Doctor acaba de rebre una senyal de Gallifrey... I els camins del Doctor i Sarah Jane es separen.
L'assasí mortal (The Deadly Assassin) a més de tenir un títul redundant té la particularitat de que és la única aventura clàssica de Doctor Who, on el Doctor no té acompanyant... Feia temps que Tom Baker volia tenir més protagonisme i prescindir de la figura de l'acompanyant i aquesta va ser la prova de foc... La senyal que reb es perquè es requereix la seva presencia a Gallifrey. Algú vol assassinar la máxima autoritat dels Time Lords, i les pistes que van apareixent, totes apunten a que l'assassí es el propi Doctor... Però al darrera d'aquest pla hi ha un enemic mortal del Doctor... The Master (el Mestre/ L'amo) que en un estat de degradació física notable ho ha orquestat tot per venjar-se alhora dels Time Lords i del Doctor i erigir-se com a amo suprem a Gallifrey...
The Face of Evil: encara no disponible en DVD... L'únic que puc dir és que presenta a la nova acompanyant del Doctor, la salvatge Leela. Ja la ressenyarem més endavant.
En el seu primer viatge amb Leela, Tom Baker visita una nau espaial en un viatge de minería a Storm Mine 4, on un grup d'humans realitzen la seva tasca servits per un fidel elenc de robots... Però l'aparició del Doctor i la Leela coincideix amb una sèrie d'assassinats. Els robots en són els principals sospitosos (The Robots of Deat). El Doctor i Leela s'encarregaràn talment Poirot i Hastings, de descobrir el misteri al darrera dels assassinats... Un digne homenatge a la intriga al pur estil Agatha Christie.
Per finalizar la temporada, una de les històries més originals i alhora controvertides de la época... Weng-Chiang, un mag chinés malvat pretén ser ressucitat pels seus fidels, que necessiten una sèrie d'objectes... Mags chinesos, ninots assassins, i altres luxes per l'estil enmig de la Londres Victoriana... La controvèrsia radica en que recurriren a actors maquillats per fer de chinesos, fet que es considera com a racista a molts països... Clar que si ho situes en el temps, la quantitat d'actors chinesos potser no era signifiativa com per a fer tant d'escàndol. Però ja sabeu que en qualsevol cas des d'aquest blog sempre estem en contra del Racisme i del Feixisme entés com a odi a la diferencia (sigui de raça, cultura, creença, origen, nació, sexe, sexualitat, etc.) The Talons of Weng_Chiang.

A la próxima entrega del Doctor Who analitzarem les següents temporades de Tom Baker com a Doctor Who!

Enllaços Relacionats:

No m'hauria cregut mai...

2011-11-24T08:01:00.000+01:00

No m'hauria cregut mai
que arribat a la vellesa
fos possible d'estar sol.
Em temia una gentada.

Certituds Immediates

Miquel Bauçà

Empúries

Hard-Fi Give It Up (Live At Xfm 23/08/2011)

2011-11-21T22:30:00.000+01:00

Malaurat

2011-11-09T22:55:00.000+01:00

Malaurat, gran fill de puta,
que no saps que tens cervell.
Infidel, jo et cremaria,
com la Inquisició.
Què hi fas damunt la Terra?

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Empúries

La web m'ha perjudicat

2011-11-03T22:15:00.000+01:00

- La web m'ha perjudicat
i em fa vergonya dir-ho,
car és forma de progrés.
- Com ha estat? - De dues formes:
tu saps que uso molt software
i els fabricants, astuts,
per defecte del producte,
em desvien per no res
a la xarxa. Més valdria
més responsabilitat.
Fan com un de per Terrassa
que inclou dins els mitjons
el nom d'una cosidora,
car ja veu que estan mal fets.
I de l'altra: veig que augmenta
molt la gregarietat,
que no necessita estímuls.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Empúries

La Motivació

2011-11-02T07:57:00.000+01:00

Si tot fos més divertit, el món rodaria millor... Marketing!

Contrex - Ma Contrexpérience - 97s from Marcel on Vimeo.

La pau espiritual

2011-10-27T15:19:00.001+02:00

La pau espiritual...
Quina grossa cabotada...!
Pels qui estimen de debò
el cervell, de cap manera
pot haver-hi treva o pau.
Sempre són muntanyes russes.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Empúries

Cortometraje: Que quiere decir virgen.(original) what's virgin mean! Sub...

2011-10-26T00:23:00.000+02:00

Doctor Who (XI) - El tercer doctor (Jon Pertwee) - Part II

2011-10-14T15:38:00.000+02:00

Continuació d'aquest apunt: Doctor Who (X) - El tercer doctor (Jon Pertwee) - Part I

Després de dos anys de Doctor Who en color, les coses no podien anar millor. Les audiències havien revifat. I la parella formada per Jon Pertwee i Katy Manning com el Tercer Doctor i Jo Grant, tenia una sincera i agradable química que feia que tot funcionés molt bé.

Al mateix temps, el Doctor, així com Sherlock Holmes, tenia en el Mestre (The Master) la seva némesi ideal. El seu propi Moriarty. I tot que per a mi les seves aparicions eren massa freqüents i de vegades poc originals, sí que tenia un fort atractiu en bona part pel carisma de l'actor que l'encarnava, Roger Delgado.

Finalment, la familia formada pels actors més o menys freqüents que interpretaven els membres regulars de UNIT (el Brigadier Lethbridge-Steward, el Sargent Benton, i el Capità Yates) propiciaven un formidable ambient laboral per tot l'equip...

1972 - Temporada nou

Day of the Daleks: (el Dia dels Daleks) Sempre es recomanable començar una temporada amb un bon ganxo. I quin millor ganxo que l'arxi-enemic del Doctor: els Daleks. Els inhumans Daleks no apareixien a la sèrie des de 1967. Ara, 5 anys després, la inauguració de la novena temporada era la oportunitat ideal pel retorn dels Daleks. Un retorn que suposaria la primera aventura amb els Daleks en color. Un escamot del segle 22 apareix al segle 20 per tal d'eliminar un polític al que acusen de boicotejar una important reunió per evitar la 3a Guerra Mundial... Una guerra que resultava d'interés per als malvats Daleks. Aquesta història introdueix els Ogrons com a raça primitiva
The Curse of Peladon: la maledicció de Peladon suposa la primera visita del Doctor a Peladon, un planeta poc avançat però molt ric en minerals. La Federació Galàctica està estudiant la posibilitat de permetre la seva entrada a la Federació, mentres el planeta es debat entre els progressites favorables i els conservadors i tradicionalistes que argumenten que obrir les fronteres als aliens posarà en perill la seva cultura i la seva independència. Destaca la presència dels Ice Warriors, o Guerrers dels Gel, uns reptils d'origen marcià, que eren habitualment enemics del Doctor però en aquesta ocasió mostren el seu cantó més pacífic.
The Sea Devils: (els dimonis del mar) uns estranys fenòmens provoquen la desaparició de diversos vaixells en una zona molt propera al lloc on el Mestre (o l'Amo) (The Master) és presoner. El Doctor no trigará en descobrir que uns parents dels reptils-humanoides Silurians, tenen la intenció de reclamar la seva autoritat sobre el planeta Terra, el qual ocupaven abans del domini dels Homo Sapiens. Al igual que els Silurians, s'havien hivernat mitjançant una sofisticada tecnologia... I ara el Master (l'Amo) els ajudava a reviure pels seus malvats propòsits...
A la següent aventura, el Doctor i Jo Grant són enviats a una missió pels Senyors del Temps (Time Lords) a una base espaial que orbita al voltant del planeta Solos. The Mutants. (Els Mutants). L'acció succeeix en el futur, en un futur en el que l'imperi terrestre comença a afeblir-se i está disposat a donar la independencia a alguns dels planetes-colònia. I Solos és un d'aquests planetes, que inhabitable pels humans està poblat per uns éssers humanoides que están patint una greu mutació... Podrà el Doctor complir la missió?
Per tancar la temporada novena, el Doctor, Jo Grant i els amics d'UNIT s'han d'enfrontar a una nova amenaça de dimensions insospitades, doncs el malvat Amo (The Master) té la intenció de reviure Cronos, el monstre del temps. The Time Monster.

1972/1973 - Temporada 10

The Three Doctors: reunir els tres doctors era la millor manera de matar dos ocells d'un tret: celebrar el desé aniversari de la série i alhora servir de big bang per a la desena temporada. Els Senyors del Temps es veuen atacats per un poderós enemic, que els posa contra les cordes. Omega. Això els forçarà a prendre mesures dràstiques, com transgredir una de les lleis del temps, que impedeix que un senyor del temps es creui amb el seu jo del passat. Així consegueixen que les encarnacions dels tres doctors (William Hartnell, Patrick Throughton i Jon Pertwee) treballin en equip per vèncer Omega.
Carnival of Monsters: Carnaval de Monstres es l'espectacle que dos artistes trotamons (i mai millor dit) porten a un planeta altament burocratitzat (Inter Minor) per tal de fer el seu espectacle. El que ningú espera son revolucions, conspiracions, i que la TARDIS del Doctor es materialitzés a dins la màquina del Carnaval de Monstres, una màquina que està prohibida per les lleis intergalàctiques, ja que conté empresonats éssers vius en contra de la seva voluntat.
Les dues següents aventures del Doctor conformen una trama doble que rep el nom conjunt de Dalek War. La primera és Frontier in Space: la pau entre la Terra i Draconia es troba en una situació molt delicada. Uns i altres diuen ser atacats per l'altra part. Contínues violacions d'una i altra banda de la frontera espacial semblen succeir-se però una i altra banda neguen ser-ne els responsables. El doctor sospita que potser una tercera força s'amaga darrera els esdeveniments... Els Ogrons, el Mestre (Master) i els Daleks?
La segona part de Dalek War és Planet of the Daleks. Spiridon es un planeta habitat per uns éssers invisibles. I els Daleks estan investigant el secret de la invisibilitat per aumentar el seu poder. Mentrestant els enemics naturals dels Daleks, els Thals, es preparen per atacar el centre per tal d'impedir que els Daleks aumentin la seva força. El Doctor i Jo Grant arriben a Spiridon després de frustrar els plans de guerra entre la Terra i Draconia per ajudar als Thals i als Spiridons.
The Green Death, o la Mort Verda, es l'aventura més melancòlica i trista de les series clàssiques de Doctor Who que jo he vist. El motiu? El sentit comiat de Jo Grant, que deixa la sèrie en aquesta ocasió, deprés d'enfrontar-se a "El Jefe" d'una empresa química, sospitosa de causar l'aparició d'una extranya infecció i d'uns espantosos cucs gegants.

1973/1974 - Temporada 12

The Time Warrior: per la nova temporada calia un nou reclam. I en El Guerrer del Temps en tenim dos. Una, la primera aparició d'un Sontaran, un dels enemics recurrents del Doctor. Un enemic que té molt caràcter. L'altre reclam era la presentació de la nova companya del doctor, la brava Sarah Jane Smith, interpretada per Elisabeth Sladen, actriu que ha mort recentment víctima d'un càncer. Sarah Jane Smith és un personatge molt important a la història de la serie. SJS es una dona forta, valenta, professional. SJS es la primera vegada que de forma sincera, l'acompanyant del doctor va una mica més enllà de la simple comparsa que només servia per a ficar al Doctor en embolics, o de mitjà per explicar a la jove audiència el que estava passant a cada moment. Així els dos, involuntàriament acabaran treballant junts per rescatar un grup de científics que han sigut segrestats i transportats 200 anys enrera en el temps, alhora que eviten que la història de la humanitat canviés dràsticament.

Invasion of the Dinosaurs: Aquesta aventura del doctor encara no ha estat publicada en DVD. Està prevista pel Gener de 2012.
Death to the Daleks: Aquesta aventura tampoc ha estat publicada en DVD. Segurament sortirà al 2013, però res no està confirmat ara mateix.
The Monster of Peladon: el Doctor retorna a Peladon a fer una visita al seu vell amic, però es troba que el rei de Peladon ha mort, i que el Planeta es troba de nou dividit en una lluita de classes. Mentre els nobles están traient tot el profit de la venda dels minerals del planeta a la Federació, els miners només en treuen més feina sense veure cap benefici. La situació es veu agreujada per la manipulació d'un agent secret, que pretén apoderar-se del control del Planeta. Els Ice Warriors retornen al seu perfil malvat, però el Doctor, una llegenda a Peladon, és la persona perfecta per tal de frustrar els plans dels conspiradors.
Planet of the Spiders: havia arribat l'hora de que el Doctor canviés de cara de nou. El final del Tercer Doctor. Després de l'abandonament de Katy Manning (actriu que interpretava Jo Grant) i de la mort inesperada de Roger Delgado (intèrpret de The Master), Jon Pertwee va decidir sumar-se pacíficament al canvi. Potser ja no era el mateix. A més el productor Barry Letts i Terrance Dicks, editor de guions, també abandonaven la serie al final de la temporada. Tot cridava a un canvi. I el comiat de Jon Pertwee com el doctor el porta de nou a Metebilis 3, un planeta que ha tingut molta presència al llarg dels últims episodis.... I on el Doctor s'haurà d'enfrontar a una civilització d'aranyes gegants molt poderoses.

El relleu de Jon Pertwee el pendria Tom Baker, fins ara, el Doctor que més temporades ha encarant el personatge de Doctor Who (set).

Enllaços Relacionats:

Doctor Who (X) - Doctor Who (X) - El tercer doctor (Jon Pertwee) - Part I

12 de Octubre

2011-10-12T22:29:00.003+02:00

Madrid. 12 Octubre.

30º

Y después pienso: "El calentamiento global no existe!"

En principi

2011-10-12T12:52:00.000+02:00

En principi, d'un humà
cal pensar que és idiota
o dolent. Potser, millor:
que practica ambdues coses.
Si després no ho sembla tant,
costa poc rectificar-se.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Empúries - Narrativa

Conference Call

2011-10-11T08:03:00.000+02:00

Dia movido en el trabajo.

Un proyecto enorme de mi empresa consultora internacional (tecnología punta) para una de las principales operadoras telco del país.

De repente se escala un problema importante. Tengo al teléfono a un elemento importante del trabajo. Pero el problema va más allá de lo que pensába... Hay que involucrar a otro departamento. Hablo con la jefa del departamento. A su vez ella tiene que llamar a un miembro de su equipo que está en Bilbao o por ahí.

Con lo que tuvimos que montar una call con la última tecnología para ponerlos en contacto.

Reflexió

2011-10-10T07:10:00.000+02:00

Tot camí et porta a algún lloc,
tu només has d'arribar-hi.

Joan Genís

Merodeador a Felanitx

2011-10-09T12:38:00.000+02:00

Fa dos anys Merodeador va fer una visita per Mallorca...

Evidentment el vaig passejar una mica.

I no podia faltar una visita al puig de Sant Salvador a Felanitx.

En qualsevol cas l'home ara ha emigrat a Suissa per exercir l'arquitectura a aquell país.

El trobaré a faltar...

De fet l'hauré de visitar tan aviat com em sigui possible.

Foto Artística? - II

2011-10-08T08:28:00.000+02:00

Foto Artística? - I

2011-10-06T07:14:00.000+02:00

El lado oscuro de Madrid

2011-10-04T19:51:00.000+02:00

Muchos no lo aceptan. Muchos lo niegan. Y muchos más todavía, dirán que esto que voy a mostrar es falso o que lo he hecho yo mismo.

Es muy fácil negar lo que se tiene delante de las narices.

Yo sólo muestro las fotos que saqué hace dos años, en 2009, en el Leroy Merlin de San Sebastián de los Reyes. Yo me acababa de comprar un piso en Madrid y estaba amueblándolo, y preparándolo para que fuera habitable. A este centro comercial fui con mi madre. Todo transcurrió de forma tranquila. Era Noviembre/Diciembre 2009. Me llamó la atención, de lejos esta estampita pre-navideña. Un cristal con un enorme Bienvenidos en castellano. Y debajo una serie de traducciones dando la bienvenida en diferentes lenguas. De lejos todo estaba precioso. Hasta me ilusionó ver que también estaba en Euskera y en Catalán!!!!! Me sentí en ese momento muy orgulloso. Pensé: el país está madurando.

Claro que no puedo ocultar mi sorpresa cuando me fijé en un hecho muy curioso. Justamente los mensajes de bienvenida en Euskera y Catalán estaban tachados con bolígrafo! Todo un gesto que no precisa de más comentarios. Alemanes bienvenidos. Israelís bienvenidos. Árabes bienvenidos. Griegos, Rusos, Portugueses, Italianos, todos bienvenidos... No, todos no. Catalanes y Vascos no.

Las imágenes hablan por si solas. Pero después somos los catalanes y los vascos los excluyentes... Los intolerantes... Es más fácil ver la paja en el ojo ajeno.

No lo he publicado antes porque creía que era negativo para mi interés real, que es el de buscar puntos en común, encontrar el entendimiento... Empatía. Comprensión. Pero estos últimos años en mi entorno laboral he recibido tantas muestras de negación, de condescendencia, de negatividad injustificada... Que creo que estas cosas deben salir a la luz, para que se tenga en cuenta algo muy importante.

Hay catalanes, hay vascos, hay gente de todos lados que es fascista, intolerante, racista, machista...
Pero como diría M. Cipolla el porcentaje es constante en todas las sociedades y estratos sociales.

Moraleja: en todos los ojos entran pajas. Lo constructivo es buscar el entendimiento, la empatía y la comprensión. En pocas palabras: escuchar y aprender en vez de creer que sólo existe una visión correcta y esa es la nuestra.

Un matí blanc a Madrid (2009)

2011-10-03T07:18:00.000+02:00

Realment la neu té un element nostalgico-melancòlic que m'atreu considerablement.

Com t'estimes més la tele?

2011-10-02T08:30:00.000+02:00

- Com t'estimes més, la tele?

- Sense so. Enriqueix més.
Déu just parla amb les imatges,
i en té prou i més que prou.
Si parlés o fes discursos,
just seria un parisenc.
Ni sa mare no el creuria.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Editorial Empúries

Principio del email repetitivo

2011-09-30T07:26:00.000+02:00

No por mucho reenviar
se resuelve más temprano.

Versión 2:

No por mucho reenviar
te contestan más temprano.

Sabiduría popular laboral

Història d'un creuer: Fiords Noruecs (Part VII - Final)

2011-09-29T07:13:00.000+02:00

El final arribava... O ja havia arribat. No ho sé.

Després d'uns dies d'activitat intensa arribava un dia de navegació...

El dia que deixàvem Geiranger el més impactant va ser que a la 1 de la nit encara era realment de dia. Si no mireu-ho a la foto.

I aquesta vista seria tot el que veuríem tot el dia.
Però això tampoc és tan horrible... varem descansar, relaxar-nos. Viure una altra perspectiva de les vacances: no fer res... I clar, preparar-nos per a l'últim esdeveniment preparat pels creuers: el sopar de gala.

Com ja vaig dir al primer capítol d'aquesta aventura, els sopars eren un ritual fix, ja que compartiem sempre la mateixa taula amb el mateix grup de persones...

A la foto podeu veure el variat grup amb vestits de gala. La veritat és que varem riure molt tots plegats.

Els sopars, inclosos al preu del creuer (excepte les begudes) eren bons i interessants. I aquest en concret era el sopar de gala: havíem d'anar mudats. I els cambrers varen fer una autència exhibició servint els plats... Amb complexes coreografies preparades i assatjades. Nosaltres teníem el nostre propi cambrer...

El més impressionant va ser sense cap dubte el postre: un curiós souflé flammant... Mai millor dit!

El dia següent seria una dia de comiats, i de retorns...
L'arribada a Copenhague tenia un regust de final... Però el que més greu ens sabia es haver passat per una ciutat com Copenhague sense haver-la pogut visitar. Clar a la meva amiga li era igual... Ella ja hi havia estat de petita... Però a mi em feia molta ràbia...

El primer que se'ns va ocòrrer va ser mirar si alguna de les excursions ens anava bé, d'horaris i de que ens oferís la possibilitat d'apropar-nos a l'aeroport... Però no n'hi havia cap de compatible... L'hora del nostre avió era horrible... Eren les 9 del matí i fins les 16 no sortia l'avió o alguna cosa semblant. Molt de temps per trescar però pocs recursos.

A la fi aconseguírem pensar. Anàrem a l'aeroport amb l'autobús dels creuers. Facturàrem l'equipatge. Obtinguèrem les tarjetes d'embarcament. I agafarem els tapins i partirem cap al centre de la ciutat en transport públic (metro).

Mesuràrem el temps emprat pel trajecte en metro per tal de saber a quina hora havíem de partir per anar bé de temps. I amb un mapa de la ciutat que aconseguírem a l'aeroport, ens marcàrem un fantàstic itinerari...

I així a les 10 ja estàvem trescant Copenhague... Kobenhavn.
La primera parada va ser el City Hall o Radhus. Aquest edifici inaugurat a inicis del segle XX es la seu del Consell Municipal i de l'Ajuntament de la ciutat.

Varem continuar en nostre passeig i un majestuós edifici cridà la meva atenció: la Ny Calsberg Glyptotek, un museu fundat pel fill del responsable de Calsberg (la cervesa). No teniem temps per visitar aquest museu d'art. Pero l'edifici es molt atractiu... Pel meu gust és clar!

Caminant caminant pels carrers d'aquesta peculiar ciutat em cridà l'atenció el jardí d'un edifici no especialment atractiu tot i la seva pinta d'edifici majestuós, històric i important. D'aquí que fes aquesta fotografia... Fins a descobrir un temps més tard que es tractava del Museu Jueu Danés de Copenhaguen...
La veritat és que l'arquitectura de la ciutat es una barreja molt cuidada i equilibrada d'arquitectura antiga i tradicional barrejada amb alguns edificis d'arquitectura puntera contemporànea... Però per alguna raó jo em vaig sentir més atret aquell dia per captar els edificis més històrics... Clar que em va quedar una clara i senzilla sensació de que tornaré aviat a Copenhaguen.

Un altre edifici que em va cridar l'atenció és l'edifici de la vella borsa de la capital danesa (The Old Stock Exchange). Un altre edifici amb molta personalitat, imponent i molt 'danés'. (És del segle XVII)

Un altre edifici molt característic de la ciutat és l'Esglèsia del Nostre Salvador (Church of our Saviour) que, al igual que la vella borsa, destaca per la seva torreta puntiaguda (això sí, amb un estil completament diferent del barroc edifici capitalista).

Com no podia ser d'altra manera, també passejàrem per Nyhavn, la marina del Copenhague del segle XVII. Un colorit passeig amb velers i barques de tot tipus (però sempre amb molta classe) atracats complementant de forma extraordinaria la vista. Un lloc ideal per prendre's un gelat i descobrir que els danesos poden tenir gustos peculiars pel que fa als dolços.

El següent edifici que cridà la meva atenció fou l'Esglèsia de Marbre també coneguda com Friederiks-kirken (o Frederick's Church), prou coneguda per la seva imponent torre de marbre coronada per una volta enorme.

També tinguèrem temps de passar, en el nostre passeig, pel costat de la font de Gefion, de la que els danesos en presumeixen anomenant-la "la Fontana di Trevi" danesa. Sense desmerèixer res, més aviat jo l'anomenaría "la Cibeles" danesa. I no és per ofendre!.

La Sireneta! La estàtua més famosa de la ciutat també va rebre una visita per part nostra... I he de reconèixer que va ser la caminada més llarga del dia... Un di amarcat per la enorme caminada que varem fer... Acabarem amb les cames destrossades! A l'avió dormirem com bebés després del rot.

Encara no he decidit quina estàtua és més emblemàtica, aquesta o el Manneken Pis belga.

El darrer passeig del dia abans d'agafar el metro cap a l'aeroport ens va portar al curiós Kastellet, una de les fortificacions més ben conservades del Nort d'Europa. Del castellet el que més il·lusió em va fer va ser el molí (tan del nort) que d'alguna manera semblava que ens deia adéu amb les seves aspes, sabedor insconscient de que en qüestió de dues hores seríem en un avió camí de Barcelona...

Un cop a Barcelona, hi passaria una nit i agafaria un altre avió que em portaria a Madrid de nou. No sense deixar enrera la sensació d'haver invertit uns diners de forma espléndida, en un dels millors viatges de la meva vida adulta.

Història d'un creuer: Fiords Noruecs (Part VI - Hellesylt / Geiranger)

2011-09-28T13:09:00.000+02:00

Poc a poc el nostre viatge-aventura estava arribant a la seva fi. Els dos darrers ports havíen estat realment fantàstics... Plens de paisatges impactants, i d'activitats entretengudes i divertides. I és que de vegades mola ser un 'borrego' més... No haver de pensar, d'estar pendent de les coses. De vegades mola.

La nostra següent escala era certament curiosa. Haviem de desembarcar a Hellesylt. i mentre nosaltres ens dedicàvem a fer les nostres excursions, el creuer marxava cap a Geiranger per a recollir-nos allà.

Fa una mica d'impressió pensar que el vaixell es mou mentres tu vas d'excursió. I si li passa alguna cosa a l'autobús i no podem arribar al destí? Tanmateix la gràcia de les excursions oficials... Que tenen més garanties d'estar pendent de tu que si es tracta d'una excursió pel teu compte.

Hellesylt ens rebé amb bon temps. El sol, acompanyat d'algun núvol solitari ens oferien vistes dignes de postals... On les ombres dels núvols formen part d'una posada en escena involuntària de la natura.

En aquesta ocasió, el minúscul port de Hellesylt no disposava d'un calat suficient per a que atraqués. Per tant desembarcàrem en petites barcasses en grups petits en diferent ordre segons la excursió escollida. Un cop al port, comprovàrem la inmensitat del paratge tot comparant la petitesa del nostre inmens creuer a dins les aigues de l'impactant Sunnylvsfjord.

En aquesta ocasió ens resultà facilíssim escollir la excursió que voliem realitzar: la visita al glaciar de Briksdal.

Diu el poema de Kavafis "Viatge a Ítaca" que en tot viatge el destí és el menys important. Que la major riquesa es allò que aprens en el camí. Evidentment visitar un glaciar és quelcom únic, però certament, el camí ens deixà imatges també impactants i formidables. Com rierols...

Llacs...

De cop l'autocar s'aturà a un pàrquing d'una atracció turística i ens deixà baixar. Per arribar al nostre nou destí calia caminar.

A la foto podeu veure que no estavem precisament al costat del nostre destí: el glaciar de Briksdal.
Un glacial (wikipedia) es una capa de gel molt gruixuda que es forma a la superfície terrestre per l'acumulació de quantitats enormes de neu per períodes molt llargs de temps. La quantitat de neu caiguda excedeix a la que es fon, i després, pel pes de la mateixa, les capes inferiors es feren compactes i es formaren les gran masses de gel. En l'actualitat, els glacials representen una superfície de més de 10 millons de km2 , dels que la majoría es troben en els pols. La resta, com el de Briksdale es troben repartits a les muntanyes.

El glacial de Briksdal es un dels glaciars més accessibles i més coneguts braços del glacial de Jostedal.
Així que varem partir caminant pel camí indicat. I a la primera de canvi vaig trobar la ocasió perfecta! Per seguir amb la costum adquirida recentment vaig aprofitar a la primera de canvi per posar els peus en remull... I us puc jurar que l'aigua era realment fredíssima! Venia del mateix glaciar així que ja us ho podeu imaginar.
A la primera foto a sobre la meva espatlla es pot veure el glaciar...

Potser en aquesta foto es pot apreciar molt millor.

Jo.

Els peus en remull.

I al fons el blanc del glaciar guaitant sobre el llom de la muntanya.

De nou els paisatges eren espectaculars. Barrejant verds, blancs, marrons i grisos amb blaus... Un vertader orgasme de colors.

I així de mica en mica anarem pujant i apropant-nos al famós glaciar.

La massa de gel compacte es vertaderament impactant.

Encara que a la foto pugui semblar petit, la veritat és que és realment inmens.

I a la següent oportunitat vaig tornar a remullar-me els peus en aigua realment congelada...

Eventualment, ja havíem arribat al nostre destí.... La baixada va ser força més sencilla que no pas la pujada. I així varem tornar a pujar a l'autobús que servilment ens portaría al nostre següent destí.

El nostre proper destí no era altre que el mont Dalsnibba.

Si fa bon temps, el mont Dalsnibba ofereix una impactant panorámica de Geiranger, el lloc on es suposa que està fondejat el creuer esperant que els seus passatgers retornin paulatinament de les seves excursions.

Però per desgràcia... No feia massa bon temps...

Les perspectives que anavem captant pel camí ja ens indicaven que la vista no ens depararia grans sorpreses.

Aixó si... la neu cada vegada s'anava fent més freqüent. Com aquest bloc de gel que tot i ser Juliol encara surava a la deriva...

Com es podia preveure la vista un cop a la cima del Dalsnibba no era especialment esperançadora.
Vaja que no es veia absolutament res.
La veritat és que fins ara el clima s'havia portat molt bé amb el nostre viatge... Era previsible que en qualsevol moment la sort ens donés l'esquena.

Per sort aquests operadors turístics se les saben totes per tenir contents als clients... I es veu que quan el clima tapa el mont Dalsnibba, hi ha un mirador uns kilómetres més avall que sol quedar per sota els núvols. I des d'aquests vàrem poder veure una magnífica vista panorámica de Geiranger on, per la nostra tranquil·litat, el nostre creuer allà estava... Fondejat. Esperant-nos.

En realitat a mi no m'agrada massa sortir a les fotos. I clar sempre hi haurà algú que dirà... Segur que les fotos les ha agafat d'internet i ell no hi ha anat no al viatge... La foto següent crec que esborra qualsevol dubte que hi pugui haver...

Amb aquestes que l'autobús ens tornà al port, i despres de fer un petit tomb, ens tornàren a embarcar amb les barcasses que ens havíen desembarcat. Els ànims lleugerament afectats per la cruel sensació d'estar acabant un formidable viatge... Ara només quedava un dia senser de navegació camí a Copenhague.

Però deixarem aquests darrers detalls per a l'últim capítol d'aquesta aventura...

errors

2011-09-27T13:16:00.000+02:00

- Com és que has fets tants errors,
al llarg de la teva vida?
- Realment no són errors:
són l'impost que es paga a compte
per tornar inteligents.
Si no els fas, ets idiota.
És la regla universal,
a què tots hem de sotmetre'ns

Certituts Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Editorial Empúries

Fête

2011-09-26T07:57:00.000+02:00

Feu d'artifice en acier
Qu'il est charmant cet éclairage
    Artifice d'artificier
Mêler quelque grâce au courage

Deux fusants
Rose éclatement
Comme deux seins que l'on dégrafe
Tendent leurs bouts insolemment
IL SUT AIMER
                    quelle épitaphe

Un poète dans la forêt
Regarde avec indifférence
     Son revolver au cran d'arrêt
Des roses mourir d'espérance

Il songe aux roses de Saadi
Et soudain sa tête se penche
Car une rose lui redit
La molle courbe d'une hanche

L'air est plein d'une terrible alcool
Filtré des étoiles mi-closes
Les obus caressent le mol
Parfum nocturne où tu reposes
     Mortification des roses

Fête - Calligrammes

Guillaume Apollinaire - Gallimard

Gaspar Hauser núm. 2

2011-09-25T07:23:00.000+02:00

Que cadascú, a partir dels divuit anys,
es deixi créixer els cabells durant dos anys,
es deixi créixer la barba durant cinc anys,
es deixi créixer les ungles durant set anys,
abans de dir salvatge a un home
i abans de dir salvatge a un salvatge.
Que cadascú sigui titular de la seva vida.
Qué cadascú sigui aguantat just pels seus dos-cents ossos.
Qué cadascú visqui sense demanar permís per a viure.
Qué cadascú, si no fa comptes de tenir un fill,
faci l’amor amb qui sigui, sia pr la geogfrafia que sia,
abans de dir home a un salvatge
i abans de dir salvatge a un salvatge.
Qué cadascú aboqui l’odi damunt tothom qui odia.
Qué cadascú defensi just el que li és rendable.
Qué cadascú sigui el seu propi emperador.
Qué cadascú decideixi fins quan ha de durar la pau,
abans de dir home a un salvatge
i abans de dir salvatge a una salvatge.
Que, quan et moris d’amor, t’hagis de casar.
Que, per a poder viure, t’hagis de fer una assegurança
[de vida
Que, quan tinguis set d’aigua, et facin fer un clot.
Que, quan siguis lliure, hi hagi un bombardeig.
Que, quan a l’hivern et vegin nu, et donin un tassó [d’aigua.
Que, quan demanis notícies, t’enterrin.
Que, del pa, just en coneguis el forner,
si dius home a un salvatge
i si diu salvatge a un salvatge.
Que ningú no digui “l’altre” a un altre.
Que ningú no digui “jo” al seu nom.
Que ningú no posi el sue nom sota un acte que li han [obligat a fer.
Que ningú no digui “seu” al seu amo.
Que ningú no digui “meu” al seu amor.
Que ningú no digui “teu” al seu amor.
Que ningú no digui “pare” a ningú.
Que tothom digui “mare” a la seva mare,
abans de dir salvatge a un home
i abans de dir salvatge a un salvatge.
Cap moble no té permís per a tenir pols.
Cap home no està autoritzat per a deixar de ser la bellesa.
Ningú no està autoritzat per a no tenir autoritat pròpia.
Cap abric no té permís per a prescindir d’un sol botó.
Cap home no és tan indigne com per a aguantarse [recolzat en un altre
Ningú no té permís per a semblar un altre.
Tothom és prou documentat com per a poder anar [indocumentat.
Ningú no té permís per a creure que sigui veritat
el que un carnet d’identitat diu d’una persona.
Cap home no està autoritzat per a dir “llibertat” a la seva [llibertat.
Ningú no té permís per a encendre un ciri quan fa sol.
Tothom està obligat a dir que la creu és un instrument de [tortura.
i a no dir home a un salvatge
i sobretot a no dir salvatge a un salvatge.

Blai Bonet

De Els fets

História d'un creuer: Fiords Noruecs (Part V - Flaam)

2011-09-24T12:30:00.000+02:00

A les 8 del matí, amb una mica de son i en ple éxtasi del viatge descobríem aquest paisatge tan aterridor. Ens despertavem en un creuer enorme enmig d'un estret fiord de Noruega.

El temps no era ideal. Però no desmereixia gens. Jo soc d'aquests que sap veure la bellesa dels blancs i grisos d'un dia ennuvolat... Sobretot si estic a un paratge d'insomni com aquest.

El que realment feia por es veure que estavem completament enrevoltats per les parets enormes dels fiords. Sense veure una sortida a mar oberta en cap moment. I navegant endins, mentre el fiord que navegavem anava tornant més i més estret.

A les 9 arrivabem a Flaam o Flöm o Flåm... Un llogaret de només 500 habitants situat al Aurlandsfjorden, que és un braç del Sognefjord o Fiord de Sogne, el segon fiord més gran del món.

Vista de Flaam des del creuer

El paratge no podia ser més especta-cular... Alts turons envoltant el fiord, decorats per cascades i verds boscatges. Petites casetes precioses i perfectament integrades amb l'entorn.

I puntualment alguna resta de neu que encara no ha decidit fondre's tot i ser ja al juliol.

La combinació de tots aquests elements es fusiona d'una forma tan espectacular com es mostra en aquesta foto.

En aquesta ocasió la excursió que varem elegir tenia un nom com "En tren a la descoberta dels paisatges noruecs". La veritat és que el nom no acaba de ser una joia del márketing. Encara no havíem baixat de l'embarcació i ja estavem flipant amb els paisatges. Què dic! Portàvem ja un parell de dies flipant amb els paisatges. I tren... què vols que et digui, he pujat a molts. Però de totes les excursions era la que més atractiva ens resultava.

L'itinerari tenia dues parts. La primera, en autobús i la segona, combinant dos trens.

El trajecte en autobús ens anava deixant, de mica en mica, vistes espectaculars... Flaam es famós per estar situat a una vall, la vall de Flaam, com es pot veure a les fotografies.

L'indret es un paradís de catarates, cascades o com es vulgui que es diguin...

Clar que a l'hivern no crec que el lloc sigui tan increible com a l'estiu... Almenys per a un mallorquí com jo, amant de la calor i de les temperatures raonables.

Pero al Juliol la temperatura es increiblement suau (tirant a freda) i la vegetació és espesa, d'un verd intens que fon els nervis fins a acabar amb l'últim bri d'estrés.

L'excursió amb autobús va tenir una primera parada per veure d'aprop (i fotografiar, com no podia ser d'altra manera) una de les principals atraccions de la zona: les 'famoses' catarates Twinde, nom que prové d'una antiga paraula Noruega que significa doble.

Com ja relatava a l'apunt anterior d'aquesta serie sobre els Fiords Noruecs, el dia anterior se m'havia passat pel cap la idea de posar els peus en remull a tots els llocs on es pogués. I a aquesta parada l'ocasió era inmillorable.

Després de la parada per remullarme a les catarates Twinde, seguírem el nostre trajecte en autobús fins a l'estació del famós tren de la vall de Flaam, que arriben fins a 867 metres per sobre del nivell del mar durant 20 kilòmetres del seu recorregut. A l'estació de Mydral canviàrem de tren i pujàrem en un altre d'aspecte més tradicional (que és el que de fet ens portava de tornada al port de Flaam).

Els paisatges d'aquests recorreguts...

En la mateixa tónica...

Aquest segon tren tenía una aturada técnica per admirar (i, de nou, fotografiar) una altra cataracta impactant de la zona: la cascada de Kjosfossen... Una cataracta de la que tinc video! (Uns 9 segons:

)

Després de la cataracta pujàrem de nou al tren que finalment ens retornaria al port i al creuer.

Mentre pujàvem al vaixell tots els passatgers, i el vaixell salpava, el temps va anar empitjorant... Tot i que això no va ser excusa per al·lucinar de nou amb l'increible sensació de navegar pel l'enorme fiord de Sogne... Amb la constant sensació que el nostre destí estava a sobre les parets d'aquest increible fenòmen de la natura...

Pero malgrat el clima i la sensació, el temps de navegació va proporcionar una visió del paisatge completament diferent al que havíem vist durant el dia i també molt interessant, clar que molt més nostàlgica. però en qualsevol cas, la imatge final que un recorda de Flaam es aquesta:

Continuará : Hellesylt / Geiranger

Blocs de fotografia

2011-09-23T07:10:00.000+02:00

Navegant pels núvols, he atracat fortuïtament a aquestes webs d'un amant de la fotografia.

Com que les fotos m'han agradat, he decidit compartir aquí els enllaços per si us hi voleu donar un tomb.

http://lallumdejanus.blogspot.com/
http://lallumdejanus.aminus3.com/

Son del mateix autor però les característiques i els continguts d'un i altre són prou diferents.

Que els disfruteu!

Història d'un creuer: Fiords Noruecs (Part IV - Stavanger)

2011-09-22T08:36:00.000+02:00

El dia 07 de Juliol de 2009 a les 12 del matí l'immens hotel flotant de MSC on estàvem instal·lats després de 4 dies arribava a Stavanger,

Ver mapa más grande

Sense cap dubte, Stavanger era la primera aturada realment interessant del nostre viatge. I en aquesta ocasió ens havíem inscrit a l'excursió més llarga de totes, i que alhora era la més interessant: un passeig en barca pel Fiord de Lyse (Lysefjord) que significa Fiord Clar i que és realment fantàstic. En aquest apunt seré més escuet ja que crec que les imatges parlen per si soles.

És impressionant, no creieu?

A més d'aquests paisatges espléndids, hom hi pot veure la petjada de l'home, com aquest pont que permet que els vehicles creuin el fiord.

O fenòmens naturals com aquesta olla fruit de l'erosió provocada per una roca atrapada en un recipient natural de pedra. Al llarg del temps la roca, i el gel, i l'aigua... Tot plegat va anar rosegant la roca amb aquesta forma d'olla que hom pot apreciar a la fotografia (abaix a la dreta encara es pot veure la roca que possiblement va produïr aquest fenòmen).

Això sí, tot envoltat per una intensa vegetació que combina a la perfecció amb les tonalitats grises de la roca.

El nostre tour incluía una aturada per degustar els típics Waffles noruecs a un encantador paratge a la riba del Fiord amb unes vistes com aquesta.

I aquí vaig començar amb un repte: posar els peus en remull a tota aigua que es posés a tir. I l'aigua del Fjord de Lyse va ser a primera.

Tot són aficions. ;)
I em podeu creure! No feia calor! Si no mirau-me! Anava amb màniga llarga!

Una altra de les atraccions més famoses és la roca del púlpito (Preikestolen), un cortado espectacular que hay sobre el fiordo de Lyse, un mirador natural cuya forma recuerda a los púlpitos que hay en las iglesias, de ahí su nombre. En su punto más alto es una caída libre directa sobre el fiordo de 604 m.

En un paratge així no pot faltar un salt d'aigua, i els simpátics guies del tour 'tourístic' en barca es varen apropar a un d'aquests salts d'aigua (el de la foto) amb l'objectiu de agafar-ne un parell de litres amb un recipient especial i oferir a tots els passatgers uan degustació d'aigua natural 'noruega'.

L'atracció inesperada del dia va ser l'aparició d'un parell de foques d'aigua dolça (o nútries, encara no ho sé molt bé, no em va quedar clar). Encara que a la fotografia no s'hi veu clar, n'hi havia dues, presumiblement mare i fill.

La nostra última parada abans d'iniciar el retorn a la nostra nau, va ser portar un parell de branques d'un arbre concret (un menjar exquisit, es veu) a un parell de cabres monteses que s'han convertit en una atracció molt peculiar. Elles tenen la dura tasca de ser una atracció turística que viu de les branques que els operadors de les barques agafan especialment per a elles i així satisfer als seus passatgers. Un negoci rodó per a tots.

El trajecte de tornada fins al creuer ens va deixar més de 50 fotografies impressionants, de les quals n'he seleccionat algunes que expressen la sensació d'inmensitat, i alhora la sensació d'estar en un lloc tancat: encara que sembli mentida, cap allà al fons hi ha la sortida a la mar gran.

També es pot veure que el dia que va fer no fou precisament assoleiat, però val a dir que l'escala de tonalitats blanques i grises fa del paisatge una obra d'art sublim on l'elecció dels colors no és aleatòria.

A qui no li agradaria tenir una caseta d'estiu en aquesta riba? Clar que a l'hivern ja a no faria tanta gràcia!

Abans de tornar a embarcar tinguèrem la oportunitat de passejar pels colorits carrers d'Stavanger a la recerca d'una connexió a Internet per tal d'actualitzar el blog i enviar un email als parents per avisar-los de que tot anava bé.

I així va arribar la nit, després d'un dia molt intens, molt relaxant i formidablement interessant.

A les 18h el MSC Orquestra salpava en direcció a Flaam (o Flöm). Entre sopar, el teatre i uns còctels amb els nostres amics del sopar, vàrem esgotar les poques piles que ens quedàven i decidírem deixar que la nit ens portés al següent punt del nostre itinerari.

CONTINUARÁ

Història d'un creuer: Fiords Noruecs (Part III - Oslo)

2011-09-21T07:11:00.001+02:00

L'arribada a Oslo era a la 13:00. Una mica tard ja que el temps per visitar la ciutat i els voltants quedava bastant reduït. Però d'altra banda, quan et despertes pots sortir al balcó de l'habitació per captar alguns instants realment bonics de navegació.

Aquests darrers dies Oslo ha estat notícia per un fet quasi increible. Una barbaritat, exemple del perill dels extremismes, que es fa difícil d'explicar en un país civil·litzat i modern com és Noruega. Val a dir que la nostra visita a Oslo fou al 2009, dos anys abans de tota aquesta desafortunada història.

La lluita contra el racisme, i contra qualsevol tipus de feixisme (entés com l'odi, el rebuig o la discriminació a tot alló que es particular o diferent) no pot cessar. Mai. Enlloc.

Oslo es una ciutat petita, preciosa, que combina de forma intel·ligent la tradició i la cultura i la modernitat, que està presidida per la fortalesa d'Akershus, principal defensa de la ciutat des del segle XIV.

La Ópera d'Oslo ofereix el contrapunt d'arquitectura moderna.

En aquesta ocasió varem escollir una visita panorámica (que es el nom de márketing que té fer un tomb amb autobús per la ciutat) que incluia dues visites. Una de caire artístic. L'altre de caire histórico-cultural.

La visita de caire artístic ens va portar al parc Vigeland, un extens parc dedicat a Gustav Vigeland. El parc és un immens jardí molt ben cuidat i decorat per una sèrie d'esculptures i monuments realitzats per Gustav Vigeland. La seva principal atracció es el monolit que es pot veure a la foto.

Una magnífica esculptura tallada d'un monolit de grafit d'una sola peça que representa la societat mitjançant 121 persones nues i entrellaçades entre si. Però tot i així, totes les esculptures de Vigeland son molt "humanes", molt expressives en la seva oda a la vida, a les etapes de la vida de l'ésser humà. Plenes de moviment, tracten la puresa de la nuesa humana amb gran naturalitat.

El jardí del parc és expléndid, molt cuidat i ple de roses de tots colors.

La visita al parc Vigeland va ser molt més interessant del que m'esperava. I la següent visita, de caire històrico-cultural, no es va quedar gens enrere.

A un indret com Noruega, históricament les cases eren de fusta, material predominant en una geografia i un clima com els noruecs. El gran avantantge de les cases de fusta es que es poden montar i desmontar. I es poden transportar. I és així com a algú va arribar a la conclusió de que era posible reunir en un descampat diferents cases típiques, històriques i tradicionals noruegues i fer, literalment, un "Museu a l'aire lliure" de cases típiques noruegues.

I aquest Museu fou la nostra parada següent. Sembla mentida, però el museu -situat a Bygdoy- està format per més de 150 construccions de fusta.

Sense cap dubte la més impressionant de totes les construccions es l'esglèsia de Gol (segle XIII) que podeu veure a la foto.

Esglèsies.
Cases.
Graners.
Farmàcies.
Edificis de tot tipus es reuneixen en aquest peculiar i original museu.

El passeig pels 'carrers' del museu va durar una hora i mitja aprox. Acte seguit pujàrem a l'autocar per fer una última parada al centre històric de Oslo, on varen visitar el Parlament, el Castell d'Akershus i sobretot l'Ajuntament, conegut per albergar anualment la cerimònia d'entrega del premi Nobel de la pau i que destaca per la seva enorme sala decorada amb un immens mural.

Al creuer hi arribàrem caminant pel centre d'Oslo a l'hora límit (les 18:30 - per evitar quedar-nos a terra amb la boca oberta i la cua entre les cames). Una vegada més, impressiona l'hotel flotant que és aquesta imponent embarcació.

Mentre deixàvem Oslo camí de la nostra propera destinació, Stavanger, que és l'inici del viatge de veritat, podíem contemplar una fantàstica vista d'Oslo, amb l'Ajuntament imponent que presideix la ciutat i que et dóna la benvinguda als creuers que arriben, o que, en aquest cas, et diu "A reveure" diplomàticament.

Cansats, ens permetem el gust de fer alguna fotografía artística mentres ens relaxem amb la posta de sol i ens preparem per a la nostra següent destinació: Stavanger.

Continuará

Cavil·lar

2011-09-20T08:11:00.000+02:00

Cavil·lar. Sí, però bé,
és a dir, només quan l'ànima
ho deleja, no perquè
un veí extemporaniens ho mani, del seu lloc,
que serà sempre improbable.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà (1940 - 2004)

Editorial Empúries

Le départ

2011-09-19T07:10:00.000+02:00

Et leurs visages étaient pâles
Et leurs sanglots s'étaient brisés

Comme la neige aux purs pétales
Ou bien tes mains sur mes baisers
Tombaient les feuilles automnales

Calligrammes - Apollinaire

Gallimard

L'unicorn de Porcelana

2011-09-18T11:34:00.000+02:00

http://www.porcelainunicorn.com/

En el gimnasio

2011-09-17T12:52:00.001+02:00

Le dice un señor de 65 años, al entrenador en el Gimnasio : ¿Que maquina debo usar para impresionar a una chica de 30 años?

El tipo lo mira y dice... Yo le recomiendo el cajero automatico.

Història d'un creuer: Fiords Noruecs (Part II - Kiel)

2011-09-16T07:03:00.001+02:00

Una de les millors sensacions de fer un creuer, és anar a dormir a Copenhague i despertar atracat al port de Kiel (Alemanya). De canviar de ciutat sense haver de fer i desfer maletes. Però d'altra banda, (la part negativa) és la sensació de no tenir temps suficient per realment viure cada ciutat... Són simple visites llampec...

En aquest cas tens tres opcions.

Quedar-te a bord del vaixell i relaxar-te sense fer res: tot i que és una opció que jo no crec que escollís mai, tampoc crec que sigui del tot menyspreable... Per exemple si ja coneixes bé una de les ciutats en les que es fa escala.
Visitar el port o ciutat pel teu compte. És una opció que requereix un estudi de la ciutat per definir quins llocs d'interés es decideix visitar en el temps que et permeten al creuer (si no tornes a hora et deixen sense contemplacions) i els mitjans... A més aquesta opció pot esser de vegades més cara que la tercera però també pot ser més barata i et dóna més llibertat.
Apuntar-te a una de les diverses expedicions organitzades per la mateixa empresa del creuer. Óbviament són excursions borregueres (vas en grup organitzat) i óbviament no hi ha massa varietat. T'hi pots apuntar el primer dia a totes, o pots esperar al dia abans amb el risc de que ja no hi hagi places.

Nosaltres en acollírem a la opció 3.
I a la primera parada, Kiel, varem escollir una excursió de 7 hores anomenada "Castells, llacs i roses".
Kiel és la capital de l'estat de Schlesswig-Holstein i és eminentment una ciutat industrial que destaca per les seves drassanes militars. Justament, per ser la principal font de l'armament marítim de Hitler va ser bombardejada pels aliats.

Així, un autobús ens va agafar als peus de l'immens creuer i ens va portar a la nostra primera parada, el Castell de Ploen (Plön), un bonic castell del segle 17 construït al costat d'un llac i a sobre d'un turò a l'estat de Schleswig - Holstein.

La excel·lent ubicació del castell ofereix vistes increibles com aquestes:

Des d'allà, embarcàrem en unes petites barques que ens portàren a fer un tomb per tres llacs enormes interconnectats entre sí: Höftsee, Behlersee, Langensee i Dieksee fins arribar a la nostra parada següent: Malente.

El passeig va ser molt relaxant i agradable, a més de permetre gaudir de vistes molt interessants dels llacs.

De la següent foto m'encanta el reflex del paisatge al llac.

I a qui no li agradaria poder desconnectar de l'estrés quotidià i desaparèixer uns dies a aquesta caseta amb el seu propi moll?

Aquest paisatge, amb petits poblats, casetes i algunes mansions - tots ells medievals - situats a les ribes del llac, era molt habitual.

I així arribàrem a Malente, la nostra següent parada, ciutat situada entre ells llacs de Dieksee i de Kellersee.

A Mallente ens vàren fer una demostració de com es bufa el vidre (si ja ho sé, per a un mallorquí que ha estat entre 50 i 100 vegades a ca'n Gordiola fa riure) i després ens varen passejar per la botiga de la fàbrica... No va ser precisament la part més interessant del viatge...

De Mallente agafàrem un autobús cap a Eutin, també coneguda com "la ciutat de les roses", famosa especialment pel seu castell, i els seus jardins plens de roses, així com els seus carrers medievals al voltant de las seva plaça principal.

Carrer de Eutin

Castell d'Eutin i jardí

Finalment ens portaren a un restaurant on ens oferiren plats tradicionals de la cuina de la regió. La veritat és que ara, dos anys després, ja no recordo que varem menjar.

A la foto, uns companys que feien la mateixa excursió que nosaltres, i que a més tenien la mala sort de compartir la taula del sopar cada nit.

Perquè aixó si que ho té.
Els sopars al creuer sempre son de gala. Aixó vol dir que has d'anar mudat, que van inclosos al preu, i que sempre t'asseus a la mateixa taula i al mateix torn (hi ha tanta gent a bord que han de fer 2 torns de sopar).

Clar que abans (o després, segons el torn) de sopar, et pots entretenir amb un espectacle de varietats que canvia cada día al teatre del vaixell.

En cualsevol cas, després d'un dia dur d'una excursió de 7 hores, embarcàrem de nou per deixar Kiel.

Alguns passatgers varen pujar a coberta per veure l'impressionant pont en l'impactant moment en el que un creuer de 5000 passatgers, un veritable hotel que sura, passa per sota d'una obra tan impactant.

Continuará (Próxima parada, Oslo)

Història d'un creuer: Fiords Noruecs (part I)

2011-09-15T07:17:00.000+02:00

Ara fa dos anys que un dia, molts esdeveniments en cadena em varen empènyer cap a una idea atrevida... El meu pas per la Índia em va resultar favorable econòmicament i em va permetre acumular uns petits estalvis. Per aquella época, la meva mare parlava sovint de la bellesa dels Fiords Noruecs i em despertà la curiositat. També coincidia que una amiga (LDM) havia passat un temps a un creuer i també va atiar el foc que anava creixent dins meu. I de sobte, una petita investigació online va juntar totes les peces en una idea esbojarrada: anar-me'n de creuer als Fiordos. 9 dies de viatge.

El primer problema es que no volia anar-hi sol. I vaig acudir a Segna, una d'aquelles amigues que sempre que pot s'apunta a un bombarder... Convéncer-la em va costar 5 minuts.

Així en qüestió de un dia (un matí avorrit) ja estava tot decidit i arreglat: en 15 dies me n'anava de creuer als Fiordos Noruecs.

La companyia escollida va ser MSC Cruceros. Per desgracia no tenien habitacions amb finestres i vàrem haver d'acudir a una habitació d'un estàndar superior: una habitació amb un balconet... (Veure la imatge) Quina pena eh?

El meu viatge va començar amb un vol Madrid - Barcelona. A Barcelona vaig passar-hi una nit i un dia, que vaig aprofitar per visitar als amics imprescindibles abans d'agafar un vol matutí Barcelona - Copenhague (amb Spanair). A Copenhague ens varen venir a buscar a l'aeroport i ens varen portar a bord del creuer MSC Orchestra.

Unes hores després d'embarcar, el creuer feia sonar el pito per avisar a tota una ciutat de Copenhague (que no havíem pogut visitar gens ni mica). Mentrestant nosaltres ens familiaritzàvem amb el vaixell i les seves instalacions... Ens deixàvem explicar el funcionament de la vida a bord. Ens alimentàvem. Exploràvem totes les prestacions del vaixell i de l'habitació mentres vèiem molt il·lusionats com, de mica en mica, el vaixell anava agafant velocitat cap a la següent destinació: Kiel.

El nostre itinerari sería

Copenhague -> Kiel -> Oslo -> Stavanger -> Flaam -> Hellesylt/Geiranger -> Copenhague

(Continuará)

Social Media Revolution

2011-09-14T07:10:00.000+02:00

Catalunya és impotència

2011-09-13T08:39:00.000+02:00

- Catalunya és impotència?
- Ganes de col·laborar,
amor, en definitiva.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà (1940 - 2004)

Editorial Empúries

Le chant d'amour

2011-09-12T07:11:00.000+02:00

Voici de quoi est fait le chant symphonique de l'amour
Il y a le cahnt de l'amor de jadis
La bruit des baisers éperdus des amants illustres
Les cris d'amour des mortelles violées par les dieux
Les virilités des héros fabuleux érigées comme des pièces contre avions
Le hurlement précieux de Jason
Le chant mortel du cygne
Et l'hymne victorieux que les premiers rayons du soleil ont fait chanter à Memnon l'immobile
Il y a le cri des Sabines au moment de l'enlèvement
Il y a aussi les cris d'amour des félins dans les jongles
La rumeur sourde des sèves montant dans les plantes tropicales
Le tonnerre des artilleries qui accomplissent le terrible amour des peuples
Les vagues de la mer où naît la vie et la beauté

Il y a là le chant de tout l'amour du monde

Calligrammes - Apollinaire

Gallimard

Excusas para no hacer la mili

2011-09-11T08:57:00.000+02:00

El Senyor dels Anells - Trilogia - i el que ens espera.

2011-09-10T10:35:00.000+02:00

No hi ha res a fer.
Manllevant una metàfora de l'Andrés Calamaro, he de reconèixer que sovint em sento com un salmó, sempre nadant en contra-direcció. Per exemple, m'encanta començar un apunt sobre la trilogia cinematogràfica del Senyor dels Anells citant Calamaro. També tinc un costum poc habitual: si un llibre té tan d'éxit que en fan una pel·lícula, mai no perdo el temps llegint-lo. M'estimo més esperar a la pel·li: en realitat hi ha molts llibres extranys (com Certituds Immediates) i per tant menys gregaris i estults. És a dir, que m'aporten un major fet diferencial molt més enriquidor.

I clar, el cas de "The Lord of the Rings" (tcc "El Senyor dels Anells"), famosa i mítica obra de la literatura anglosaxona es curiós. Un clàssic de culte i best-seller de tots els temps no podia ser l'excepció. En realitat, la influéncia en l'época universitària del meu bon amic Planície / Planosfera (dues referéncies en dos dies, serà que el trobo a faltar al yanki aquest) en certa manera va 'contagiar-me' un cert i curiós sentiment elitista: si arriba al gran públic, a les masses, és que es buit. (Certament Miquel Bauçà hi estaria d'acord).

En conseqüència, el cinema és un medi molt més adient per als productes de la cultura pop (per popular i populista) que no pas un llibra. El cinema d'aquest tipus es una mena de concentrat que estalvia temps alhora que entretén: per què passar-se un any llegint un llibre si amb 3 pel·lis de 3 hores en pots sortir...

I amb aquest plantejament, com un Golum enlluernat per la primera visió de l'anell, vaig gaudir bocabadat de la primera entrega de la trilogia: als 5 minuts ja era un fan de la versió cinematogràfica sense haver llegit ni una sola pàgina del llibre. La segona i la tercera entrega no foren gens ni mica decebedores. El món de fantasia (mérit de Tolkien)... La impecable recreació plena d'imaginació i detalls del creatiu univers Tolkià per part de Peter Jackson, un director que venia del món del gore, m'encisà, m'embaladí, em seduí completament.

Clar. El gran avantatge d'aquesta situació era bastant obvi: els àvids lectors que havien comés l'error de llegir-se 3 vegades els llibres entre la seva adolescència i el moment de les estrenes de les pel·lis sortien sempre decebuts... Perquè quan hom llegeix un llibre es crea un univers imaginari en el qual la imaginació amb tota la seva potència fa i desfà i crea uns models, uns mites... I dóna més importancia a unes coses que a unes altres...

Així quan es fa una pel·lícula en realitat la pel·lícula no descriu el llibre en si, si no que descriu l'imaginari que el director i guionistes (i en general l'equip de rodatge) s'han creat de les seves respectives lectures del llibre... Donant més importancia a unes escenes que a unes altres. Obviament no sempre coincideixen les percepcions dels diferents lectors... I d'aquí que habitualment els lectors de llibres tinguin tendència a sortir decebuts de les pel·lícules basades en els llibres que tant idolatren.

En canvi, jo ho faig a l'inrevés... I el resultat no es gens negatiu. La història em va encantar... Sabia que el llibre m'agradaria... I a més, el llibre conté escenes inesperades perquè les pelicules no les contenen... Per tant encara queda marge per a la sorpresa i al descobriment de que la història encara és més rica i més plena del que hom esperava.

Clar que només em llegeixo els llibres quan les pel·lícules m'agraden molt. I no sempre. Amb Millenium les pel·lis em varen agradar molt però no tinc cap intenció ni una de perdre el temps amb els llibres.

L'inconvenient que té el meu métode en cualsevol cas es que limita la meva imaginació: com que el teu cervell ja ha estat sotmés a la recreació visual de la lectura d'una altra persona, quan llegeixes el llibre tens tendència a recordar els personatges de la pel·li. Quan el llibre es completament nou, el cervell s'exercita, car s'ha d'esforçar en recrear els personatges, els paisatges i les situacions descrites en el llibre sense cap referència.

En poques paraules, el que venia a dir es que per a mi la trilogia cinematogràfica del Senyor dels Anells és des del dia de la seva estrena, un clàssic del cinema. Una obra d'art en si mateixa que mereix tot el crèdit. I es que a vegades, les pel·lícules poden ser millors que el llibre (o gairebé).

El Senyor dels Anells: La Comunitat de l'Anell (Peter Jackson, 2001)
El Senyor dels Anells: Les dues torres (Peter Jackson, 2002)
El Senyor dels Anells: El Retorn del Rei (Peter Jackson, 2003)

Apunt sobre el llibre

Ah! I per cert, que aviat tindrem més univers Tolkien. El Hobbit (llibre que no he llegit però que m'han dit que...) narra la història de com en Bilbo va "trobar" l'anell. La preqüela vindrà en forma de dues pel·lis:

No sé vosaltres, però jo em moro de ganes de que arribi el dia de l'estrena!

=================

Addendum: I pensar que a mumare no li agrada! :O

Fernando Duque, el corazón del Penyafort

2011-09-07T18:41:00.005+02:00

Parece que fue ayer, y ya han pasado 12 años.
Entonces sólo éramos un grupo de estudiantes universitarios llenos de sueños y de proyectos.
A nuestros problemas con el mundo desde la ventana del que va descubriendo que ya es adulto, se le sumaba el enorme estrés causado por todas las incertidumbres de las que nos habían protegido los padres hasta entonces. Estudios. Amores. Pasiones... Había llegado el momento de romper el caparazón. De hacernos mayores.

El Penyafort nos acogió a todos... Con un excelente equipo de profesionales con mucha paciencia, necesaria para aguantar todas nuestras travesuras.

Los que veníamos de lugares más lejanos, al no poder regresar a casa cada fin de semana (por distancia y coste), dejamos que nuestras raíces se clavaran mucho más hondo en ese doble edificio que algunos sentimos como esa casa que dejamos atrás pero que tanto nos ha dado.

En ese hogar tan inusual, había determinadas personas que brillaban con luz propia. Que llenaban los vacíos, sobretodo de los fines de semana. Cuando sólo quedabamos 4 ratas pululando entre la Biblioteca y las habitaciones.

Fernando era de esas personas. Llenaba los vacíos de las noches en las que, despiertos, tratábamos de descifrar complejos problemas de una asignatura, mientras otros se pasaban noches en vela construyendo maquetas de casas de diseño o aprendiendo de memoria centenares de páginas de apuntes y libros.

Era un ser peculiar. Vivía con nosotros. Yo lo siento como alguien de mi familia. Siempre estaba allí, dispuesto a entretenerte si te veía aburrido, dispuesto a animarte si te veía alicaído... Y sobretodo te hablaba como a un adulto. Te recordaba que el caparazón ya estaba roto. Y eso era muy reconfortante.

Amante apasionado del diálogo y el debate. Siempre escuchando, y tratando de entender a los demás aunque no estuviera de acuerdo con sus ideas.

Durante los 6 años que pasé en el Penyafort, él velaba por la tranquilidad, nos protegía de nuestras propias travesuras universitarias, y de algunos se convirtió en un auténtico amigo. Siempre tenía una historia preparada para compartir contigo, para charlar un rato, aunque fueran 3 horas. Siempre tenía tiempo. Siempre estaba disponible.

Todavía recuerdo como si fuera ayer el dia que me dijo que un avión había impactado contra las Torres el 11 de Septiembre. Y casi no me lo creí. Corrí hacia la televisión y ahí estaba... Ese tema se convertiría en uno de los temas estrellas de nuestras conspiraciones acerca del poder mundial y la influencia de Nostradamus.

En un día como hoy, no puedo contener mis lágrimas al saber que ha tenido que dejarnos, después de una dura y larga lucha.

La família del Penyafort ha perdido a un amigo, a un hermano, a un padre. A su corazón. Porque lo tenía muy grande.

Fernando Duque, puedes irte tranquilo, porque vayas adónde vayas, aquí has dejado una huella imborrable. Con tus defectos y tus virtudes.

Fernando Duque, vayas adónde vayas, te llevaré siempre en el corazón.

===========================

Tanatori de Les Corts
Dijous 8 a les 15
Sala 2
Com arribar-hi?

Hi ha la possibilitat d'enviar notes de condol per via electrònica, nomes heu de fer click al següent link.
http://www.sfbsa.es/serveis_online/notes.asp?dicodi=766787
o be http://www.sfbsa.es/serveis_online/llistat_defuncions/flor_detall.asp?dicodi=766787

Una de mutants: la nissaga X-Men

2011-09-07T07:49:00.000+02:00

Que puc dir de la meva relació amb X-Men...

Tenia 8 anys i vaig trobar un còmic de X-Men al rebost de la casa de la meva tia-àvia, és a dir, de la germana del meu padrí. El volum, estava acompanyat d'un altre recull de còmics dels 4 fantàstics (The Fantastic Four) i segurament pertanyía als cosins de la meva mare.

Obviament aquelles joies varen ser la meva primera passa a dins del món dels superherois, un món del que actualment encara em fascina. Evidentment la Patrulla X és una de les nissagues més mítiques d'aquest món.

Al 1992 la sèrie d'animació "X-Men" va apropar molt més la patrulla a joves com jo, que així ens anàrem familiaritzant amb la història de personatges com Wolverine (Lobezno), Cíclope o el seu líder, el Professor Charles Xavier. La sèrie va venir precedida per un pilot anomenat "Pride of the X-Men" (1989). La veritat és que tinc pendent revisionar tant la película com la sèrie, i aquesta última està disponible de forma gratuïta a la web de Marvel.

Després de 5 temporades la sèrie acabà de forma natural... I durant un parell d'anys X-Men desaparegué de la primera plana però en algun indret de Hollywood s'estava cuinant una petita revolució. L'increible avenç en efectes especials i de imatges generades per ordinador, havien creat el marc perfecte per a que els superherois de Marvel i de DC Comics envaïssin les sales de cinema del món sencer (o quasi).

Així l'any 2000 la primera película de la nissaga "X-Men" (Bryan Singer) mostrava el camí a seguir. Amb actors de primera talla com Patrick Steward, Ian McKelley o Halle Berry i d'altres que es consagrarien en aquesta pel·lícula com Hugh Jackman. La pel·lícula fou un éxit tot i que no es tan bona com un voldria... Clar que després de 11 anys, les seves successores han anat incorporant de mica en mica nous elements i millorant en la qualitat dels arguments i de les interpretacions...

L'any 2000 també va veure l'aparició d'una revisió de l'univers dels X-Men la serie animada "X-Men: Evolution" que estaba destinada a captar interés en els més joves d'una forma tan senzilla com captant els anys d'adolescència dels mutants en tres temporades que anaven introduïnt paulatinament personatges mítics i enemics clàssics mentres els joves mutants anaven aprenent a l'escola-institut del Professor X i anaven descobrint-se a si mateixos. Una sèrie una mica fluixa pensada per agafar el rebuf de la primera pel·lícula dels superherois.

Així que es pot dir que la primera X-Men es la més fluixa d'una nissaga que continuaria amb "X-Men 2"(2003, Bryan Singer), que aportaria una visió més enfocada a la psicologia dels personatges, dels complexes i els problemes associats als caràcters i a la responsabilitat de ser un mutant... Una de les coses que més m'agrada de l'univers de X-Men és el clar missatge anti-racista que esdevé el nucli de la història. L'odi de la humanitat envers allò que és diferent, i el rebuig i l'abús de l'ús de la violencia.

El que es podria anomenar la Trilogia de X-Men acabà l'any 2006 amb "X-Men: la decisión final" (Bryan Singer) que deixà a tots els seguidors de la nissaga amb les ganes de veure (fora de la animació) la conversió de Jane en la malvada i poderosa Fènix. (Veure apunt sobre la pel·li)

Al final el regust final de la Trilogia inicial dels X-Men no va ser l'esperat... Molts personatges i poc temps per a desenvolupar-los tots convenientment. Grans personatges que es troben a faltar com Bestia o Gàmbito. I personatges que no encaixen amb la percepció que hom tenia d'ells, com és el cas de Cíclope. Cíclope, que als cómics es un líder ferm, un bon líder que veu com va perdent a poc a poc l'amor de la seva estimada Jane, a les pel·lícules esdevé un pixa-freda sense carisma ni atractiu...

El que si que es pot dir es que la Trilogia inicial ha estat l'embrió que ha germinat en una sèrie de preqüeles que presagien encara molts minuts d'entreteniment marvelià a les grans pantalles.

Un exemple d'això és "X-Men Orígenes: Lobezno" (2009, Gavin Hood), que narra de forma bastant interessant, amb una dosi sobrada d'acció, els orígens del membre dels X-Men amb més carisma. Lobezno. Wolverine. (Veure apunt sobre la pel·li)

Pero sense cap dubte de totes la millor i més espectacular, amb un guió excel·lent, amb unes actuacions més decents, és "X-Men: Primera Generación" (2011, Mathew Vaughn). Aquesta pel·lícula aborda un dels aspectes claus de la profunditat humana del món dels superherois: la dualitat. Fugint del maniqueisme (com diria el meu estimat amic Planície, que precisament mai no veuria una pel·lícula d'aquesta índole) X-Men: Primera Generación ressalta que en realitat al món només hi ha gris... Rebutjant aquells que intenten presentar un món regit per la dualitat entre el blanc i el negre, entre el bé i el mal, el correcte i l'incorrecte... En realitat tots tenim uns orígens. Tota acció té una reacció i sovint una causa. I de vegades, petits detalls i petites vivències poden crear dues formes distintes de veure el món: el món dominat per els éssers sobrenaturals mutants i el món on conviuen en pau mutants i humans normals. Clar que sempre hi haurà al davant els éssers tan ordinaris que moguts per la por al desconegut, la por a la diferència i la por a perdre el poder buscarán destruir tot signe de mutació. I potser la mutació no és més que una evolució natural de la espécie humana.

Al cap i a la fi, on moltes persones "sabies" només veuen pel·lícules d'acció, en realitat hi ha un món ple de reflexions, de metàfores i d'idees sorgides d'una vida real que de vegades és massa crua.

Actualment em consta que hi ha diversos projectes en preparació: possibles seqüeles de Wolverine / Lobezno; possibles seqüeles de Primera Generación, i molts projectes en aquesta franquícia tan exitosa que, de segur, ens donarà moltes més hores d'efectes especials, reflexions metafòriques, mutants habilidosos i humans molt humans. Ah i humanes molt humanes com les actrius de la última pel·li: January Jones com Emma Frost, Jennifer Lawson com la rejovenida Mística, la filla de Lenny Kravitz (Zoe) com la papallona aquella que no se com es diu... Com és habitual, us deixo les fotos per obvis motius informatius:

Canviar, canviar

2011-09-06T17:21:00.000+02:00

- Canviar, canviar i
canviar. Aquesta és regla,
que no falla, universal.
- Desgavell, això seria
si tothom fes el que dius.
- Ignorant! Si canviessin,
tornarien assenyats.
Ara no fan res que ho sigui.
- Però, què és 'intel·ligent'?
- Bellugar-se com fa l'ànima.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà (1940 - 2004)

Editorial Empúries

Exercice

2011-09-05T14:31:00.000+02:00

Vers un village de l'arrière
S'en allaient quatre bombardiers
Ils étaient couverts de poussière
Depuis la tête jusqu'aux pieds

Ils regardaient la vaste plaine
En parlant entre eux du passé
Et ne se retournaient qu'à peine
Quand un obus avait toussé

Tous quatre de la classe seize
Parlaient d'antan non d'avenir
Ainsi se prolongeait l'ascèse
Qui les exerçait à mourir

Calligrammes - Apollinaire

Gallimard

Certituds Immediates (2005), Miquel Bauçà

2011-09-03T17:45:00.000+02:00

ESTULTÍCIA: Qualitat d'estult, nici, mancat de discerniment

GREGARISME: Condició de gregari, sense iniciativa individual. Comportament de ramat.

Aquests són els dos pilars que vertebren la crítica a la societat actual continguda en el volum Certituds Immediates.

Certituds Immediates es un "pastac de pensades indigestes" -com confessa el propi autor dins l'obra- que reflexa el desencís que l'autor tenia amb una societat que el va empènyer a una vida austera i sorprenentment solitaria.

Una societat corrupta, que segons expressa l'autor en un format original (heptasil·labs no rimats), obeeix els plaers físics i les actituds estultes i gregàries en detriment d'allò que realment fa lliure a l'individu: el cervell. Al voltant d'aquesta reflexió, mitjançant petites tires 'cómiques' en format literari (conversacions, pensaments, etc. ) va atacant i criticant molts aspectes associats amb la societat i la história de la humanitat.

Val a dir que la correcció política no es un dels forts de Miquel Bauçà, nascut a Felanitx (al meu poble) l'any 1940 i que morí sol a Barcelona el 2004 un any abans de que la editorial Empúries publiqués Certituds Immediates. De la seva vida se'n sap ben poc, degut a la seva poca propensió a la socialització. La seva primera obra poética, recollida a Obra poètica 1959-1983 (1987) es realment fantàstica. D'un fort lirisme i amb una força descomunal.

De Certituds Immediates puc dir que no es una lectura fàcil. Plena de desilusió i frustració i menyspreu a una societat que Bauçà rebutjava.

Però per aquells agosarats, disposats a veure la vida des d'una perspectiva particular, no han de tenir por a enfrontar-se a aquesta densa lectura de petites píldores de pensaments sense hipocresia, escrits segurament amb la sang calenta, amb la immediatesa de la ràbia, i amb la sensació d'una certesa (encara que sigui limitada a un món particular.

El món del poeta que odiava els novelistes.

===============================================================

Te Amaré - Miguel Bosé & Laura Pausini Versión para Dedicar

2011-09-02T10:14:00.000+02:00

C'était un rendez vous

2011-09-01T07:11:00.000+02:00

Error bX-fa9wwp

2011-08-31T11:58:00.001+02:00

Getting error Error bX-fa9wwp ???? (In blogger)

Try

http://draft.blogger.com

You will be able to work with your blogs.

______________________________________________

Blogger te da el error Error bX-fa9wwp ????

Prueba de logearteen

http://draft.blogger.com

Podrás trabajar con tus blogs en una página de edición que creo que está en pruebas.

Gracias! Thanks!

Cal parlar?

2011-08-30T23:47:00.000+02:00

- Cal parlar? -Sempre, però
no al carrer, ans dins l'alcova
i amb si i just amb si.
Però això és impossible.
T'has d'ajeure, tancar els ulls,
deixar anar ben lliure l'ànima.
I deixar que et digui allò
que just diu dins la penombra.
Tu respons plàcidament
sense estirabots ni càlculs.
El diàleg pot durar
més d'un dia: una setmana...,
lluny dels crits i del xerrim
de les teles o de l'ONU.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà (1940 - 2004)

Editorial Empúries

Na Puça i s'animal

2011-08-29T07:11:00.000+02:00

Dans l'abri-caverne

2011-08-28T12:50:00.000+02:00

Je me jette vers toi et il me semble aussi que tu te jettes vers moi
Une force part de nous qui est un feu solide qui nous soude
Et puis il y a aussi une contradiction qui fait que nous ne pouvons nos apercevoir
En face de moi la paroi de craie s'effrite
Il y a des cassures
De longues traces d'outils traces lisses et qui semblent être faites dans al stéarine
Des coins de cassures sont arrachés par le passage des types de ma pièce
Moi j'ai ce soir une âme qui s'est creusée quie est vide
On dirait qu'on y tombe sans cesse et sans trouver de fond
Et qu'il n'y a rien pour se raccrocher
Ce qui y tombe et qui y vit c'est une sorte d'êtres laids qui me font mal et qui viennent de je ne sais où
Ou je crois qu'ils viennent de la vie d'une sorte de vie qui est dans l'avenir dans l'avenir brut qu'on n'a pu encore cultiver ou élever ou humaniser
Dans ce grand vide de mon âme il manque un soleil il manque ce qui éclaire
C'est aujourd'hui c'est ce soir et non toujours
Heuresement que ce n'est que ce soir
Les autres jours je me rattache à toi
Les autres jours je me console de la solitude et de toutes les horreurs
En imaginant ta beauté
Pour l'élever au-dessus de l'univers extasié
Puis je pense que je l'imagine en vain
Je ne la connais par aucun snes
Ni même par les mots
Et mon goût de la beauté est-il donc aussi vain
Exisets-tu mon amour
Ou n'es-tu qu'une entité que j'ai créée sans le vouloir
Pour peupler la solitude
Es-tu une de ces déesses comme celles que les Grecs avaint douées pour moins s'ennuyer
Je t'adore ô ma déesse exquise même si tu n'es que dans mon imagination

Calligrames - Apollinaire

Gallimard

Erotismo vs Pornografia

2011-08-25T07:23:00.000+02:00

El erotismo es lo que se desarrolla "en la cabeza", es una función cerebral. La pornografía es lo que hacen los cuerpos y el espectáculo que producen: es una función corporal. El erotismo es imaginativo, la pornografía es demostrativa [...]. El erotismo son los fantasmas, es decir, representaciones imaginarias.

El sexo en el cine (y el cine de sexo) - 2000

Joan Bassa y Ramón Freixas

Paidós Ibérica

Aviat perdo el coratge

2011-08-24T08:02:00.001+02:00

- Aviat perdo el coratge...
- És mentida, és error.
El que passa: tu voldries,
sense seny, produir fets
per complet contradictoris:
pluja dolça dalt del prat
i onades per les roques.
Abandona't al que hi ha
i frueix d'allò que trobis.
Deixa lliure el teu cervell:
que s'adapti i diposi.
- És que em fa molta de por...
- En això no pots tenir-ne.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà (1940 - 2004)

Editorial Empúries

Photographie

2011-08-21T09:01:00.000+02:00

     Ton sourire m'attire comme
        Pourrait m'attirer une fleur
Photographie tu es le champignon brun
            De la forêt
            Qu'est sa beauté
            Les blancs y sont
            Un clair de lune
     Dans un jardin pacifique
Plein d'eaux vives et de jardiniers endiablés
Photographie tu es la fumée de l'ardeur
            Qu'ést sa beauté
            Et il y a en toi
            Photographie
            Des tons alanguis
            On y entend
            Une mélopée
        Photographie tu es l'ombre
            Du Soleil
            Qu'est sa beauté

Calligrames - Apollinaire

Gallimard

The Clash - London Calling

2011-08-20T17:20:00.000+02:00

Periodista

2011-08-19T16:22:00.000+02:00

La existencia de un periodista contiene todos los elementos que dotan de gracia a la vida de cualquier hombre de provecho.

¿Sinceridad? Un periodista dice sinceramente aquello que no cree.

¿Creatividad? Un periodista crea sin parar, haciendo pasar sus deseos por realidades.

¿Amor? Un periodista ama con ternura lo que no merece amarse.

El compromiso (1981)

Serguey Dovlátov

IKUSAGER - Colección Correria (2005)

La grâce exilée

2011-08-18T16:06:00.000+02:00

Va-t'en va-t'en mon arc-en-ciel
Allez-vous-en couleurs charmantes
Cet exil t'est essentiel
Infante aux écharpes changeantes

Et l'arc-en-ciel est exilé
Puisqu'on exile qui l'irise
Mais un drapeau s'est envolé
Prendre ta place au vent de bise

Calligrames

Apollinaire - Gallimard

A les universitats

2011-08-17T12:59:00.001+02:00

A les universitats
catalanes o nostrades,
més que l'indoeuropeu,
la psiquiatria clàssica,
Dostoievski, el faraons...
malalties coronàries...,
convindria estudiar
les psicopatologies
en els pobles invadits
-que no ho són per Nord-Amèrica-,
com l'amor als immigrants
o ser ultrapacifistes.

Certituds Inmediates (2005)

Miquel Bauçà (1940 - 2004)

Editorial Empúries

Virtudes

2011-08-15T10:27:00.000+02:00

Mis virtudes presentan un rasgo interesante: sólo florecen y se vuelven evidentes en contraste con alguna suerte de comportamiento vergonzante. El resultado es que gusto a las damas rechazadas.

El compromiso (1981)

Serguey Dovlátov

IKUSAGER - Colección Correria

L'adieu du cavalier

2011-08-14T11:35:00.000+02:00

Ah Dieu! que la guerre est jolie
Avec ses chants ses longs loisirs
Cette bague je l'ai polie
Le vent se mêle à vos soupirs
Adieu! voici le boute-selle
Il disparut dans un tournant
Et mourut là-bas tandis qu'elle
Riait au destin surprenant

Calligrames

Apollinaire - Gallimard

Abans de continuar - Miquel Bauçà

2011-08-13T11:04:00.001+02:00

- Abans de continuar,
oh, Ritona, hem de fer-ho.
- Jo no sé en quin món vius.
No sé d'on has tret la idea.
De primer, t'he de provar,
fer patir una estona.
Són les regles, reietó.
- No podríem prescindir-ne?
- No faria aquest pecat
ni per tot l'or de la Terra.

Certituds Inmediates (2005)

Miquel Bauçà (1940 - 2004)

Editorial Empúries

Murder in the Mews - Agatha Christie & Poirot

2011-08-12T11:30:00.000+02:00

In 1937 Poirot was at his highest popularity. And the prolific Agatha Christie was getting published more than one book a year, many of them with the little belgian Hercule Poirot as the main character.

That same year, Murder in the Mews arrived at the book stores all around UK. A unusual book featuring 4 medium stories in which Poirot was faced to very unusual and peculiar crimes.

The curious thing about Murder in the Mews is that its four adventures, are too long to be considered real short stories. But simultaneously they are too short to form a novel by themselves. Therefore I will call them medium stories. But their longitude does not affect their originality. A suicide full of suspicious facts. The most unusual burglary. Another suicide with a lot of interests behind. And a tragic love triangle in an exotic island.

Nobody is smarter than Hercule Poirot.

Nobody deceives him.

His method, and his grey cells will always find the path to the truth.

Murder in the Mews is by no means the best short story book by Poirot and Agatha. But it is a quite interesting one.

More traditional books by Poirot and Agatha:

Appointment with death (1938): sited in Jerusalem, Poirot finds himself in the middle of a family murder. The victim, formerly a prison warden, has a sadistic personality... And that leads to many ennemies.
Hercule Poirot's Christmas (1938): another saddistic character is the victim of a brutal murder. A bunch of suspects were in the same house celebrating Christmas. Illegitimate sons and daughters. Impostors. And the robbery of some diamonds in the middle. But it gets complicated when the man is found dead in a locked room. But nothing escapes to Hercules Poirot. One of his best novels.

Here you have the depiction of Hercule Poirot by David Suchet in the BBC's Poirot series.

A man in armour

2011-08-11T10:17:00.000+02:00

Sometimes a man in armour might not even know he was being attacked.

Dead Man's Mirror (in Murder in the Mews) 1937

Agatha Christie

Harper Collins (2002)

Na Puça descansa!!!!

2011-08-10T15:56:00.000+02:00

Doctor Who (X) - El tercer doctor (Jon Pertwee) - Part I

2011-08-09T07:25:00.000+02:00

A finals dels anys 60 la serie Doctor Who passava per dificultats d'audiència, de creativitat i de cansament dels actors que decidiren abandonar el programa. Havia arribat el moment de renovar-se o morir. I a l'última aventura del segon doctor (Patrick Throughton) prepararen el camí del que sería un nou concepte, una nova idea que si no encaixava amb el públic acabaría suposant el final del Doctor a la televisió.

El primer i més important canvi fou el de l'actor que encarnava el personatge del Doctor.

Tots ja sabíem que el Doctor era un Time Lord (Senyor del Temps) i que aquesta raça tenen la habilitat de canviar el seu aspecte exterior, el seu caràcter i la seva estructura genética, en determinats moments. Per exemple, quan el cos es debilita massa. En aquesta ocasió el Doctor és jutjat per un tribunal del seu planeta natal per haver robat la nau espacial (la Tardis) en la que viatja i haver desobeït una de les lleis més importants de la seva raça: no interferir amb altres cultures i civilitzacions en els seus viatges en el temps i l'espai.

En defensa seva, el Doctor alega que sempre que ho ha fet ha estat per una causa justa i noble, i per tal de conseguir que la pau i la justícia en sortissin guanyadores.

El tribunal sentencia al Doctor a canviar d'aspecte, a perdre el secret del viatge en el temps i l'espai (la seva nau queda inutilitzada) i a l'exili al planeta Terra. És així com preparen el camí d'un nou Doctor Who, encarnat per Jon Pertwee i que está obligat a lliurar les seves batalles i còrrer les seves aventures a la Terra. Totes aquestes novetats, sumada a l'inici de l'emissió en color de la série, suposaren un replantejament molt exitós per al Doctor.

A aquesta nova versió exiliada del Doctor l'acompanyaran la científica Liz Shaw i el Brigadier Lethbridge-Steward com a responsable últim de UNIT (United Nations Intelligence Taskforce), organisme supranacional de la ficció encarregat de vigilar i protegir la terra enfront d'amenaces desconegudes extraterrestres i de diversa índole.

Pertwee va encarnar el Doctor durant 5 temporades (només el 4rt Doctor el va superar, amb un total de 7 temporades). Per no allargar excessivament l'apunt, el dividirem en dues parts, una (aquesta) amb les dues primeres temporades, i l'altra amb les 3 restants).

1970 - Temporada 7

Spearhead From Space: Aventura de presentacions fonamentalment. El Doctor arriba a la Terra per a començar el seu exili mermat de forces, cosa habitual quan un Senyor del Temps canvia la seva aparença. Alhora, Liz Shaw, una científica que esdevindrá la nova companya d'aventures del Doctor comença a treballar per UNIT sota les ordres del Brigadier Lethbridge-Steward, un vell amic del Doctor... Però quan encara tenia l'aparença del Segon Doctor. El retrobament dels vells amics (junts varen boicotejar dues invasions de la terra, la dels Yetis i la dels Cybermen) coincideix amb una altra invasió... En aquest cas la d'uns éssers molt peculiars.... Els Autons. Una aventura amb 4 episodis de presentacions i de definició d'un nou estil.
Doctor Who and the Silurians. Segona aventura del Doctor. Un reactor nuclear experimental presenta un comportament extrany i erràtic. UNIT i el Doctor hi arriben per investigar-ne les causes... Potser una civilització de reptils que abans poblaven la terra, están utilitzant l'energia del reactor per reviure la seva civilització i recuperar el seu planeta. El Doctor pensa que es possible compartir el planeta. Els essers incivilitzats, i els militars no ho entendrán pas aixó...
The Ambassadors of Death. Aquesta tercera aventura del Tercer Doctor encara no està disponible en DVD... La causa es que hi ha un episodi que només es conserva en blanc i negre i hi ha tot un equip especialitzat en restaurar episodis de Doctor Who treballant-hi... Potser en parlarem al 2013, any en què el Doctor fa 50 anys! S'esperen moltes celebracions especials...
Inferno. Aventura que tanca la primera temporada del Tercer Doctor. D'una banda, última aventura amb Liz Shaw com a companya del Doctor. La temàtica, dins la línea d'acostar més els temes tractats a la realitat del planeta. Un centre d'investigació especial buscant una font d'energia nova (la energia esdevé un tema recurrent, degut en part a una crisi energética ocorreguda al voltant dels anys 70). Però la investigació es troba amb una sèrie de fenòmens extranys. El Doctor hi és aprop perquè vol utilitzar la energia produïda per conseguir reparar la seva nau espacial... I això no deixa de causar-li algún ensurt... Com el de veure's arrossegat a un univers paral·lel, que l'ajudarà, en el desastre, a veure les coses més clares i evitar un desastre mundial....

1971 - Temporada 8

Terror of the Autons: acabada d'aparèixer en DVD, aquesta és una história de reiniciar. És un reset que destaca per la presentació de Jo Grant, la nova companya del Doctor, i sobretot per la presentació de l'Amo o The Master. Un Senyor del Temps viatja a la terra per advertir al Doctor de que un altre Time Lord renegat ha viatjat a la terra per matar-lo. Aviat es descobreix que està aliat amb els Autons (que retornen després de la primera aventura de la temporada 7) i que serien el rival triat l'any 2005 per introduir també al Doctor modern, el nové doctor, i el seu nou estil de sèrie del que ja vàrem parlar a Doctor Who (III): La nova era i el Nové Doctor - Christopher Eccleston.
The Mind of Evil: aquesta aventura encara no ha sortit en DVD. Está prevista que aparegui el proper 2013 coincidint amb el 50è aniversari de Doctor Who.
The Claws of Axos: quan creuen que ja s'han lliurat de l'amenaça per la terra que suposa l'amo (The Master), apareix una nova amenaça. Una nau espacial no identificada aterra al costat d'una central eléctrica que suministra a tot Gran Bretanya. Les intencions aparentment dels alienígenes es la de reabastir la seva nau amb fuel per continuar el seu viatge... Però potser porten més sorpreses de les que el Doctor s'espera a dins de la seva nau viva.
Colony in Space: aquesta aventura tampoc ha sortit encara en DVD. Está prevista per a l'any que ve (2012).
The Daemons, al igual que The Mind of Evil, està previst el seu llençament en DVD l'any 2013 coincidint amb el 50è aniversari de DW.

Enllaços Relacionats:

Na Puça se'n va a la platja

2011-08-08T10:06:00.000+02:00

HABLANDO EN PLATA - EL CASTIGO DE LOS DEBILES

2011-08-05T07:54:00.000+02:00

Lección básica para amantes de fotografia.

2011-08-04T07:13:00.000+02:00

El secreto de las redes sociales

2011-08-03T07:15:00.000+02:00

Foto Puça 7

2011-08-02T11:15:00.000+02:00

So little!

2011-08-01T12:23:00.000+02:00

"It takes so little to undermine public confidence in a man."

The Incredible Theft in Murder in the Mews (1937)

Agatha Christie

HarperCollins (2002)

Compromiso 3

2011-07-31T17:22:00.000+02:00

- ¿Sabes qué te digo? -dijo Zbánkov-: no pienses. Simplemente no pienses; eso es todo. Yo llevo aproximadamente quince años sin pensar. Si piensas, se te quitan las ganas de vivir. Todo el que piensa es infeliz.

El compromiso (1981)

Serguey Dovlátov

IKUSAGER - Colección Correría (2005)

La nuit d'avril 1915

2011-07-30T09:47:00.000+02:00

Le ciel est étoilé par les obus de Boches
La forêt merveilleuse où je vis donne un bal
La mitrailleuse joue un air à triples-croches
Mais avez-vous le mot
                                       Eh! oui le mot fatal
Aux créneaux Auz créneaux Laissez là les pioches

Comme un astre éperdu qui cherche ses saisons
Coeur obus éclaté su sifflais ta romance
Et tes mille soleils ont vidé les caissons
Que les dieux de mes yeux remplissent en silence

Nous vous aimons ô vie et nous vous agaçons

Les obus miaulaient un amour à mourir
Un amour qui se meurt est plus doux que les autres
Ton souffle nage au fleuve où le sang va tarir
Les obus miaulaient
                                  Entends chanter les nôtres
Pourpre amour salué par ceux qui vont périr

Le printemps tout mouillé la veilleuse l'attaque
Il pleut mon âme il pleut mais il pleut des yeux morts

Ulysse que de jours pour rentrer dans Ithaque
Couche-toi sur la paille et songe un beau remords
Qui pur effet de l'art soit aphrodisiaque

Mais
           orgues
                        aux fétus de la paille où tu dors
L'hymne de l'avenir est paradisiaque

La nuit d'avril 1915 - Calligrammes

Guillaume Apollinaire - Gallimard

Puça i Taca!!! (David i Goliath)

2011-07-29T07:12:00.000+02:00

Toujours

2011-07-28T07:13:00.000+02:00

                                   Toujours
Nous irons plus loin sans avancer jamais

Et de planète en planète
De nébuleuse en nébuleuse
Le don Juan des mille et trois comètes
Même sans bouger de la terre
Cherche les forces neuves
Et prend au sérieux les fantômes

Et tant d'univers s'oublient
Quels sont les grands oublieus
Qui donc saura nous faire oublier telle ou telle partie du monde
Où est le Christophe Colomb à qui l'on devra l'oubli d'un continent

                                   Perdre
Mais perdre vraiment
Pour laisser place à la trouvaille
                                   PerdreLa vie pour trouver la Victoire

Toujours - Calligrammes

Guillaume Apollinaire

Gallimard

Statesmans

2011-07-27T07:17:00.000+02:00

"A statesman in these days has a difficult task. He has to pursue the policy he deems advantageous to his country, but he has at the same time to recognize the force of popular feeling. Popular feeling is very often sentimental, muddle-headed, and eminently unsound, but it cannot be disregarded for all that."

The Incredible Theft in Murder in the Mews (1937)

Agatha Christie - HarperCollins

Reflexión informática

2011-07-26T07:44:00.000+02:00

No hay nada más peligroso que un usuario con BO.

Compromiso 2

2011-07-25T09:21:00.000+02:00

- Mi mujer me dice: "Deberías ir a correr todas las mañanas". Y yo le digo: "Si echo a correr, no vuelvo"

El compromiso (1981)

Serguey Dovlátov

IKUSAGER - Colección Correría (2005)

FotoPuça 6!!!!

2011-07-24T07:43:00.000+02:00

Estic completament boig per una nina fantástica, alegre, entremaliada i divertida.

Malvada, petita però perillosa.

Més viva que una centella.

Més dolça que el sucre!

Foto Puça 5!!!

2011-07-23T07:01:00.002+02:00

Quan jo era petiteta!

Un crime en Hollande (Maigret) - SIMENON

2011-07-22T07:41:00.000+02:00

Il y avait beaucoup de temps que je n'avais l'opportunité de me laisser seduire à nouveau par un des livres de ce formidable écrivain et periodiste belge Georges Simenon.

Simenon c'est un caractère tout interessant. On peut voir ça facilement en lisant sa biographie sur Wikipedia.

Il a eté un auteur trés prolifique, qui reflètais dans ses romans, tout celà qu'il apprenait dans sa vie, son travail et ses voyages.

Et voilà comment on crée un mythe!

Le mythe Simenon!

Bien que l'œuvre de Simenon est vaste et variée, sa popularité a été accordée par le roman policier, avec le peu conventionnel commissaire Maigret comme le héros simple mais eficace qui applique son particulier méthode pour decouvrir le plus compliqué mistère.

Moi, j'adore Georges Simenon. C'est pour ça que il y a quelques anées, j'ai obtenu son ouvre complete, dans la collection Tout Simenon.

Mais aujourd'hui je veux parler seulement d'un des romans qu'on peut trouver dans le volume 16 de cette collection.

Un crime en Hollande.

Simenon a tendance a photographier, avec ses paroles, des zones rurales qui servent de scéne pour des crimes incroyables et des enquêtes.

Ce roman c'est une de ces ocasions. Maigret doit quitter son Paris puor un petit village d'Hollande, où un professeur de l'Ecole Navale a été tué. Le problème c'est que le seul suspect c'est un citoyen français. Le Consulat a demandé a Paris la presence d'un policier français pour assurer le bon déroulement de l'enquete.

Et le suspect est hereux. Maigret a été choisi.
Et Maigret en son méthode vont découvrir la verité.

El abuelo

2011-07-20T07:21:00.000+02:00

Estaba un viejito sentado en un banco de una plaza, cuando un muchacho se sienta a su lado con los pelos tiesos y teñidos de azul, rojo, amarillo y verde.

El viejo se queda mirándolo un rato, atónito; hasta que el chaval le dice:

- Qué pasa gilipollas? ¿Qué miras con esa cara, nunca has hecho una locura en tu vida ?

A lo que el viejo, sin exaltarse, le contesta:

- Sí, una vez me emborraché y me follé a un loro... Y justamente me preguntaba.... No serás mi hijo?

Puça A-Taca

2011-07-19T07:10:00.000+02:00

Ses meves nines

2011-07-18T07:26:00.000+02:00

Nair Obi One i Puça...
Aquestes son ses meves nines! ;)

Por qué?

2011-07-17T08:16:00.000+02:00

Enlace informativo:

Por que no hay una democracia real en España

Compromiso

2011-07-16T09:32:00.000+02:00

Nuestra ciudad es tan benévola que premia cualquier representación teatral con una tempestuosa ovación.

El compromiso (1981)

Serguey Dovlátov

IKUSAGER - Colección Correría (2005)

Puça!!!!! Atenta!

2011-07-14T07:03:00.000+02:00

Doctor Who (IX) - The Gunfighters (Primer Doctor - William Hartnell)

2011-07-13T19:43:00.000+02:00

Recentment la BBC ha llençat en DVD una altra aventura del primer Doctor Who de la història, encarnat per William Hartnell. The Gunfighters (Els pistolers).

En aquesta ocasió, la particular nau espacial del Doctor, que va acompañat de Dodo Chaplet i Steven Taylor, es materialitza al bell mig del Far West. A Tombstone, ni més ni menys.

Per alguna extranya raó, normalment aquelles coses més diferents i trencadores, i que per tant solen tenir menys acceptació de les grans audiències solen ser aquelles que més admiració desperten al cap del temps.
No és per casualitat que pel·lícules com Dune de David Lynch hagin esdevingut obres de culte malgrat el seu fracàs i les crítiques rebudes en el moment de la seva estrena.

Suposo que amb The Gunfighters passa quelcom semblant. Mentres en el seu moment va ser ámpliament criticada i menyspreada, els mateixos motius que ho varen provocar, ara la converteixen en una aventura interessant, original i única.

Per exemple, una de les seves característiques més divertides i diferents és l'ús vehicular de una cançó molt country-western que va lligant i farcint la historia... Aquesta idea proporciona a l'aventura un toc distintiu fresc i innovador, que defuig de les habituals melodies futurístiques o de les instrumentacions clàssiques del món del misteri.

D'altra banda, el guió redescobreix amb imaginació una historia coneguda... El famós duel d'O.K. Corral. Una de les histories més versionades al món del cinema i de la televisió, potser degut a la dimensió llegendària que va assolir el tiroteig entre dos clans per motius diversos.

Descobrim així, en aquesta historia "el paper que va jugar el Doctor en el duel", tot i la seva insistencia en el rebuig de la violencia i en declinar l'ús de les armes. Un guió bastant original, amb molta acció i molt entretingut, que va conseguir captar l'atenció de Nair Obi One, i aixó és noticia! L'únic moment on el guió perd una mica de força és en el tercer episodi, però aviat es redreça.

L'aventura, de cuatre capítols, es pot adquirir en versió original com a part del pack "Earth Story" (amazon) que també conté una aventura del cinqué Doctor, Peter Davison, del que ja parlarem més endavant...

Dubto molt que les aventures clàssiques de Doctor Who mai es tornin a programar en la seva totalitat en el nostre país. I tampoc crec que mai es doblin al castellà i/o al català. Per això jo he optat per col·leccionar els DVD en anglès. Però com a Whosie crec que aquesta serie es patrimoni de la humanitat (estic exagerant) i s'hauria de tractar com a tal.

Enllaços Relacionats:

Cocina (Con) Fusión

2011-07-12T07:17:00.000+02:00

La lista de los mejores cocineros del mundo está plagada de españoles. Y están creando escuela!

Me contaba un amigo que el otro día estaba invitado a comer en casa de unos amigos.
A la hora del aperitivo al lado de la piscina, la mujer, muy moderna y entendida, me ofrece un

CONSOMÉ MUY FRÍO DE CEBADA TOSTADA AL AROMA DE LÚPULO CON FRUTITOS DE OLIVO AL AIRE DEL ATLÁNTICO.

¿Quién no peca ante esta sugerencia?

Bueno, pues me sirvieron una triste:

Caña de cerveza con aceitunas rellenas de anchoas

La mentira gratuita

2011-07-11T07:16:00.000+02:00

La mentira gratuita no es mentira: es poesía.

El compromiso (1981)

Serguey Dovlátov

IKUSAGER - Colección Correría (2005)

Salidas Profesionales de la Biotecnología

2011-07-10T19:58:00.001+02:00

El próximo 14 de Julio, os recomiendo la charla que tendrá lugar en el marco de la

III JORNADA “SALIDAS PROFESIONALES EN EL SECTOR DE LA BIOTECNOLOGÍA”

organizada por Aliter, en colaboración con SEBIOT y el CIB.

Aunque las Jornada se desarrollará de 8:45 a 14:30, yo os recomiendo especialmente la sesión de las 12. :)

10:45-11:15 “La Divulgación Científica”

Dª. Consuelo Serrano Murías, Directora, Notiweb

Dª. Nairoby Guzmán, Directora, Revista de Biotecnología y Empresa

********************************************************************************
Aunque la sesión estaba prevista inicialmente a las 12, ha habido un cambio en la programación y la parte más interesante de la jornada se ha movido a las 10:45.
********************************************************************************

Salón de Actos de CIB-CSIC.

Centro de Investigaciones Biológicas

C/ Ramiro de Maeztu 9, 28040 Madrid

Jueves, 14 de julio de 2011

De 08:45 a 14:30 horas

Puça & Family!!!

2011-07-09T09:58:00.000+02:00

Les soupirs du servant de Dakar

2011-07-08T07:15:00.000+02:00

C'est dans la cagnat en rondins voilés d'osier
Auprès des canons gris tournés vers le nord
     Que je songe au village africain
Où l'on dansait où l'on chantait où l'on faisait l'amour
          Et de longs discours
               Nobles et joyeux

            Je revois mon père qui se battit
       Contre les Achantis
       Au service des Anglais
            Je revois ma soeur au rire en folie
            Aux seins durs comme des obus
                    Et je revois
       Ma mère la sorcière qui seule du village
                Méprisait le sel
           Piler le millet dans un mortier
       Je me souviens du si délicat si inquiétant
      Fétiche dans l'arbre
      Et du double fétiche de la fécondité
      Plus tard une tête coupée
      Au bord d'un marécage
      O pâleur de mon ennemi
      C'était une tête d'argent
          Et dans le marais
      C'était la lune qui luisait
      C'était doncs une tête d'argent
      Et moi dans l'antre j'étais invisible
C'était donc une tête de nègre dans la nuit profonde
          Similitudes Pâleurs
          Et ma soeur
Suivit plus tard un tirailleur
                     Mort à Arras.

           Si je voulais savoir mon âge
                Il faudrait le demander à l'évêque
                Si doux si doux avec ma mère
                De beurre de beurre avec ma soeur
                C'était dans une petite cabane
Moins sauvage que notre cagnat de canonniers-servants
           J'ai connu l'afftût au bord des marécages
           Où la girafe boit les jambes écartées
J'ai connu l'horreur de l'ennemi qui dévaste
                        Le Village
                   Viole les femmes
                   Emmène les filles
Et les garçons dont la croupe dure sursaute
J'ai porté l'administrateur des semaines
            De village en village
                  En chantonnnant
       Et je fus domestique à Paris
                    Je ne sais pas mon âge
                    Mais au recrutement
                    On m'a donné vingt ans
       Je suis soldat français on m'a blanchi du coup
      Secteur 59 je ne peux pas dire où
Pourquoi donc être blanc est-ce mieux qu'être noir
Pouquoi ne pas danser et discourir
          Manger et puis dormir
Et nous tirons sur les ravitaillements boches
Ou sur les fils de fer devant les bobosses
Sous la tempête métallique
     Je me souviens d'un lac affreux
Et de couples enchaîneés par un atroce amour
              Une nuit folle
        Une nuit de sorcillerie
        Comme cette nuit-ci
    Où tant d'affreux regards
    Éclatent dans le ciel splendide.

Les soupirs du servant de Dakar - Calligrammes

Apollinaire - Gallimard

Exorcism required?

2011-07-07T20:05:00.000+02:00

Joan Genís & Co!

Pride and Victory!

Tu tries!

Redefiniendo el rol del comunicador social en la actualidad

Nairoby Guzmán Rolo

Que el món no sap on va

“Sueños de papel” de Dalí

Doctor Who (XII) - El Quart Doctor (Tom Baker) - Part I

No m'hauria cregut mai...

Hard-Fi Give It Up (Live At Xfm 23/08/2011)

Malaurat

La web m'ha perjudicat

La Motivació

La pau espiritual

Cortometraje: Que quiere decir virgen.(original) what's virgin mean! Sub...

Doctor Who (XI) - El tercer doctor (Jon Pertwee) - Part II

Doctor Who (IX) - The Gunfighters (Primer Doctor - William Hartnell)

Doctor Who (X) - Doctor Who (X) - El tercer doctor (Jon Pertwee) - Part I

12 de Octubre

En principi

Conference Call

Reflexió

Merodeador a Felanitx

Foto Artística? - II

Foto Artística? - I

El lado oscuro de Madrid

Un matí blanc a Madrid (2009)

Com t'estimes més la tele?

Principio del email repetitivo

Història d'un creuer: Fiords Noruecs (Part VII - Final)

Història d'un creuer: Fiords Noruecs (Part VI - Hellesylt / Geiranger)

errors

Fête

Gaspar Hauser núm. 2

História d'un creuer: Fiords Noruecs (Part V - Flaam)

Blocs de fotografia

Història d'un creuer: Fiords Noruecs (Part IV - Stavanger)

Història d'un creuer: Fiords Noruecs (Part III - Oslo)

Cavil·lar

Le départ

L'unicorn de Porcelana

En el gimnasio

Història d'un creuer: Fiords Noruecs (Part II - Kiel)

Història d'un creuer: Fiords Noruecs (part I)

Social Media Revolution

Catalunya és impotència

Le chant d'amour

Excusas para no hacer la mili

El Senyor dels Anells - Trilogia - i el que ens espera.

Fernando Duque, el corazón del Penyafort

Una de mutants: la nissaga X-Men

Canviar, canviar

Exercice

Certituds Immediates (2005), Miquel Bauçà

Te Amaré - Miguel Bosé & Laura Pausini Versión para Dedicar

C'était un rendez vous

Error bX-fa9wwp

Cal parlar?

Na Puça i s'animal

Dans l'abri-caverne

Erotismo vs Pornografia

Aviat perdo el coratge

Photographie

The Clash - London Calling

Periodista

La grâce exilée

A les universitats

Virtudes

L'adieu du cavalier

Abans de continuar - Miquel Bauçà

Murder in the Mews - Agatha Christie & Poirot

A man in armour

Na Puça descansa!!!!

Doctor Who (X) - El tercer doctor (Jon Pertwee) - Part I

Doctor Who (IX) - The Gunfighters (Primer Doctor - William Hartnell)

Na Puça se'n va a la platja

HABLANDO EN PLATA - EL CASTIGO DE LOS DEBILES

Lección básica para amantes de fotografia.

El secreto de las redes sociales

Foto Puça 7